Botiga Friends. Més que una botiga

El món de l’emprenedoria està molt de moda. Cada cop hi ha més gent que deixa la seva feina per arriscar-se per fer realitat un somni. Darrera d’això però, en el fons, hi ha l’aconseguir el benestar propi. Botiga Friends però no és així. Aquest projecte ha barrejat el fet emprenedor amb un ajut social. Podríem dir que és un exemple d’emprenedoria social.

Creat per la Fundació Friends, Botiga Friends és un comerç que es dedica a vendre productes de roba, regals, complements però amb la peculiaritat que qui s’encarrega de la botiga són nois i noies amb problemes d’autisme. “Hi ha gent que a l’entrar a la botiga se sorprèn, però procurem que hi hagi algú que els hi expliqui el nostre projecte. Llavors la majoria de clients s’anima a tornar”  assegura la Carme Canals, fundadora de la Botiga.

Els nois i noies fan diferents tasques a la Botiga, que van des de l’atenció al client fins a portar els comptes o tornar el canvi, demostrant que, tot i tenir problemes, poden fer de tot. “Una vegada els hi trobes la feina que els hi agrada són molt treballadors. Si tu els pautes bé, treballen perfectament com qualsevol altre persona. A més són molt lleials i súper sincers” confessa la Carme. “De fet, són tan sincers que una vegada una senyora estava escollint uns rellotges i un noi li anava dient quin era lleig i quin no pel seu gust!” comenta rient a mode d’anècdota.

L’objectiu d’aquest projecte no és altre que treure de casa als nois i noies amb problemes d’autisme. “Fins la seva creació, la Fundació es dedicava al lleure, fent tallers d’anglès, comptabilitat o el que fos; faltava treballar perquè aquests nanos s’adaptessin al  mercat laboral. Calia que perdessin la por a entrar a aquest món”. Ens explica la Carme que va crear fa tres anys la botiga.

Els nois però tenen, precisament, un límit de tres anys per estar a la Botiga, així que tot just ara comencen a marxar. Després de l’experiència a Botiga Friends, alguns ja estan trobant altres llocs de treball, sobretot a hotels o hospitals, on s’adapten perfectament. De fet, la Fundació i el projecte busca empreses que necessitin aquest tipus de persones per fer aquelles tasques més senzilles o adequades

Emprenedoria més tasca social. Tot, enmig de la crisi. Guanyant poc, per no dir res, però donant molt. Fent una tasca que val més que els 5 euros que ens podem gastar amb un regal. Potser no els hi pertocaria a ells introduir aquest col·lectiu al món laboral (ho hauria de fer l’Administració) però ho fan, i ho fan bé. Potser no sortiran a cap programa d’emprenedors ni crearan una empresa que facturarà milers de milions en un futur. Però fent el que fan,  mereixen, tant una visita a la Botiga, com un post dins aquest blog.

Botiga Friends està al Carrer Aragó número 225 (cantonada Balmes)

Curses que valen la pena

Assessor fiscal de dia i atleta als vespres. Dani Duro vol competir el pròxim sis de març a la Marató de Barcelona. Fins aquí tot normal. Ho fa molta gent això de treballar, fer esport i competir per aconseguir una bona marca. Però el cas de Duro és diferent. Ell a més corre per un objectiu més important, el repte solidari, que consisteix en una espècie de "contracte” i si acaba cada "usuari" donarà 5 euros. Si aconsegueix fer un temps menor de 4 hores será de 10 i així anar pujant la quantitat conforme ell baixi la marca.

La recaptació anirà a parar a l’Associació Selva Camerun, que distribuirà aquests diners per escolaritzar centenars de nens del país. “No he estat mai al Camerún però suposo que hi acabaré anant un cop acabi tot això, de fet en Miquel Fernández, el director de l’Associació Selva Camerún, fa temps que ho intenta” confessa Duro.

El jove assessor, veí de Sants però que ha fet vida a L’Hospitalet, afirma no sentir-se pressionat, sinó al contrari “és una motivació extraordinària, el fet de tenir gent al darrera que posarà diners segons la teva marca i que nens al Camerún se’n beneficiaran”. Duro ha participat aquesta setmana passada a la mitja marató que es va celebrar a la ciutat comtal i es va trovar molt bé “les sensacions van ser molt bones fet que m’ajuda encara més per la Marató del març”.

De moment, gairebé 200 persones estan disposades a donar diners pel projecte de Duro. Com millor sigui la marca més gran la quantitat rebuda. Fins al moment pot seguir la seva evolució a http://www.reptessolidaris.blogspot.com/ o afegir-te a la seva pàgina de Facebook. Si vols comprometre’t amb el projecte i aportar el teu gra de sorra envia un correu a reptessolidaris@gmail.com.

No sé si s’arribarà a la meta amb un bon temps o no. No sé si aconseguirà acabar la Marató o no. No sé si es faran molts diners o no. Però l’iniciativa de Dani Duro mereix un espai en aquest bloc i un aplaudiment. Endavant.

Neix Dar, la revista solidaria

 

Avui ha nascut una nova revista: Dar. En un món com és l'editorial i del periodisme de paper que passa per hores molt baixes de tant en tant encara hi ha gent que té bones iniciatives i empenta. Sense anar més lluny aquí Catalunya, tenim el projecte del Diari Ara, que avui precisament estrena el seu espot de llançament. Però no vull parlar de l'ARA sinó de la Dar. 

Aquesta revista pretén donar veu a les ONG's. A aquelles iniciatives de diferents organitzacions que treballen per acabar amb els danys col·laterals de les guerres, que treballen per minimitzar els conflictes, que posen el seu gra de sorra per acabar amb la fam al món. En definitiva, és un mitjà per informar de tot allò que està passant al nostre voltant i que sovint no li fem ni el mínim cas. 

Promoguda per Martín Gabilondo, president del Grup V, Dar tan sols costarà 1'5 euros. I es dona el fet que tots els beneficis d'aquesta revista aniran destinats a causes humanitàries. La iniciativa, no es pot negar, que és arriscada i solidaria. Però tractant-se d'una revista nova, que toca temes poc "mediàtics", i que el món editorial passa pel moment que passa, hi haurà beneficis? Quan tardaran a aconseguir-ne? Un grup editorial fa un projecte per no treure'n un rèdit? Se'n beneficiaran la gent desfavorida de l'Àfrica, l'Àsia o Sudàmerica? Veurem que passa. Mentrestant, donar a conèixer la revista des d'aquí i aplaudir la iniciativa.