Élena, sense H, però amb Helena Miquel

D’Herois i Desastres comença fort. Amb energia. Potser és el reflex de les ganes de tornar dels seus components. Havien estat parats uns anys per culpa, o gràcies, a l’èxit d’Helena Miquel amb Facto, Delafé y Las Flores Azules. Ara però la musa de l’indie torna als orígens, a ser una miqueta més ella. A Élena, l’Helena és més Helena.  I ara, a més, en català. Amb unes lletres que escriu ella mateixa. 

El primer track ja és una demostració i una declaració d’intencions. Bagatge i Equipatge és tot el que els membres del grup han anat acumulant durant aquests anys de silenci, o en el treball amb altres projectes. Vents, canvis de ritme i cançons plenes. I una veu que acaricia des del minut u l’oient que tasta aquest bon plat musical que és D’Herois i Desastres. La veu de Catalunya.

Incendis és la segona proposta de l’àlbum, un bona tornada per arribar al single del nou treball del grup. Auguris, una bonica cançó amb un tema clàssic com és el trencament d'una parella. Un bon nom, això sí, perquè a l’acabar el disc és fàcil augurar un gran futur pel grup. El problema arribarà quan Helena Miquel s’hagi de partir en dos per anar als concerts d’Élena i de Delafé y Las Flores Azules. Si es parteix que ho faci per tres, i jo me’n quedo un tros. 

Dos dies no són sempre és la primera perla. D’aquelles cançons que t’entren de bones a primeres. Un tema mogut d’aquells que fan moure el cap, els peus i el cul. Ho sento estic enganxat a aquesta cançó...vosaltres també ho estareu. Un tema que reflexiona sobre les trobades casuals,cap on anar, amb qui fer un viatge. El viatge de la vida. Una bonica cançó. 

La història de la Maria és l’altre perla, o més ben dit, diamant. L’heroïna d’Herois i Desastres. El tema es diu M, quatre minuts que repassen les sensacions i la vida d’una senyora enamorada. Enamorada d’una vida que no gaudeix, ni viu. Enamorada del passat. Enamorada d’un noi amb qui li agradaria ballar un twist. Que imagina un embalat, nits estelades, paraules boniques, mirades que cremen. En definitiva, amor. Amor però imaginari. Perquè la Maria s’enfronta a la realitat, com tothom. I acaba ballant amb el coixí. És la vida de la Maria, la senyora que va cuidar en el seu moment a l’Helena Miquel i que ara potser balla al cel amb el seu enamorat. La millor del disc. Així de clar. Un tema que musicalment em recorda la millor Andy McDonald.

Les cançons porten el segell de la musa de l’indie català. M n’és la demostració però també Un Hivern a les fosques n’és la prova. Monstres que et venen al cap, nits en blanc, i pors. Una tornada a les cançons enèrgiques del començament del disc. Tornen els vents, si és que en algun moment van marxar. La cançó que culmina la trilogia (Dos dies no són sempre, M, i Un hivern a les fosques) de grans temes dins aquest àlbum.

La calma la posa Fugir de Matinada, que és una cançó que parla de la nit de Sant Joan però del que menys parla és de Sant Joan.Parla de la Joana. De la seva nit de Sant Joan. D’un home que la mira. Què fa? Es queda o marxa? Decideix deixar-se anar. Mentre la veu d’Helena sona tant melosa que, com la Joana, qui escolta el disc, també es deixa portar. 

Es deixa portar a la típica història de la parella és el tema número 8 anomenat Els teus tresors. La clàssica cançó de la parella que passen de ser invencibles a ser res.  Amb ells marxen les paraules, les mirades, els tresors de cada un. L’amor. Es floriran els còmics de Superman i els discos de vinil es podriran com la seva relació.

 

Les temàtiques tristes segueixen amb Encara parlem de tu. Cançó que reflexiona sobre la mort i els records dels que ja no estan amb nosaltres. 

Un dilluns diumenge torna a la Helena Miquel més íntima. Parla d'ella. Dels seus dilluns. Dels seus diumenges. O de la vida sense dilluns ni diumenges. Tema on la musa de l’indie continua fent malabars amb la seva veu. I on el grup demostra que aquest no està fet per defensar-lo en teatres com fan alguns grups del panorama musical català. 

D’Herois i Desastres és un disc gran. I un gran disc. Com ho són els herois. Com solen ser, per desgràcia, els desastres. El disc no fa res més que confirmar el que tothom sap: que la música gaudeix d’una salut brillant i Élena és només una gota que s’afegeix a l’enorme onada que navega per l’univers musical actual. Una onada plena de força i talent que va mullant a molts de nosaltres amb diamants musicats fets per Manel, Mishima, Joan Masdéu, 4t 1º, Refree, Sanjosex o Mazoni. Afegiu a aquest nom: Élena. Sense H. Però amb Helena Miquel. Garantia musical.