En els temps que corren tots ens hem d’estrènyer
el cinturó. Hi ha hagut retallades en el món sanitari i també en educació, i és
previsible que n’hi hagi en més camps de la nostra societat per tal que els
números quadrin. Passa amb tots els treballadors públics, a nivell de comunitat
autònoma i a nivell d’Ajuntaments, on en alguns, fa anys que s’està reduint el
sou als empleats.
Aquesta setmana els afectats han estat els
Mossos d’Esquadra. Els cossos policials autonòmics no s’han escapat de les
retallades i han fet sentir ja el seu malestar. Alguns van decidir tancar-se en una comissaria (acte força qüestionable), però la mesura més significativa, i polèmica, ha estat la d’anunciar
que utilitzaran el castellà en les comunicacions internes i també a l’hora de
dirigir-se al ciutadà.
Vagi per davant que la meva simpatia pels Mossos és inexistent. Però més enllà de la meva posició, de la mesura d'utilitzar el castellà se'n diu, simplement, rabieta. Una rebequeria
de nen petit. Castejón, el portaveu del sindicat SME CC.OO, ha assegurat que la
mesura és per fer constar que la Generalitat se centra més qüestions
estètiques i accessòries, que no pas en els problemes "reals" que té el cos policial. Excuses de sindicalista espanyolista. Amenaçar amb utilitzar el castellà és una
vergonya pels Mossos d’Esquadra; un cos,
ja de per si desprestigiat, que l’únic que fa amb aquesta acció és posar-se
encara més a la població a sobre. Però és que a més, la mesura és fatal per ells mateixos i els perjudica.
Primer de tot perquè els Mossos ja parlen en
castellà, i massa que ho fan. Així que això no seria una amenaça, ja que bona part del cos, està format per catalans castellano parlants, i bona part de la gent ha hagut d'aguantar com un Mosso se li dirigia en castellà. Fet que passa més sovint, a la
província de Barcelona.
En segon lloc, deixant de parlar en català el
que està fent és treure drets a la ciutadania, perquè el català és un dret.
Però la majoria d’ells no ha pensat, ni pensa, en la ciutadania sinó amb com
pot cobrar més, treballant menys, o en quan li queda per tenir festa.
En tercer lloc, aquesta amenaça la fan els
sindicats perquè el govern és nacionalista, i per tant, tocant la llengua,
toques la fibra de la Generalitat. S’equivoquen. Catalunya no és la
Generalitat. Tocant la llengua no toques al govern d’Artur Mas, sinó toques a
un país, una ciutadania i una manera de fer. Al contrari, el que han fet és que
ara el govern a qui tu pretens atacar tingui la majoria del recolzament
popular, perquè tu passes, automàticament a ser el dolent del conflicte.
En quart lloc, hi ha membres dels Mossos d’Esquadra
que estan totalment en contra d’utilitzar com a llengua vehicular el castellà.
O sigui, que els sindicats han parlat poc, o gens, amb els seus membres a l’hora
de prendre mesures. Per tant, quina credibilitat tenen? A qui representen?
El que passa és que ser Mosso d’Esquadra fins
ara era, el que es diu vulgarment, un “chollo”: treballar poc i cobrar molt. Els sous eren totalment desorbitats i això va provocar que tothom volés entrar al cos. Fent
que de Mossos d’Esquadra amb vocació n’hi hagi molt pocs. Què passa quan fas
una feina pel sou i pels drets, i de cop, et treuen part dels dos? Doncs que no
et queda res, perquè mai has estimat la teva professió. Això és el que passa al
cos de Mossos. Hem emplenat de policies sense vocació el carrer i ara se’ns
revolten. Doncs senyors, ho sento molt però això s’ha d’acabar. Proposo una
solució antiga, que firmaria el mateix Fraga o Saura, aquella tan antiga com la del suc de porra. O el provar la propia medicina. Que els Mossos peguin als Mossos, que d’això en saben un munt. O que la Policia Nacional pegui als Mossos. O que la Guardia Civil pegui als Mossos. Més igual, la porra
no parla idiomes.
