Als peus de Casa Murada

El primer que et ve al cap quan escoltes Casa Murada de Joan Masdéu és que és un disc que transmet positivitat. Amb enormes melodies enganxoses i lletres que demostren que l’ex líder de Whiskyns li sobren ganes per començar aquest nou projecte, que només té 2 cançons lentes. De fet, aquesta energia positiva es palpa tenint el disc a les mans. El disseny està ple de colors cridaners, la silueta de Masdéu darrera de diamants i sanefes psicodèliques.

Com és normal, en la carrera en solitari de Masdéu es nota l’empremta dels Whiskyns, tot i que hauríem dir que potser és a l’inrevés, ja que el de Reus era el compositor, la veu, i gairebé l’ànima del grup. Així que en aquesta nova etapa trobem el de sempre però renovat. Cançons amb unes tornades que enganxen, unes peces on les guitarres són les principals protagonistes, i en general un esperit brit-pop que recorden als Beatles, Travis o Amy McDonald. Les tres primeres cançons, Desapareixo, El carrer dels Jocs Florals i Moscou són una demostració del que dèiem. Positivisme amb aires brit.

Més enllà de les 3 primeres cançons que aconsegueixen fer-te entrar al disc, les següents perles es diuen Crec i La Primavera, on trobem potser, el Masdéu més íntim. El de Reus s’ha fet gran però a la vegada té ganes de quedar-se allà on estava. Ha viatjat fins a Rússia a oferir les seves cançons, bonica i enriquidora experiència que reflecteix molt bé Moscou; però La Primavera és l’altre pol. El de no voler fer-se gran.

En definitiva, un altre bon disc que s’afegeix a la llarga llista que ens ofereix últimament la música catalana. Els millors professors europeus, Bed and Breakfast, Ordre i Aventura o Segueix-me el fil, ja tenen un nou company de viatge: Casa Murada. Un àlbum que a més, Masdéu defensa en diferents formats, amb la seva banda on les cançons es mostren més plenes; i en el format Miniatures on els temes ens arriben despullades en un format acústic que Masdéu defensa en solitari. Perquè és la seva música, les seves cançons i el de Reus les viu i les defensa a mort. Fins i tot, al menjador de casa teva.