Benvolgut Barça

Benvolgut Barça, permet-me suposar que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial, ens hem vist aquest any cada quinze dies al Camp Nou i tot i que no estic amb vosaltres dia a dia, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig.

I Benvolgut Barça jo ho reconec, no és que siguis cada tarda el meu tema preferit, però tinc seriosos dubtes ara mateix, i aquests últims dies i anys. En el passat em vas donar moltes decepcions, ara però, la majoria són alegries. Menys aquella nit al Camp Nou contra l'Inter que no ens va permetre estar a la final del Bernabéu. Ens doneu alegries i penes, va com va. Només faltaria que guanyéssiu sempre. A la final de Madrid no hi vam poder arribar així que vostres són les promeses que ningú no complirà. Però a Wembley, més d'un ha tornat a prometre coses si ens enduem la quarta copa cap a casa. Avui toca la cara bona d'aquest esport. Ens ho vau prometre. 

De fet, ens heu donat alegries en grans quantitats durant aquests anys. Vostres són les nits que els telèfons no paraven de sonar explicant i compartint les vostres gestes amb els que més estimem o estimàvem. I Barça, et vaig veien en fotografies que em fan reviure els meus records com a culer. I algunes quina meravella (Londres, París...), i algunes que mai tindré prou lluny (Atenes). I en aquella foto, relativament antiga, oblidada en un calaix, heu guanyat el triplet, i aprofitant la vista privilegiada d'una gran ciutat com és Roma, i assenyaleu la Copa que teniu a les mans, i sou joves i forts! I sentiu l'eternitat al vostre davant. I en aquells moments, Benvolgut Barça, ni sospiteu que gent com jo estàvem esperant. 


I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer quan en algun moment de la meva vida he arribat a dubtar de tu, Barça. I m'ho imagino - o ho intento- i t'asseguro que comprenc encara avui, sense remei, que tot trontolli un segon quan un amic, o un tribunero, amb bona fe dubte de vosaltres i pronuncia el vostre nom per criticar. 

Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps de Gaspars, Rochembacks, Okunowos i companyia en que no guanyàvem res, que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content. I gràcies a Guardiola i companyia, i a la meva professió (periodista) m'ha tocat viure des de dins els millors anys d'aquest Barça. I vas veient aquest equip jugar un futbol espectacular. I guanyar a tots els camps. I vas veient coses pel món que t'estan agradant tant. I agreixes que entre tots em féssiu créixer amagat. Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors sobre el vostre joc o sobre la vostra capacitat. Amagat algun cop en "avui no juguem bé" o en "son molt joves per tenir res massa clar", ai benvolgut, Barça, que estrany si un dia et van fer mal dubtant de tu. Benvolgut Barça, benvolgut Guardiola, benvolgut joc que ha arribat i es vol quedar! Ni t'imagines aquest joc senzill que gent com jo estava esperant. 

Benvolgut Barça ho deixo aquí, que sé que ets un club ocupat. Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig, que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!

Per si un dia ens creuem a la zona mixta del Camp Nou ja em disculpo, que em conec, faré d’home seriós, esperaré darrere dret esperant el torn per les preguntes. Mentre vosaltres jugadors, us reivindiqueu com molt més elegants. Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell i, pas a pas, ja estaràs tan lluny com aquell noi que volia ser futbolista, i després periodista. Ai pobre com s'hagués espantat, si entre els matolls surts tu Barça, tu Guardiola, vosaltres jugadors i jo dient "ei aquí els senyors, estem esperant". Així que avui a Wembley, Xicots aneu fent lloc, que estem esperant. 


Benvolgut Barça, ha estat un plaer treballar i viure aquest any amb vosaltres. M'és igual que no guanyeu la Champions a Wembley, us heu guanyat milions de cors, entre ells el meu. 

P.D.: Aquest escrit no es pot entendre si no has escoltat (i entès) la cançó Benvolgut de Manel.