Susi Sweet Dress: Vestits dolços

Fer del teu hobby un negoci. Això és el que va pensar de fer la Susanna Bas amb la moda. Li encantaven els vestits i va crear, gairebé sense adonar-se’n, Susi Sweet Dress. El que va començar amb una simple compra d’un vestit a l’estranger es va anar fent gros com una bola de neu. Vestits per les amigues, i al final, vestits per tothom. Tots vintage. La moda es convertia en el complement perfecte a la seva gran passió: l’interpretació.

Coneguda pel seu paper al Cor de la Ciutat, ara la Susanna es dedica també a vendre vestits amb una fórmula diferent: convocar els clients a un lloc i que vagin mirant el seu gènere. Tot això acompanyat de cava, música i hores i hores de remenar. “En aquests mercats hi ha noies que s’hi passen 3 o 4 hores. Et proves vestits, els tornes, en veus de nous i tot i que hi ha alguna escena d’histèria al final tothom s’ho passa bé”.

L’altre mètode, poc convencional, és el Home Dress, que consisteix en que la Susanna va a casa el client (sol ser clienta) i els grup d’amigues pot anar veient els 20 o 30 vestits que ella mostra. Una espècie de Tupper sex de la moda, salvant les distàncies. Una sessió que pot durar hores, i que també acompanya amb cava, música o pastissos.

Els vestits que ven la Susanna són tots d’estètica vintage “és un estil de tocs antics dels 50 que trobo que sempre queden bé. Són molt femenins, i les dones hem de tornar a la feminitat. Són uns vestits que estilitzen i es poden portar totes les èpoques de l’any” defensa la Susanna.  

 

Ella es passa infinitat d’hores mirant i mirant, remenant i remenant vestits per portar-los aquí Barcelona. “Me’ls provo casi tots” confessa la Susanna. “Quan em poso un vestit he de sentir algo. Que et faci pessigolles. Hi ha gustos per tot però quan me’n provo algun i el cos no em fa res...malament! Penses amb la gent que portarà el vestit però sempre t’ha de dir alguna cosa a tu” revela la Susanna.

I darrera de Susi Sweet Dress, un secret. Com la Coca-Cola, la Susanna no revela mai on s’emprova i decideix comprar aquests vestits. Però dona pistes, “Londres, París, Nova York i Berlín són ciutats de referència en moda vintage, i ara també Barcelona” una de les culpables que torni l’estètica antiga a la ciutat comtal.

Confessa que ser una cara coneguda l’ha ajudat molt (era la Noèlia, la farmacèutica del Cor de la Ciutat) però insisteix en aquest món igualment t’has d’espavilar. Sussi Sweet Dress de moment funciona, i fins i tot ja li arriben demandes de Galícia, Madrid o Andalusia; així que en un futur no descarta vendre per internet les seves peces. Tampoc descarta dissenyar els seus propis vestits. “Tot pas a pas i poquet a poquet” somriu la Susanna.

Orgullosa de com està anant, la Susanna però té clar que no renunciarà a la seva gran vocació que és l’interpretació. Són totalment compatibles. D’aquí que estigui anant tot a la perfecció. Ella hi posa vestits, ganes, il·lusió, cava, música i pastissets. Massa dolç tot com perquè no funcioni.

Tocar els teus núvols amb les mans

De Mataró a París, Nova York o Tokio. Amb la seva línea de roba per nens, Bobo Choses s’ha convertit en una de les marques més famoses del sector de la moda infantil. “La idea és anar fent col·leccions i que ens agradin a nosaltres. És fàcil que un nen es pugui identificar amb la samarreta de la poma o del cotxe, simplement busquem això, dissenys senzills” diu la Carla Benito, responsable de comunicació de l’empresa.

A jutjar per com estan anant els resultats, ho han aconseguit, han captivat un públic extremadament complicat: el dels nens. Però el llenguatge internacional dels més petits sembla funcionar més fora de casa que a l’Estat Espanyol. Així que Bobo Choses s’ha hagut de buscar la vida, i ha crescut fora de les nostres fronteres “Espanya i Madrid són un mercat molt conservador i clàssic” es queixa la Carla.

Creada per la Laia Aguilar i l’Adriana Esperalba, i actualment amb només 5 empleades, Bobo Choses es mou en les fires del sector d’arreu del món. “Al març hem estat a Nova York i tothom parlava de nosaltres. Les visites a la nostra pàgina s’havien triplicat". "Era una fira organitzada pels mateixos que organitzen la de París. I en aquestes fires el que fem és buscar l’equilibri entre anar u pas per davant per convèncer el nostre client, que són les botigues, i crear espectatives” aquest és el secret que ens desvela la Carla Benito. 

Procedent del món de la il·lustració, els bons moments han permès a la marca ampliar el ventall de productes. El que primer va començar amb una samarreta ara ja són paraigües, catifes, bolsos o contes il·lustrats.  

I com tot projecte que triomfa, Bobo Choses va tenir el seu cop de sort. El punt d’inflexió que els hi va donar una empenteta per ser conegudes arreu del món. “En una fotografia la Hale Berry portava un paraigües vermell amb núvols blancs al sortir d’una botiga. A la setmana següent sortia amb el mateix paraigües nostre en blau!” exclama la Carla. A la llista de famosos s’hi ha d’afegir les nenes de Ben Affleck o la mateixa GwynethPaltrow que les va trucar per parlar d’elles al seu bloc. Va ser arribar als Estats Units i “convèncer” els famosos i tastar les mels de l’èxit. Així que s'han convertit en la marca de les petites "celebrities" de Hollywood.

Actualment fabriquen la seva roba a Mataró, la seva ciutat. Però van començar fent-ho a Bangladesh. Un país exòtic i llunyà, la Carla Benito es justifica “nosaltres teníem ganes de dissenyar i vam trobar gent que tenia ganes de produir i ens vam trobar fabricant allà. Va ser allà on vam fer la primera col·lecció". L'experiència no va ser del tot bona per diferents motius: "Va ser dur, era lluny i no pots controlar gaire el que es fa, entre ells els timings, tant importants per nosaltres perquè hem de tenir preparades les col·leccions per les fires”. De Bangladesh a Portugal i Marroc fins que ara ja es pot dir que és una empresa 100 per 100 catalana i mataronina. 

Que què tenim? es pregunten alguns. Doncs Bobo Choses. Una empresa catalana que seguirà fent-se un nom a Los Ángeles, Nova York, París o Tokio i que vol créixer al sud est asiàtic i, potser a Sudàmerica si les coses van bé. Una empresa catalana que va néixer enmig de la crisi i que no ha parat de créixer, com els somnis d’aquestes cinc noies que un dia van començar dibuixant núvols i d’aquí poc, de tant de créixer, aquests núvols els podran tocar amb les mans. Si no ho estan fent ja...