Flor Groga

Ben bé, ben bé, no sé què diu; però cada vegada que l'escolto m'agrada més...

Ja sabem com t'agrada aixecar el braç i calcular el pol d'on ve el vent. Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm. Que t'agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora, sempre arriba el moment quan s'obre com una flor rara el penediment

I entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur, que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies, que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d'aquest racó, que els guerrers s'avorreixen si no hi ha una mica d'acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor, i que on t'enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.

I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment quan s'obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t'estiguessin llençant un conjur, una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies, que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal que es prohibeixi a la gent 'nar pel món buscant res que no pugui anomenar. Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts, i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.

P.D.: Hauríem d'anar creient més amb les persones encara que aquestes no creguin amb nosaltres.

Élena, sense H, però amb Helena Miquel

D’Herois i Desastres comença fort. Amb energia. Potser és el reflex de les ganes de tornar dels seus components. Havien estat parats uns anys per culpa, o gràcies, a l’èxit d’Helena Miquel amb Facto, Delafé y Las Flores Azules. Ara però la musa de l’indie torna als orígens, a ser una miqueta més ella. A Élena, l’Helena és més Helena.  I ara, a més, en català. Amb unes lletres que escriu ella mateixa. 

El primer track ja és una demostració i una declaració d’intencions. Bagatge i Equipatge és tot el que els membres del grup han anat acumulant durant aquests anys de silenci, o en el treball amb altres projectes. Vents, canvis de ritme i cançons plenes. I una veu que acaricia des del minut u l’oient que tasta aquest bon plat musical que és D’Herois i Desastres. La veu de Catalunya.

Incendis és la segona proposta de l’àlbum, un bona tornada per arribar al single del nou treball del grup. Auguris, una bonica cançó amb un tema clàssic com és el trencament d'una parella. Un bon nom, això sí, perquè a l’acabar el disc és fàcil augurar un gran futur pel grup. El problema arribarà quan Helena Miquel s’hagi de partir en dos per anar als concerts d’Élena i de Delafé y Las Flores Azules. Si es parteix que ho faci per tres, i jo me’n quedo un tros. 

Dos dies no són sempre és la primera perla. D’aquelles cançons que t’entren de bones a primeres. Un tema mogut d’aquells que fan moure el cap, els peus i el cul. Ho sento estic enganxat a aquesta cançó...vosaltres també ho estareu. Un tema que reflexiona sobre les trobades casuals,cap on anar, amb qui fer un viatge. El viatge de la vida. Una bonica cançó. 

La història de la Maria és l’altre perla, o més ben dit, diamant. L’heroïna d’Herois i Desastres. El tema es diu M, quatre minuts que repassen les sensacions i la vida d’una senyora enamorada. Enamorada d’una vida que no gaudeix, ni viu. Enamorada del passat. Enamorada d’un noi amb qui li agradaria ballar un twist. Que imagina un embalat, nits estelades, paraules boniques, mirades que cremen. En definitiva, amor. Amor però imaginari. Perquè la Maria s’enfronta a la realitat, com tothom. I acaba ballant amb el coixí. És la vida de la Maria, la senyora que va cuidar en el seu moment a l’Helena Miquel i que ara potser balla al cel amb el seu enamorat. La millor del disc. Així de clar. Un tema que musicalment em recorda la millor Andy McDonald.

Les cançons porten el segell de la musa de l’indie català. M n’és la demostració però també Un Hivern a les fosques n’és la prova. Monstres que et venen al cap, nits en blanc, i pors. Una tornada a les cançons enèrgiques del començament del disc. Tornen els vents, si és que en algun moment van marxar. La cançó que culmina la trilogia (Dos dies no són sempre, M, i Un hivern a les fosques) de grans temes dins aquest àlbum.

La calma la posa Fugir de Matinada, que és una cançó que parla de la nit de Sant Joan però del que menys parla és de Sant Joan.Parla de la Joana. De la seva nit de Sant Joan. D’un home que la mira. Què fa? Es queda o marxa? Decideix deixar-se anar. Mentre la veu d’Helena sona tant melosa que, com la Joana, qui escolta el disc, també es deixa portar. 

Es deixa portar a la típica història de la parella és el tema número 8 anomenat Els teus tresors. La clàssica cançó de la parella que passen de ser invencibles a ser res.  Amb ells marxen les paraules, les mirades, els tresors de cada un. L’amor. Es floriran els còmics de Superman i els discos de vinil es podriran com la seva relació.

 

Les temàtiques tristes segueixen amb Encara parlem de tu. Cançó que reflexiona sobre la mort i els records dels que ja no estan amb nosaltres. 

Un dilluns diumenge torna a la Helena Miquel més íntima. Parla d'ella. Dels seus dilluns. Dels seus diumenges. O de la vida sense dilluns ni diumenges. Tema on la musa de l’indie continua fent malabars amb la seva veu. I on el grup demostra que aquest no està fet per defensar-lo en teatres com fan alguns grups del panorama musical català. 

D’Herois i Desastres és un disc gran. I un gran disc. Com ho són els herois. Com solen ser, per desgràcia, els desastres. El disc no fa res més que confirmar el que tothom sap: que la música gaudeix d’una salut brillant i Élena és només una gota que s’afegeix a l’enorme onada que navega per l’univers musical actual. Una onada plena de força i talent que va mullant a molts de nosaltres amb diamants musicats fets per Manel, Mishima, Joan Masdéu, 4t 1º, Refree, Sanjosex o Mazoni. Afegiu a aquest nom: Élena. Sense H. Però amb Helena Miquel. Garantia musical.

Calgary 88

Classificats per a sa final de patinatge artístic,
no tot era físic ni mental, també era sentimental,
tu i jo festejàvem i representàvem Espanya
a s'olimpíada d'hivern del Canadà.
Abans de sortir tu vares dir
-Te casaries amb jo?- I vaig contestar
-Avui, mos casam, si guanyam sa medalla d'or.

En sincronia i a mȧxima velocitat,
te vas a l'aire amb una força increïble
i, a punt de caure, t'agaf,
te fas sa morta i jo vaig alerta, feim una corba oberta,
agaf energia i t'aixec només amb una mà.
Fas una gràcia de ballarina a sa punta des patins,
sona un redoble de bateria i feim com que discutir,
en es jurat se creuen mirades, crec que els ha agradat,
feim una hechura d'estàtua final mirant es sòtil rient i alenant.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

Es locutors repassen que Rússia va treure un 9'5,
es favorits eren suecs i tenien just un 9'75,
aixequen ses taules i tots mos posen un 10,
véns cap a jo, m'abraces i plores, i me trepitges un peu,
li demanam a un jutge de pista si mos vol casar ell,
és en directe i ho televisen a tots es cinc continents,
damunt es pòdium amb sa medalla mos dóna'm sa mȧ,
senten pes micros així com mos casen
i dins sa tele tu i jo mos besam.

Ballam aquesta melodia moderna a una pista de gel de Calgary 88,
ja sona sa cançó per megafonia "Atlantis is Calling (S.O.S. for love).

P.D.: Es canons de Navarone no està gens malament...

Als peus de Casa Murada

El primer que et ve al cap quan escoltes Casa Murada de Joan Masdéu és que és un disc que transmet positivitat. Amb enormes melodies enganxoses i lletres que demostren que l’ex líder de Whiskyns li sobren ganes per començar aquest nou projecte, que només té 2 cançons lentes. De fet, aquesta energia positiva es palpa tenint el disc a les mans. El disseny està ple de colors cridaners, la silueta de Masdéu darrera de diamants i sanefes psicodèliques.

Com és normal, en la carrera en solitari de Masdéu es nota l’empremta dels Whiskyns, tot i que hauríem dir que potser és a l’inrevés, ja que el de Reus era el compositor, la veu, i gairebé l’ànima del grup. Així que en aquesta nova etapa trobem el de sempre però renovat. Cançons amb unes tornades que enganxen, unes peces on les guitarres són les principals protagonistes, i en general un esperit brit-pop que recorden als Beatles, Travis o Amy McDonald. Les tres primeres cançons, Desapareixo, El carrer dels Jocs Florals i Moscou són una demostració del que dèiem. Positivisme amb aires brit.

Més enllà de les 3 primeres cançons que aconsegueixen fer-te entrar al disc, les següents perles es diuen Crec i La Primavera, on trobem potser, el Masdéu més íntim. El de Reus s’ha fet gran però a la vegada té ganes de quedar-se allà on estava. Ha viatjat fins a Rússia a oferir les seves cançons, bonica i enriquidora experiència que reflecteix molt bé Moscou; però La Primavera és l’altre pol. El de no voler fer-se gran.

En definitiva, un altre bon disc que s’afegeix a la llarga llista que ens ofereix últimament la música catalana. Els millors professors europeus, Bed and Breakfast, Ordre i Aventura o Segueix-me el fil, ja tenen un nou company de viatge: Casa Murada. Un àlbum que a més, Masdéu defensa en diferents formats, amb la seva banda on les cançons es mostren més plenes; i en el format Miniatures on els temes ens arriben despullades en un format acústic que Masdéu defensa en solitari. Perquè és la seva música, les seves cançons i el de Reus les viu i les defensa a mort. Fins i tot, al menjador de casa teva.

Com em veuen els teus ulls?

El teu avi tenia un bigoti llarg i blanc
i el sucava en cervesa tèbia en tavernes dels Alps.
Pels matins les teves tietes baixen a banyar-se
a una platja escenari de la Segona Guerra Mundial

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?

Ton pare destil·la prunes i les deixa fermentar
i en fires exsoviètiques ven licors de vuitanta graus.
Al jardí la teva àvia vesteix quimono blanc
mentre el sol vermell es pon entre les branques d'un bonsai.

Dona estrangera,
com em veuen els teus ulls?
Dona estrangera

Mentre ballem em mullen les aigües del Rin,
entro amb un tanc rus a Berlín,
m'espanta el teu passat víking.


Mentre ens besem entre copes d'arbres gegants,
ta mare resa a déus estranys,
ton pare educa uns elefants.


Quan fem l'amor dos-cents dansaires otomans
giren contents al meu voltant
somriuen i piquen de mans.


I ens abracem i pujo en un tramvia groc,
passejo entre obres del Barroc,
em perdo en la Terra del Foc.

La corranda de blocaire ignorant: el videoclip és un homenatge a Alguién voló sobre el nido del cuco?