.JPG)
Marxo de Roma. Deixo la Via Panisperna i em
dirigeixo a la Stazioni di Termini per anar a l’aeroport. Darrera deixo cinc
dies espectaculars en una ciutat de somni que enamora. Cinc dies de cine. La
Dolce Vita. La Grande Bellezza. Darrera meu deixo la Fontana di Trevi i la
Plaça d’Espanya del primer dia. El Colosseu, el Fòrum Romà i Trastevere del
segon. El Vaticà, la Piazza Navona i el Campo di Fiori del tercer. Els
centenars d’esglésies i el Panteó d’Agripa del quart i les catacumbes del
darrer dia a la capital d’Itàlia.
Deixo Roma. I darrera, mil columnes, pedres i
ruïnes. Milions de quadres, d’estàtues i museus. Desenes d’esglésies, cúpules i
capitells. Infinitat d’històries i d’Història. Deixo enrere els cafès, les
botigues, les motos i els crits de la ciutat. Deixo enrere el bullir de la
capital amb els seus habitants i els seus turistes, els taxis anant i venint i
les vespes que volen sense els intermitents. Abandono els passos de zebra que
són un homenatge al caos i al perill. Ja és això, un caos caòtic mal
organitzat. D’aquí el seu encant.
Abandono Roma acomiadant-me d’en Massimiliano
que m’ha estat aguantant a casa seva. I m’acomiado de la pasta i de la pizza
que només es poden degustar a Itàlia. Deixo el caminar hores i hores amb la
música de Manel, Mikel Erentxun, Beatles, Mishima, Travis i de més. Abandono
els passejos escoltant els carrers de Roma. Em quedaré sense els capuccinos i
els cafès espressos dret a la barra de qualsevol bar. I els gelattos. I la
ginebra. Deixo Miquel Ángelo, Bernini, Caravaggio i Rafael. Deixo a Agripa,
Adrià, Constantí i Neró i enfilo la tornada. Encara no he deixat la ciutat, que
ja els enyoro a tots i a tot. I de sobte, una paret de Roma em deixa un
missatge, i somric:
Ciao Roma...ti porto sempre nel mio cuore.
Arrivederci Roma.
