Guardiola no pot estar equivocat

M’ho havien recomanat molts. Amics, coneguts, saludats, i fins i tot, desconeguts. “Has d’escoltar Manel que t’agradarà” però jo em resistia. De fet, ho faig sempre. Tinc aquella mania de no seguir el que està de moda, ja siguin grups de música o pel•lícules. Em resisteixo. I amb Manel vaig fer això, i l’experiència em diu que és un error; a part de ser una actitud de poble reticent a les coses noves o diferents.

Havia escoltat Al mar però mai l’àlbum sencer. No volia escoltar un grup amb un nom absurd, que ha rebut mil i una ajudes per destacar a diferència de molts altres; i que no ha descobert l’ukelele, encara que molts s’ho pensin. Harrison el tocava fa 40 anys. La setmana passada però, vaig escoltar Els millors professors europeus de dalt a baix. D’esquerra a dreta. Del dret i del revés. I sí. És boníssim.

Les ajudes que han rebut es noten. La producció i les cançons estan molt ben acabades i, tot i que manté un estil comú, cada peça té una personalitat pròpia. Un instrument que la fa especial. Ja sigui una flauta, un banjo o un xilòfon. Manel és pop però també folk. Manel és un vals però també té un sabor aflamencat en alguns moments. Inclús podrien tocar algunes cançons a un bar americà d’experts en country. En definitiva, Manel és Manel.

Les lletres també són dignes de comentar. De fet, és el que els ha fet marcar una tendència ja que parlen de coses quotidianes. De tu i de mi. Fugint de cançons d’amor cursis i iguales a tot. Darrera seu han vingut els Amics de les Arts i d’altres. Manel tracta de relacions de parella però també de operacions de penis, o viatges en el temps a la Roma imperial, o a la botiga de ceràmica de sota casa. Lluny o aprop, Manel fa viatjar.

Reconec que ja estic enamorat de la Dolors (un, dos, tres...un, dos, tres cha cha cha). Vull anar al ball amb ella i picar un ritme amb les mans, un que ens defineixi amb tres acords. Estic ansiós perquè sigui demà, aviam què passa amb la Maria i el Marcel, quantes històries d’amors platònics i mirades còmplices hi ha hagut als bars…quants amors perduts per culpa de la por. Una de les perles de l’àlbum. Per no parlar de Al Mar. Si ja estava enamorat d’ell per ser de Palamós, ara més. A partir d’ara el Mediterrani, a part de sonar a ones sona a Manel, ho sento però crec que la famosa cançó de Serrat, ha passat a estar a la banqueta. La de Manel mereix ser titular.

Al podi personal hi poso però, amb aquesta dèria meva a no seguir la corrent, Dona estrangera (com em veuen els teus ulls?). A part d’intentar situar l’origen de la protagonista (sospito que és de pertot i d’enlloc...), no puc parar d’entonar la melodia de l’última part de la cançó aquella que entre els seus versos diu: quan fem l’amor dos cents dansaires otomans, giren contents al meu voltant, somriuen i piquen de mans (clapclap, clapclap!). Sensacional.

L’altre tema que per mi menja a part és Pla Quinquennal, un vals del segle XXI que em recorda als Travis amb el seu Love Will Come Through. Un peça espectacular que parla de situacions quotidianes que ja no es donen. Relacions de parella que han deixat de donar-se per una raó o per una altra, o fins i tot sense cap raó. El protagonista però pretén recuperar marcant-se uns objectius per cada any, dissenyant el seu propi Pla Quinquennal. Com Stalin però no amb fusells sinó amb corbates. Com la URSS dels anys cinquanta però no sense desfilades sinó amb retrobaments per l’Eixample i amb bars de menú.

En definitiva, Els millors professors europeus és un disc complet, no en va ha guanyat infinitat de premis i fins i tot, és reconegut a la resta d’Espanya tot i ser en català. Com el protagonista del Pla Quinquennal els Manel segur que tenen un pla per no caure d’allà on estan. Tenen un objectiu a llarg termini que no ha de ser un altre que seguir la línia del primer àlbum. El llistó està molt alt. Han tingut ajudes econòmiques, de mitjans. El que volgueu. Però talent n’hi ha. A mi m’ha costat el que dura el seu disc però ara ja sóc un fan més. Veurem el segon treball que està a punt de néixer si estarà a l’altura. Veurem si els Manel fan de Manel.