Fer les coses com els alemanys

Sí, m’agrada el futbol. Confesso que m’està costant no veure un partit i me’n moro de ganes de que torni a rodar la pilota. A porta tancada si fa falta. M’alegra saber que en un any en que sembla que haurem de renunciar a molts events esportius com l’Eurocopa, els Jocs Olímpics o el Tour, com a mínim, a Alemanya sembla que la Bundesliga ja escalfa motors. I ja se sap que els alemanys tiren del carro i després anem la resta. Serà difícil veure un partit escoltant el silenci d’un estadi. Però sí, me’n moro de ganes.

M'agrada el futbol, sí, i això no està renyit amb ser una mica crític, com pensen els que no els hi agrada. Que m'apasioni aquest esport, no vol dir que estigui a favor de que el futbol passi per davant d’altres coses, persones i col·lectius molt més importants. El futbol, és la cosa més important de les coses menys importants. I no, no se’ls hi ha de fer testos als jugadors abans que els centenars i centenars de sanitaris, grups de risc o treballadors essencials que hi ha a Espanya. Però no, segurament, els futbolistes passaran davant de tota aquesta gent ja que la Liga de Futbol Profesional, és a dir els clubs, pagaran aquests tests. Totalment lícit, una empresa privada paga els tests als seus “treballadors”. Ja fa temps que passa.

El més trist és que els futbolistes no diuen res. Son uns privilegiats i ho saben. Han “renunciat” als seus sous, o a part d’ells, per salvar la resta de treballadors dels seus clubs. Perfecte. Però, ningú aixecarà la veu per dir que no, no cal tanta pressa perquè torni el futbol si és a costa de fer uns test que s’haurien de fer a altres col·lectius? Només Fali, jugador del Cádiz ha dit que no vol jugar i que si fa falta no jugarà més. No ho veu clar fins que no es faci una vacuna. Es dir, ha aixecat la veu, no perquè és un escàndol que es facin test PCR als jugadors i a altres col·lectius no, sinó perquè tem per la seva salut i la dels seus familiars. “Algo és algo” que diria aquell. Com a mínim, s’atreveix a dir que alguna cosa s’està fent malament. Masses presses. Segurament, massa diners en joc.

Aquest 16 de Maig torna la Bundesliga a Alemanya. El plat fort será un Borussia Dormund – Schalke 04. Però als que ens agrada el futbol ens és igual, com si hem de mirar el Augsburg – Wolfsburg. N’estarem pendents i ens posarem de vint-i-un botó com si anéssim al Liceu. Està bé que torni el futbol, que torni l’esport, que torni l’entreteniment. A alguns ens alegra la vida, però si us plau, que es facin les coses ben fetes. Com deiem, Alemanya va al davant i nosaltres al darrera, però a molta distància, n'hauriem de ser conscients. Ho sabem tots, les coses s’han de fer com fan les fan els alemanys i no com les fan a Espanya. I no parlo només de futbol.