Pinto també pinta

Ser porter és complicat. És una feina per solitaris, on veus com la glòria se l'emporten els altres. Estàs lluny dels teus companys i quan aquests celebren el vostre gol estan a l'altre punta. És una posició ingrata. On veus com el davanter rival celebra com si fos una victòria militar un gol senzill de fer. Ser porter vol dir quedar-se venut. No poder fallar perquè el teu error és el fatal, el que tots veuen. El que ningú arreglarà per tu. És una feina poc valorada on només pots ser el rei si atures un penal, el càstig més fàcil que pot convertir un futbolista. És una feina dura, i per això diuen que, per ser porter, s'ha d'estar una mica boig. Però també s'ha de ser una persona serena.

Demà les mirades estaran posades, entre molts altres llocs, en la porteria del Barça. No juga el de sempre, sinó que juga el de mai. Bé, sí, el de la Copa. Ho ha dit Guardiola "demà juga Pinto i deu més". La frase hauria de ser en el cas del Barça: Messi i deu més, Xavi i deu més o Iniesta i deu més. Però en aquest equip no és així. Amb Guardiola no és així. Demà el porter no és Valdés sinó l'andalús que ha aguantat la majoria de partits a la banqueta. El que està pel que sigui. El que fa pinya. El que explica acudits. El de la Copa. I és el que necessita més confiança, i com hem pogut veure, la del seu entrenador ja la té. Podria jugar Valdés, en una forma impressionant, però qui diu que el de Gavà pot no tenir un gran dia? És qüestió de justícia. Li toca a Pinto i punt.

Guardiola sap el que es fa i amb aquesta decisió, fa grup. Fa pinya com la fa cada dia l'andalús al vestidor. Aquesta és la seva competició, com la de Bojan, que finalment no jugarà per lesió. Aquest és el seu premi a tres anys sense aixecar mai la veu. A una estada a Can Barça assumint el rol de porter suplent. A uns anys de fe cega amb l'entrenador, amb l'equip i amb el projecte. Pinto és el Larsson de sota els pals. Ens va portar a la final de l'any del triplet aturant el penal contra el Mallorca a Martí. I demà li toca ser altre cop protagonista.  Demà tornarem a sentir els xiulets de l'andalús a Mestalla. Tornarem a veure la seva trena sobre el camp. I qui sap si el tornarem a veure somriure amb la Copa a les seves mans. S'ho mereix. Gràcies Pinto. Gràcies Pep.