S'havia de comentar. No volia deixar passar l'oportunitat que em brindava la notícia. El cònsol general d'Espanya a Perpinyà, Gauden Villas, afirma que "visc amb resignació i impotència que la meva filla hagi d'estudiar en català". El diplomàtic ho deia en dues entrevistes concedides als diaris "Información" i "El Levante" d'Alacant i València, respectivament.
És trist, però no deixa de ser un exemple de l'actitud d'alguns personatges que corren per les espanyes, o en aquest cas, fins i tot per fora. El primer que vull comentar és que aquest senyor i la seva gent, deuen ser els únics que lamenten que els seus fills siguin bilingües i dominin les llengües. De fet, si la seva filla viu a Perpinyà per tant, serà serà trilingüe, i si hi afegim l'anglès potser pot arribar a parlar quatre idiomes amb fluidesa en un futur. Quelcom que molts pares voldrien pels seus fills.
Però ai! Un d'aquests és el català i per tant, d'aquí la preocupació. Fos suahili, cap problema. Si fos coreà, endavant. Amb el letó no hi trobaria cap pega. La preocupació arriba quan a la nena la fan estudiar en català. Intolerable. Així que l'home ho viu amb "absoluta resignació i impotència".
Les perles d'aquest home no acaben aquí. Obviament, en el seu pas pels mitjans valencians parla de com és i com es viu a Perpinyà. Ciutat francesa però que (gairebé) tots coincidim en catalogar-la com la capital de la Catalunya Nord, un concepte negat per molts com ell. El senyor Villas especifica que "els ciutadans de Perpinyà se senten catalans del nord". Quina gran novetat! Però ell segueix i diu que "se senten orgullosos de ser catalans i ho viuen amb normalitat i sense estridències". Sublim.
Poseu-vos en la seva pell. Imagineu com de xocant ha de ser quan has afirmat i reafirmat que els Països Catalans no existeixen. Que el català no es parla a l'Aragó, ni a les Balears, ni molt menys a la "Comunidad Valenciana" i ja no diem a França. De cop, arribes a Perpinyà i et parlen català! I a sobre la gent se sent catalana! I encara més: se'n senten orgullosos!. Com s'atreveixen?. A mi em bulliria la sang.
No puc parar d'imaginar-me el xoc que va tenir aquest home al arribar i descobrir que la seva filla hauria d'estudiar en català, fora de Catalunya. Cara de poema. Éll. A éll. Com s'havia de veure. Membre del grandiós i hegemònic Partit Popular i antic càrrec del Departament de Relacions Externes del Govern de Francisco Camps (Sí, Relacions Externes. Allò que la gent del seu partit critica de la Generalitat de Catalunya però sembla que no hi ha problema que ho facin a la Comunitat Valenciana) i havent d'escolaritzar la seva filleta en català. Humiliant.
I és clar, està preocupat perquè "estudiar català no farà cap bé a la seva filla". Però ràpidament especifíca que ho fa perquè no tenen cap més elecció. Ho en català o res. O sigui, que a França les famílies no tenen dret a escollir l'idioma amb el que escolaritzar els seus fills?! Sorpresa. Resulta que no passa a cap estat del món. I Catalunya no és, no ha de ser, i no serà, una excepció. O és que ha demanat a l'escola que a Perpinyà canviïn tots el català o el francès pel castellà? Resposta: ni s'hi ha atrevit.
Gauden Villas, tot i ser un professional de l'ignorància i un embrió de la casta política, ha arribat prou amunt. I cobra dels nostres impostos, vull recordar. I segur que li espera un bon futur a Espanya i dins l'aparell de l'estat espanyol si segueix amb les mateixes idees. Farà carrera. El "problema" el tindrà quan la seva filla sigui gran i parli quatre idiomes i un d'ells sigui el català. Llavors tindrà un problema, i gros. Déu no ho vulgui! Arribat el moment haurà de decidir entre suicidar-se o matar la nena.
Per sort, això encara no ha arribat, i ja deu haver demanat un trasllat a Guinea Bissau. De moment però, només afirma que viu amb resignació i impotència que la seva filla hagi d'estudiar en català. Mentrestant, nosaltres vivim amb resignació i impotència que hi hagi gent com el senyor Gauden Villas. Per això volem marxar i marxarem. I al final, tot i que al sud de França se seguirà estudiant en català a pesar del senyor Villas, ja no passarà a Espanya. I això serà un petit consol pel cònsol (de Guinea Bissau).
És trist, però no deixa de ser un exemple de l'actitud d'alguns personatges que corren per les espanyes, o en aquest cas, fins i tot per fora. El primer que vull comentar és que aquest senyor i la seva gent, deuen ser els únics que lamenten que els seus fills siguin bilingües i dominin les llengües. De fet, si la seva filla viu a Perpinyà per tant, serà serà trilingüe, i si hi afegim l'anglès potser pot arribar a parlar quatre idiomes amb fluidesa en un futur. Quelcom que molts pares voldrien pels seus fills.
Però ai! Un d'aquests és el català i per tant, d'aquí la preocupació. Fos suahili, cap problema. Si fos coreà, endavant. Amb el letó no hi trobaria cap pega. La preocupació arriba quan a la nena la fan estudiar en català. Intolerable. Així que l'home ho viu amb "absoluta resignació i impotència".
Les perles d'aquest home no acaben aquí. Obviament, en el seu pas pels mitjans valencians parla de com és i com es viu a Perpinyà. Ciutat francesa però que (gairebé) tots coincidim en catalogar-la com la capital de la Catalunya Nord, un concepte negat per molts com ell. El senyor Villas especifica que "els ciutadans de Perpinyà se senten catalans del nord". Quina gran novetat! Però ell segueix i diu que "se senten orgullosos de ser catalans i ho viuen amb normalitat i sense estridències". Sublim.
Poseu-vos en la seva pell. Imagineu com de xocant ha de ser quan has afirmat i reafirmat que els Països Catalans no existeixen. Que el català no es parla a l'Aragó, ni a les Balears, ni molt menys a la "Comunidad Valenciana" i ja no diem a França. De cop, arribes a Perpinyà i et parlen català! I a sobre la gent se sent catalana! I encara més: se'n senten orgullosos!. Com s'atreveixen?. A mi em bulliria la sang.
No puc parar d'imaginar-me el xoc que va tenir aquest home al arribar i descobrir que la seva filla hauria d'estudiar en català, fora de Catalunya. Cara de poema. Éll. A éll. Com s'havia de veure. Membre del grandiós i hegemònic Partit Popular i antic càrrec del Departament de Relacions Externes del Govern de Francisco Camps (Sí, Relacions Externes. Allò que la gent del seu partit critica de la Generalitat de Catalunya però sembla que no hi ha problema que ho facin a la Comunitat Valenciana) i havent d'escolaritzar la seva filleta en català. Humiliant.
I és clar, està preocupat perquè "estudiar català no farà cap bé a la seva filla". Però ràpidament especifíca que ho fa perquè no tenen cap més elecció. Ho en català o res. O sigui, que a França les famílies no tenen dret a escollir l'idioma amb el que escolaritzar els seus fills?! Sorpresa. Resulta que no passa a cap estat del món. I Catalunya no és, no ha de ser, i no serà, una excepció. O és que ha demanat a l'escola que a Perpinyà canviïn tots el català o el francès pel castellà? Resposta: ni s'hi ha atrevit.
Gauden Villas, tot i ser un professional de l'ignorància i un embrió de la casta política, ha arribat prou amunt. I cobra dels nostres impostos, vull recordar. I segur que li espera un bon futur a Espanya i dins l'aparell de l'estat espanyol si segueix amb les mateixes idees. Farà carrera. El "problema" el tindrà quan la seva filla sigui gran i parli quatre idiomes i un d'ells sigui el català. Llavors tindrà un problema, i gros. Déu no ho vulgui! Arribat el moment haurà de decidir entre suicidar-se o matar la nena.
Per sort, això encara no ha arribat, i ja deu haver demanat un trasllat a Guinea Bissau. De moment però, només afirma que viu amb resignació i impotència que la seva filla hagi d'estudiar en català. Mentrestant, nosaltres vivim amb resignació i impotència que hi hagi gent com el senyor Gauden Villas. Per això volem marxar i marxarem. I al final, tot i que al sud de França se seguirà estudiant en català a pesar del senyor Villas, ja no passarà a Espanya. I això serà un petit consol pel cònsol (de Guinea Bissau).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada