Susi Sweet Dress: Vestits dolços

Fer del teu hobby un negoci. Això és el que va pensar de fer la Susanna Bas amb la moda. Li encantaven els vestits i va crear, gairebé sense adonar-se’n, Susi Sweet Dress. El que va començar amb una simple compra d’un vestit a l’estranger es va anar fent gros com una bola de neu. Vestits per les amigues, i al final, vestits per tothom. Tots vintage. La moda es convertia en el complement perfecte a la seva gran passió: l’interpretació.

Coneguda pel seu paper al Cor de la Ciutat, ara la Susanna es dedica també a vendre vestits amb una fórmula diferent: convocar els clients a un lloc i que vagin mirant el seu gènere. Tot això acompanyat de cava, música i hores i hores de remenar. “En aquests mercats hi ha noies que s’hi passen 3 o 4 hores. Et proves vestits, els tornes, en veus de nous i tot i que hi ha alguna escena d’histèria al final tothom s’ho passa bé”.

L’altre mètode, poc convencional, és el Home Dress, que consisteix en que la Susanna va a casa el client (sol ser clienta) i els grup d’amigues pot anar veient els 20 o 30 vestits que ella mostra. Una espècie de Tupper sex de la moda, salvant les distàncies. Una sessió que pot durar hores, i que també acompanya amb cava, música o pastissos.

Els vestits que ven la Susanna són tots d’estètica vintage “és un estil de tocs antics dels 50 que trobo que sempre queden bé. Són molt femenins, i les dones hem de tornar a la feminitat. Són uns vestits que estilitzen i es poden portar totes les èpoques de l’any” defensa la Susanna.  

 

Ella es passa infinitat d’hores mirant i mirant, remenant i remenant vestits per portar-los aquí Barcelona. “Me’ls provo casi tots” confessa la Susanna. “Quan em poso un vestit he de sentir algo. Que et faci pessigolles. Hi ha gustos per tot però quan me’n provo algun i el cos no em fa res...malament! Penses amb la gent que portarà el vestit però sempre t’ha de dir alguna cosa a tu” revela la Susanna.

I darrera de Susi Sweet Dress, un secret. Com la Coca-Cola, la Susanna no revela mai on s’emprova i decideix comprar aquests vestits. Però dona pistes, “Londres, París, Nova York i Berlín són ciutats de referència en moda vintage, i ara també Barcelona” una de les culpables que torni l’estètica antiga a la ciutat comtal.

Confessa que ser una cara coneguda l’ha ajudat molt (era la Noèlia, la farmacèutica del Cor de la Ciutat) però insisteix en aquest món igualment t’has d’espavilar. Sussi Sweet Dress de moment funciona, i fins i tot ja li arriben demandes de Galícia, Madrid o Andalusia; així que en un futur no descarta vendre per internet les seves peces. Tampoc descarta dissenyar els seus propis vestits. “Tot pas a pas i poquet a poquet” somriu la Susanna.

Orgullosa de com està anant, la Susanna però té clar que no renunciarà a la seva gran vocació que és l’interpretació. Són totalment compatibles. D’aquí que estigui anant tot a la perfecció. Ella hi posa vestits, ganes, il·lusió, cava, música i pastissets. Massa dolç tot com perquè no funcioni.

Descobrint Petra

A primer cop d’ull el Petra ja crida l’atenció. Vitralls de colors separen el seu local del món exterior, un món molt proper a Santa Maria del Mar, i per tant, un món ple de gent que camina, fa fotografíes, o marxa corrents a treballar.

Ja a dins, es confirma el que suggereixen des de fora els vitralls: el local és encantador. Petit però no massa petit. Gran però no massa gran. El decoren unes làmpares amb forquilles i ganivets penjant que amaguen la llum i fan que la claror del local sigui la justa i necessaria. A les parets hi podem trovar l’altre joia de la corona: i uns quadres de diferents marques i aconteixements i sobretot, uns mosaics que ens recorden el passat del local i el passat de la ciutat. Tot té un aire al que segurament va ser en el seu moment un cafè modernista.

Ja un cop asseguts, l’escena vintage s’abandona per passar a una cuina moderna. Al seure a la taula d’aquest restaurant del Born ens adonem que no serà un sopar com els altres. La carta són ampolles buides de vi. Original, si més no. És una carta reduida però suficient, amb petites delicatessen. Escollim carpaccio de pop amb carxofes de primer i llavors cadascú el seu segon, en aquest cas ànec amb purè de raïm i poma, i hamburguesa amb brie i melmelada de tomàquet. Si el primer potser no ens convenç massa, els segons aconsegueixen fascinar-nos. L’ànec es desfà a la boca mentre que l’hamburguesa, al punt, decideix combinar-se a la perfecció amb la melmelada de tomàquet. Quedem gratament sorpresos.

Entre conversa, anècdotes i elogis al menjar del Petra, arriben les postres. Tiramisú i pastís de xocolata, dues "dulces" senzilles i clàssiques que ens acaben de convèncer. Hem fet un gran descobriment sense ni tan sols pretendre-ho. El Petra és un gran restaurant sense ser un restaurant gran. L’ambient és curiós, tirant a vintage, però la cuina és a anys llum dels mosaics o vitralls que decoren les parets del local.El preu no és car en excés, si no recordó malament, uns 40 euros dues persones. Així que decidim que tornarem, no sense abans, fer un escrit al bloc parlant de les meravelles d’aquest restaurant amb nom de ciutat fascinant.

Les engrunes: Sant Antoni dels Sombrerers 13, Born. Barcelona. Portal web: http://www.semproniana.net/CATpetra.html