Hi aniré perquè tinc pressa

El proper 11 de Setembre aniré a la manifestació perquè no puc més. Perquè s’hi ha d’anar i mostrar tot el nostre rebuig cap a l’Estat Espanyol, perquè ens oprimeix i ens maltracta. Hi aniré perquè ens tornin els diners, perquè ens volen treure la llengua i ens insulten. Perquè estic fart del PP i del PSOE, perquè estic fart de justificar-me per ser català i parlar en català. Hi aniré pels meus fills i els meus néts (si n’arribo a tenir) i pels vostres. I per la nostra generació, i la d'abans. Per nosaltres mateixos. Hi aniré per lluitar contra el nacionalisme espanyol. Que existeix i és més latent que mai.

Aniré a la manifestació perquè no puc suportar veure el meu país ofegat, perquè vull trens en condicions, que arribin a l’hora i es dissenyin els traçats de forma racional. Per unes escoles dignes, lluny de barracons i una educació com Déu mana sense manipulacions i imposicions. Per uns hospitals per tothom amb els millors professionals treballant amb condicions normals. Perquè vull que a qualsevol lloc pugui veure i llegir una etiqueta en el meu idioma. Perquè no vull pagar més que qualsevol altre. Hi aniré perquè portem 30 anys tirant del carro, i ara aquest pesa molt. Perquè estic fart d’IRPF’s, IVA’s, FROP's i demés sigles. I d’uns percentatges tant desequilibrats. Estic fart que les xifres es multipliquin per uns i les nostres es vagin restant. 

Hi aniré perquè jo no vaig votar aquesta constitució. Hi aniré perquè no ens deixen aplicar el nostre estatut. I perquè no crec en l’administració central. No crec en el Tribunal Constitucional, ni en el Suprem. Ni en el Senat. I perquè el Congrés està ple de lleons i de rucs. Hi aniré perquè no hi ha diferència entre els tres estats: executiu, legislatiu i judicial. Perquè no crec en Rouco Varela, ni en Paco Camps, ni en Villar, ni en Urdangarín, ni Florentino Pérez. Em sobra la gent que fa massa que està a la cadira. Ho faré per Extremadura, Andalusia i la resta d'Espanya, perquè vull que s'espavilin, s'aixequin, s'hi posin, i deixin de ser com fa 30 anys.

Aniré a la manifestació perquè vull que la cultura del meu país perduri, perquè l’estan ofegant. Perquè vull que parlar català sigui un acte normal. Com aprendre’l. Perquè vull els teatres plens de gent, i els cinemes amb pel·lícules traduïdes o subtitulades en el meu idioma o en versió original. Hi aniré pel petit artista i per l’empresari. I hi aniré per les publicacions editorials. Per aquells que fan que Mercè Rodoreda, Quim Monzó o Jaume Cabré arribin a tots els cantons de Catalunya i del món. Hi aniré per les petites revistes que fan divulgació del que som i del que vam ser. Hi aniré perquè l’idioma que ens oprimeix és el castellà, i no l’espanyol com diuen ells. I vull anar perquè simplement no som com ells. Ni millor, ni pitjor. Som diferents.

El proper 11 de Setembre aniré a la manifestació perquè vull que el meu país pugui decidir sobre l’avortament. Hi aniré perquè no vull ser part de l’estat que més armament ven arreu del món. Perquè estic fart de mentides i frases esperpèntiques. Fart de banderes i fart d’humiliacions. Hi aniré perquè no vull uns mitjans de comunicació públics pervertits i polititzats, ni tampoc uns privats totalment manipuladors. No vull mentides. Hi aniré perquè vull que visquin en pau els elefants a Botswana i els toros al meu país. Hi aniré per no recolzar la més gran mentida d’aquest estat: la monarquia.

Aquest proper 11 de Setembre aniré a la manifestació perquè crec en dues coses: en Catalunya i en la llibertat. I, sobretot, hi aniré perquè jo també tinc pressa. Molta pressa.