Punto i Pelota

Em fa molta gràcia Punto Pelota, un programa que ha convertit el safareig en el dia a dia del món del futbol. Tant se val si el que es comenta és veritat o no, ells ho transformen en quelcom trascendental. Ho multipliquen per mil. Allà tots fan el seu paper, un mira per telèfon les seves “informacions”, l’altre crida histèric “defensant” la seva posició, mentre l’altre crida encara més defensant la mateixa posició. Punto Pelota és, se’ns dubte, el "Sálvame" del futbol espanyol. 

Fins ara el programa havia caminat per la línia vermella. Totalment parcials, no dubtaven en fer preguntes inadequades, fora de lloc; tampoc dubtaven en treure declaracions de context, defensar coses indefensables o manipular imatges. També en vendre fum...però això ho fa tothom. Punto Pelota és la tertúlia radiofònica de sempre portada a la televisió i remenada amb una mica de crits, parcialitat, sensacionalisme i mala praxis. Per això, ha funcionat, i molts l'han imitat, salvant les distàncies. Des del "Futboleros" de MarcaTV fins a l'"Efectivament" a la televisió pública catalana. 

Aquesta mala praxis però, va arribar aquesta setmana a la seva quota més alta. Ajudats pel president de L’Hospitalet, Miguel García, al programa intentaven esbrinar, a la Gala del Futbol Català, si la renovació de Guardiola estava tancada, aprofitant la confiança que té el directiu amb els alts càrrecs blaugranes. Mai ho va fer amb càmera oculta. Però el cert és que Miguel García es va prestar a jugar a un joc saltant-se totes les normes. Tant ell, com el canal i el periodista que li van proposar jugar. Per sort, no en va treure cap informació. Segurament només protagonisme, que ja era el que ell volia.

Evidentment, el Barça molest decideix prohibir l’entrada d’aquest canal al saber el que havia intentat fer. Així mateix, el Col•legi de Periodisme va sancionar les males pràctiques de Punto Pelota, posicionant-se a favor del club blaugrana.

Tot i que molts han assenyalat Miguel García com a gran culpable, en aquest cas s’hi ajunten masses “culpables”. Les ganes de “gresca” i el sensacionalisme del programa disposat a tot, contagiat per la brutal competència que hi ha entre mitjans. A això cal sumar-hi el “tot s’hi val” del periodista de Punto Pelota a Catalunya, Quim Domènech, ja abans no gaire respectat pels seus companys de professió, i també Miguel García, que sense televisió a L’Hospitalet, ni Copa del Rei, tenia ganes de tornar a sortir a la gran pantalla i que se’n parlés d’ell.

Defensar que un mitjà de comunicació no entri a un lloc a informar és tirar-me pedres contra el meu propi teulat. Va contra la llibertat d’expressió i a més, dones a Punto Pelota una excusa perfecte per posicionar-se, un cop més, com a víctima. Però crec que el Barça fa bé en no deixar-los informar sobre el que passa al club. Cadascú a casa seva hi deixa entrar a qui vol. Els blaugrana han deixat entrar a tothom, o quasi tothom, però hi ha una línia imaginaria que marca els límits i trobo bé que el Barça consideri que aquest cop s’ha traspassat. Això servirà d’escarment a molts, o a tots. Serà un fre al mal camí que està agafant el periodisme esportiu, a la mala drecera que està prenent el món de la comunicació, a la mala praxis d’alguns periodistes. Senyors, no s’hi val tot. Així de clar, Punto i Pelota.