Si per alguna cosa s'ha definit el diari Libération durant anys ha estat per les seves impactants portades acompanyades sempre d'una imatge. “Va treure una arma i va disparar dues vegades” d'aquesta manera obria avui el rotatiu francès definint les hores amargues i dures que havien passat a la redacció, i a tota la ciutat, quan un homearmat va recórrer els carrers de París fins arribar a la Rue Béranger on va disparar un jove fotògraf de 23 anys.
Portades contundents i missatges directes, sempre amb fotografia. A Libération sempre ha estat així però la d'avui havia de ser diferent. Sempre trencant esquemes. Sempre cridant l'atenció. Ja ho va fer dijous passat sortint sense fotografies per reclamar i ressaltar la importància de les imatges en la comunicació. Avui a la portada, cap fotografia. Només un missatge, negre sobre blanc. I això que l'imatge del dia a tots els diaris ha estat la del franctirador que va irrompre a la seva redacció. I això que Libérations sempre ha sortit al carrer amb una fotografia al davant. Avui no. Avui era un dia diferent.
Un enemic de la premsa. Un enemic de la llibertat. Així defineix el franctirador el diari a la seva web, on insisteixen que seguiran informant, pel bé de la llibertat i el periodisme. I sí, seguiran fent-ho, com també seguiran trencant i innovant. I adverteixen que no canviaran. I no, no fa falta, ni ho volem. Sempre seran una referència tot i els ensurts. Ahir Liberatión, tot i patir l'ensurt del franctirador el rotatiu francès ens va donar una lliçó a tots. Una més. Avui també d'enteresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada