La mentalitat catalana no canvia. El dia a dia, la seva història i les fortes patacades que hem tingut ens fan patidors de mena, d'aquí el resultat de l'enquesta d'aquest dies al nostre bloc: el 80 per cent dels votants creu que patirem a Wembley. De res ha servit guanyar-ho tot la temporada 2008-09. De res ha servit tenir el millor jugador del món, no perdre casi mai, aconseguir gairebé la perfecció del futbol, o tenir una mentalitat sempre guanyadora. De res serveix tenir el porter menys golejat, haver recuperat els lesionats o arribar a Londres amb temps pel que pugui ser. Pesa més Berna, Sevilla o Atenes que tot això. El català és patidor, i el culer més. Cap d'ells ha votat per l'opció del Guanyarem sense baixar de l'autocar ni tampoc confien que Abidal ens dongui la quarta.
Però n'hi ha que al sentir Wembley i Manchester United són partidaris del toca Stoichkov, para Bakero, xuta Koeman i goooool!. Era la resposta més improvable, la més xorra, i per tant, la que ha quedat en segona posició. Però si us pareu a pensar és l'opció optimista. Wembley és el mite. Parlar de la catedral del futbol és parlar del xut del Koeman al minut 111 d'aquell 20 de Maig del 1992. És recuperar una alegria de passat i per tant, per què no ara?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada