Uh! Oh! No tinc por!

Ens posen la por al cos. Que si Al Qaeda, que si Rússia, que si Isis, que si mil i una amenaces poden acabar amb el nostre nivell de vida i amb els nostres "valors". Són anomenats pels mitjans com a grups "terroristes" o països de l'eix del mal. I tant uns com els altres estan contents de posar-nos aquesta por al cos. Uns, els grups armats, perquè tot i no atemptar posen la por al cos a l'altra banda del món amb un sol vídeo. D'altres, els polítics, perquè poden justificar les seves guerres i els seus contractes multimilionaris amb empreses d'armament dirigides pels seus amics. Bonic acord entre dues parts "enemigues". 

Tot i això, si hi ha un tema que encara ens fa més por que qualsevol amenaça "terrorista" és una amenaça sanitaria. "Ben gestionada" pels governs i pels mitjans afins pot ser letal. L'Ebola és un exemple a estudiar. Pàgines als diaris, minuts de ràdio i infinitat d'imatges a la televisió. Sensació de pànic, inseguretat i amb dues setmanes sensació que estem en mans de les acutacions dels polítics. Dependència de l'estat per aconseguir aturar això. 

Ens fa més por l'Ebola que Al Qaeda. Per què? Perquè l'Ebola ha arribat a casa nostra i no la podem aturar amb quatre bombes. I això ens espanta. I tenim por. A infectar-nos. A morir. I veiem imatges. Llegim sobre el tema. I ja és una por més que cal sumar-la a la llarga llista que tenim de pors col·lectives. 

Corria el 2009 quan ens van dir que la grip aviar mataria milions de persones i seria la fi del món. Vam comprar màscares, vam aprendre a rentar-nos les mans i, fins i tot, varem deixar de fregar monuments mítics per evitar un contagi. No va ser la fi del món. Ni va matar milions de persones ni milers, pero nosaltres vam patir de valent. Després es va veure (o almenys alguns) que tot això havia estat un muntantge, molt ben muntat, per part d'alguns lobbies. Les farmacèutiques ja es fregaven les mans. Els encanta la nostra por. Es van fer d'or amb nosaltres, una vegada més. Elles controlen el nostre món i se'n beneficien de la nostra por. El poble no negocia amb les seves pors. La por és un negoci. 

A casa nostra ens volen posar un altre tipus de por per si no en teniem prou. Si marxeu d'Espanya us quedareu vagant per l'espai exterior. Si marxeu d'Espanya us morireu de gana. Si marxeu d'Espanya us quedareu sense l'Euro. Si marxeu d'Espanya les empreses catalanes no podran exportar res. Si marxeu d'Espanya els bancs també marxaran. Si marxeu d'Espanya el Barça no jugarà la Lliga espanyola. Por. A petites dosis. Por a través de declaracions. 

Avui el Barça juga contra el Madrid i l'audiència serà de 400 milions de persones. Algú amb quatre dits de front creu que aquest negoci s'acabarà perquè Catalunya s'independitza? Algú creu que la gent deixarà de visitar Barcelona perquè Catalunya s'independitza? Algú creu que els bancs deixaran de tenir diners perquè Catalunya s'independitza? Algú creu que no seguirem llevant-nos ben d'hora perquè Catalunya s'independitza? Algú creu que deixarem de pencar fort i tenir idees perquè Catalunya s'independitza? 

Deixeu d'intentar posar-nos la por al cos que no cola. Estic cansat de viure amb por. Estic cansat que us aprofiteu de la meva por i la de la resta de persones. Estic cansat de vosaltres, els comerciants de la por vestits amb corbata. Estic cansat dels trobadors que escampen la por a través d'internet, premsa, ràdio i televisió. A mi em feu por vosaltres. Em fa por Rajoy, Bárcenas, Obama, Putin, Barroso i tota la vostra colla d'amics. Em fa por com ens intenteu fer por. Com gestioneu el món. Però això el vull canviar. Vull el meu país petit. Connectat al món però desconectat de tot això. Independencia per canviar-ho tot. I no, no em fa por. 

Com diria aquell: Uh! Oh! No tinc por!