El carrer dels jocs florals

Vídeo més que recomenable fet utilitzant més de 35.000 fotografies seleccionades en un rodatge de dos dies. 

El resultat és més que excel·lent. 

També ho és la cançó. 

També ho és el disc: 

Casa Murada.

 Sota de les vies
hi ha el passeig de l’alegria
on el temps mor i brosta la vida

I, en aquest passatge,
hi viu mig àngel mig diable
i el meu cor

On tot ve de nou
i estan per estrenar les claus del món
i la son passa de llarg
i mai s’apaguen els fanals
quan es fa tard

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer brillar els dies al carrer dels jocs florals

Resseguint la riba
va arribar el mes de Maria
i les flors que han guarnit els dies

I ajuntant els cossos
per clavar-nos tots els ossos
vaig trobar…

…un lloc que fa olor de mel
i llençols blancs i menjar bo
I, a poc a poc, jugant jugant
va fer-se l’heura als finestrals
del carrer dels jocs florals

Ja surt el sol
Cada cop bufa més lluny aquell mestral
que em tornava boig
Vull jugar a fer florir els dies al carrer dels jocs florals

Als peus de Casa Murada

El primer que et ve al cap quan escoltes Casa Murada de Joan Masdéu és que és un disc que transmet positivitat. Amb enormes melodies enganxoses i lletres que demostren que l’ex líder de Whiskyns li sobren ganes per començar aquest nou projecte, que només té 2 cançons lentes. De fet, aquesta energia positiva es palpa tenint el disc a les mans. El disseny està ple de colors cridaners, la silueta de Masdéu darrera de diamants i sanefes psicodèliques.

Com és normal, en la carrera en solitari de Masdéu es nota l’empremta dels Whiskyns, tot i que hauríem dir que potser és a l’inrevés, ja que el de Reus era el compositor, la veu, i gairebé l’ànima del grup. Així que en aquesta nova etapa trobem el de sempre però renovat. Cançons amb unes tornades que enganxen, unes peces on les guitarres són les principals protagonistes, i en general un esperit brit-pop que recorden als Beatles, Travis o Amy McDonald. Les tres primeres cançons, Desapareixo, El carrer dels Jocs Florals i Moscou són una demostració del que dèiem. Positivisme amb aires brit.

Més enllà de les 3 primeres cançons que aconsegueixen fer-te entrar al disc, les següents perles es diuen Crec i La Primavera, on trobem potser, el Masdéu més íntim. El de Reus s’ha fet gran però a la vegada té ganes de quedar-se allà on estava. Ha viatjat fins a Rússia a oferir les seves cançons, bonica i enriquidora experiència que reflecteix molt bé Moscou; però La Primavera és l’altre pol. El de no voler fer-se gran.

En definitiva, un altre bon disc que s’afegeix a la llarga llista que ens ofereix últimament la música catalana. Els millors professors europeus, Bed and Breakfast, Ordre i Aventura o Segueix-me el fil, ja tenen un nou company de viatge: Casa Murada. Un àlbum que a més, Masdéu defensa en diferents formats, amb la seva banda on les cançons es mostren més plenes; i en el format Miniatures on els temes ens arriben despullades en un format acústic que Masdéu defensa en solitari. Perquè és la seva música, les seves cançons i el de Reus les viu i les defensa a mort. Fins i tot, al menjador de casa teva.