Palamós resulta familiar, no militar

Llegeixo que a Palamós hi arriba un submarí de l’exèrcit espanyol que estarà uns dies al nostre port. La seva presència coincidirà amb el FestivalPalamós Terra de Mar, i l’Ajuntament l’ha utilitzat com a reclam per potenciar aquest event, que identifica el nostre poble amb les ones, la pesca, la naturalesa i tot allò que ens aporta de bo el Mediterrani. 

Que jo sàpiga, res de bo aporta un exèrcit. I molt menys l’espanyol. L’armada és, primer de tot, un símbol. Un símbol d’un estat que en el passat va torturar i afusellar persones que no pensaven com “calia”. Actualment aquest estat oprimeix les cultures i les llengües, i de retruc oprimeix les butxaques del nostre país, que és Catalunya. Ha torturat, segueix torturant, i torturarà. És doncs, l’últim esglaó que utilitzarien a Madrid en cas que algun dia ens revoltéssim contra ells. 

En segon lloc l’exèrcit, estament ranci allà on els hi hagi, és símbol de despesa. En uns moments tant delicats com els que estem passant tots plegats, els pressupostos de l’Estat Espanyol es retallen de tot arreu. Educació, Sanitat, Cultura. Tots menys en despesa militar. Bé, sí! es redueix la partida destinada a l’Exèrcit però es col·loquen els diners al pressupost d'Indústria i aquí no ha passat res. Ho hem maquillat perfectament. L’exèrcit espanyol és una màquina de cremar diners i de matar. De matar cultures, coneixements i dignitats. A tot això, Espanya segueix sent un dels països que més armes fabrica al món, i per tant, un dels culpables de milions i milions de morts al món. Per cert, qui aconsegueix que aquestes armes es venguin a bon preu és el Rei d’Espanya en els seus viatges oficials. Ja sabeu, que monarquia i armament són dos conceptes que casen bé. 

Palamós no ha estat mai un poble amb molt de moviment reivindicatiu,  però últimament gràcies, o per culpa, d’un nen amb càncer, s’havia mogut, i molt. I jo mateix havia tornat a confiar en la gent del meu poble. Aquests dies però, ningú, tret d’Esquerra Republicana deCatalunya, ha dit ni piu de la presència d’un vaixell en aigües palamosines. Al contrari, alguns se’n vanaglorien i fins i tot, acusen de no estimar Palamós si no es vol el vaixell a les nostres aigües. Aquest senyors, és un vaixell de guerra, i jo no he viscut cap guerra però el meu avi sí, i no en vull ni per mi, ni per ningú més. I sí, perfecte, Palamós és Terra de Mar, però el nostre ha de ser, i és, un mar blau, plàcid, de pesca, pau i tranquil·litat. Palamós resulta familiar, no militar.