Una llei difícil d'avortar

Gallardón ha dimitit. És important el subjecte però també el verb perquè això de dimitir no es conjuga massa a Espanya. Però parlem del subjecte. El Ministre de Justícia abandona el càrrec i, de passada, la política. La política li ha fet una mala passada, podriem dir. La polèmica llei de l'avortament, que ell mateix va capitanejar, no ha arribat a bon port i per aquest motiu (o potser n'hi ha més que no sabem, presumptament) deixa la política després de trenta anys. Ahir es feia públic que Mariano Rajoy la paralitzava per la falta de concens polític. 

Gallardón reaccionava marxant. L'honra. Tot i això podem dir que els hi ha costat a tots una miqueta, ja que desde que es va voler tirar endavant tothom s'hi va oposar, no només els partits de l'oposició sinó la societat civil en general. Col·legis de Metges, Associacions feministes, etc. La gent del carrer. Les dones, les que de veritat els afectava. De fet, les lleis es fan per donar drets a les persones, i la de Gallardón era una llei que en treia. Bon final per tots. A partir d'ahir les dones són més dones. Veurem fins quan. 

Punt i final a aquesta llei, o punt i seguit. Per Galladrón, final a una carrera política camaleònica. Final per aquell a qui l'ala dreta del Partit Popular el qualificava de comunista, ja que era dels progressistes de la dreta espanyola. Es portava bé amb la faràndula. Jove. Aire fresc al partit que li va costar l'enemistat amb Esperanza Aguirre. Alcalde de Madrid que apuntava més alt després de convertir la capital de l'Estat en la més endeutada de totes, va entendre que si volia apuntar més alt havia de girar a la dreta. Dit i fet. Va anar del braç de Rajoy i va dir "sí" a tot, inclosa la reforma de la llei de l'avortament, un favor a l'Església Espanyola, o de fet, la Conferència Espiscopal Espanyola. Aquella que tants favors li ha fet al Partit Popular. Tocava passar comptes però algú es podia cremar. Ha estat Gallardón. La de l'avortament ha estat el fiasco més gran d'aquesta legislatura.

Gallardón se'n va i marxa. Digne. Digne, dins la dignitat que ja havia perdut. Marxa l'etern aspirant a candidat per liderar el Partit Popular, mai sabrem si a un pas del tro però marxa cremat i cansat d'esperar, els escàndols familiars tampoc l'han ajudat. Deixa un forat. Queda una vacant al Ministeri de Justícia que serà per Rafael Català, que no us enganyi el cognom, és home de confiança de Soraya Sáenz de Santamaría. 

Amb el rei Felip a Estats Units i amb Mariano Rajoy a la Xina, Soraya está de vicepresidenta en funcions però no té potestat per nombrar Català com a Ministre. Per tant, a Espanya, no hi ha ni rei, ni president, ni Ministre de Justícia, un forat legal que Artur Mas hauria d'aprofitar. Publicar la Llei de Consultes i el referèndum. Camp obert i situació perfecte pel President de Catalunya i el Parlament. Tot perfecte i sobretot, sense Felip, Rajoy i sense Gallardón, la llei de consultes seria difícil d'avortar. Pensem-hi.