Un dia de 1967 el petit Julian va arribar a casa. Portava un dibuix que havia fet a escola on hi surtia la seva companya de classe. Era rosseta. Maca.
"És la Lucy en el cel amb diamants" li va dir al seu pare.
El pare d'en Julian va agafar la guitarra i va fer que la Lucy es quedes volant al cel, amb els seus diamants, per tota la vida.
La Lucy encara sona i vola amb els seus diamants. Viu en un món d'arbres de de mandarines i cels de melmelada. Té els ulls de calidoscopi.
No s'ha fet gran. Però viurà per sempre.
En Julian sí que s'ha fet gran.
En Julian sí que s'ha fet gran.
en John, el pare, no hi és...però és el més gran. I és etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada