Catalunya és una truita. Posem-hi els ous de tots.

Llegeixo gràcies un article de Tian Riba a Vilaweb, i publicat a El Punt Avui, que l’intent de fer la truita més gran del món per part de Vitória, Capital Espanyola de la Gastronòmica d'aquest 2014, no ha estat acceptat pelllibre Guinness dels rècords. La raó? No era una truita sinó un conjunt de peces de truita. Per tant, no val. No compta. No és el mateix fer una truita gegantina d’una sola peça que fer-ne unes quantes i després ajuntar-les, perquè llavors ja no és una truita sinó un conjunt de truites. Almenys, a ulls de Guinness, que és qui posa les normes. I és prou raonable.

No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb Catalunya i el procés pel que estem passant, com ha fet el mateix autor. Ara, hem de decidir si ens presentem a una sola llista o per separat. I jo també n’estic una mica cansat com el propi Riba ha dit en el seu article. Els dos arguments tenen tota la validesa del món i tenen punts forts com també dèbils. Fer diferents llistes pot significar més gent i més vots i tenir més pes al Parlament. Anar-hi junts tindria un impacte mediàtic més gran a nivell internacional. No és el mateix un conjunt de truites que una truita sola.

I sí, anar-hi per separat dona molts vots. Totalment d’acord. Però si no vaig errat els partits que apostaven per la independència ja van anar per separat a les últimes eleccions. Son majoria al Parlament de Catalunya. Impacte internacional? Nul. Missatge de Madrid? Artur Mas ha perdut vots. Què tal si provéssim una altra fórmula?

Sembla que hi ha independentistes que no votarien una llista unitària per la independència del seu país si hi hagués aquest nom o aquell altre. Sí, en el moment més decisiu de la nostra Història. Doncs potser ens hauriem d'esperar un xic i no tenir tanta pressa. Qui no està disposat a sacrificar certes conviccions per fer un pas endavant en aquests moments potser és que realment no la vol, la independència. No hi haurà independència sense el poble. I no hi haurà independència sense l'empresariat. No hi haurà independència sense una majoria de gent diversa. O és que ens pensem que Nelson Mandela o Gandhi queien bé a tothom? Segurament no. Segurament a Sudàfrica i a l’Índia, hi havia que volia el mateix objectiu que els dos grans líders però discrepava. I està molt bé. Però arriba un punt en que el món, i el rival, han de veure una gran massa al davant. Infranquejable. Irrompible. Unida, ni que sigui per un sol punt.

Ara Catalunya ha de fer el mateix. Ensenyar al món què vol. Una societat més rica, més justa, més dinàmica. Però, sobretot, i per tot això, volem la independència. Seria tan difícil treballar sobre aquest sol punt i discutir després, quan siguem independents, com volem la nova Catalunya? El poble no va sortir al carrer tres vegades l’11 de Setembre pensant qui havia votat el senyor o la senyora que hi havia al costat seu. Els catalans que es van manifestar per la Diada es van mobilitzar més enllà de Mas, Junqueras, Fernández i companyia.

I a tot això, Espanya està encantada que el procés s’encalli en aquesta discussió. Ho estan esperant. Ho estaven esperant. Saben que si al Parlament català no hi ha una gran força amb majoria absoluta que vulgui la independència, com a Escòcia, el procés no tirarà endavant. El món no ens mirarà. Fem una truita d’una sola peça i no una truita de diverses. Que ens ho accepti el llibre Guinness, la ONU, la Unió Europea i qui sigui. Hem de fer una truita gegant i d’una sola peça. Hem de posar-hi molts ous. Els de tots. Trobem la manera.

@palamospower