Catalunya és una truita. Posem-hi els ous de tots.

Llegeixo gràcies un article de Tian Riba a Vilaweb, i publicat a El Punt Avui, que l’intent de fer la truita més gran del món per part de Vitória, Capital Espanyola de la Gastronòmica d'aquest 2014, no ha estat acceptat pelllibre Guinness dels rècords. La raó? No era una truita sinó un conjunt de peces de truita. Per tant, no val. No compta. No és el mateix fer una truita gegantina d’una sola peça que fer-ne unes quantes i després ajuntar-les, perquè llavors ja no és una truita sinó un conjunt de truites. Almenys, a ulls de Guinness, que és qui posa les normes. I és prou raonable.

No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb Catalunya i el procés pel que estem passant, com ha fet el mateix autor. Ara, hem de decidir si ens presentem a una sola llista o per separat. I jo també n’estic una mica cansat com el propi Riba ha dit en el seu article. Els dos arguments tenen tota la validesa del món i tenen punts forts com també dèbils. Fer diferents llistes pot significar més gent i més vots i tenir més pes al Parlament. Anar-hi junts tindria un impacte mediàtic més gran a nivell internacional. No és el mateix un conjunt de truites que una truita sola.

I sí, anar-hi per separat dona molts vots. Totalment d’acord. Però si no vaig errat els partits que apostaven per la independència ja van anar per separat a les últimes eleccions. Son majoria al Parlament de Catalunya. Impacte internacional? Nul. Missatge de Madrid? Artur Mas ha perdut vots. Què tal si provéssim una altra fórmula?

Sembla que hi ha independentistes que no votarien una llista unitària per la independència del seu país si hi hagués aquest nom o aquell altre. Sí, en el moment més decisiu de la nostra Història. Doncs potser ens hauriem d'esperar un xic i no tenir tanta pressa. Qui no està disposat a sacrificar certes conviccions per fer un pas endavant en aquests moments potser és que realment no la vol, la independència. No hi haurà independència sense el poble. I no hi haurà independència sense l'empresariat. No hi haurà independència sense una majoria de gent diversa. O és que ens pensem que Nelson Mandela o Gandhi queien bé a tothom? Segurament no. Segurament a Sudàfrica i a l’Índia, hi havia que volia el mateix objectiu que els dos grans líders però discrepava. I està molt bé. Però arriba un punt en que el món, i el rival, han de veure una gran massa al davant. Infranquejable. Irrompible. Unida, ni que sigui per un sol punt.

Ara Catalunya ha de fer el mateix. Ensenyar al món què vol. Una societat més rica, més justa, més dinàmica. Però, sobretot, i per tot això, volem la independència. Seria tan difícil treballar sobre aquest sol punt i discutir després, quan siguem independents, com volem la nova Catalunya? El poble no va sortir al carrer tres vegades l’11 de Setembre pensant qui havia votat el senyor o la senyora que hi havia al costat seu. Els catalans que es van manifestar per la Diada es van mobilitzar més enllà de Mas, Junqueras, Fernández i companyia.

I a tot això, Espanya està encantada que el procés s’encalli en aquesta discussió. Ho estan esperant. Ho estaven esperant. Saben que si al Parlament català no hi ha una gran força amb majoria absoluta que vulgui la independència, com a Escòcia, el procés no tirarà endavant. El món no ens mirarà. Fem una truita d’una sola peça i no una truita de diverses. Que ens ho accepti el llibre Guinness, la ONU, la Unió Europea i qui sigui. Hem de fer una truita gegant i d’una sola peça. Hem de posar-hi molts ous. Els de tots. Trobem la manera.

@palamospower

Cassoles per canviar-ho tot

Buides fan sorroll si les piques. I bastant molest. Un soroll metàl·lic que s’escampa i s’escampa i repica a les parets. I t’entra per les orelles i se’t posa al cervell. Si la piques al balcó és perillos, perquè és encomanadís. El conjunt de sorolls de moltes cassoles picant no és molest, sinó és un soroll de protesta. 

Ahir a molts carrers de la ciutat de Barcelona, i de Catalunya en general, es va sentir aquest soroll de protesta. Volem votar. I ho hem demanat de diferents maneras. Ho hem fet tot: ho hem demanat formalment, ens hem manifestat, ens hem agafat les mans i hem travessat el país, hem fet una V de quasi dos milions de persones. Ni un gest de violència. Però, tot i això, la resposta és la mateixa. No a tot. 

Ahir, un petit pas més. Ara toca picar les cassoles buides com en el seu moment sonaven a Argentina per primer cop per protestar contra “el Corralito”. També sonen com varen sonar pel “No a la Guerra”. Ara sonen pel Sí a la democràcia. Pel dret més bàsic que pot tenir un ciutadà en un país occidental, el dret a vot. Sonaven ahir a les deu. No hi ha gana, però hi ha ganes. Ganes de votar. 

La gent no protesta per un plat a taula, almenys no tots, però si seguim així potser sí que ho acabarem fent tots. Espanya ens escanya. No ens dona ni un plat servit, ni ens el deixa cuinar. Amb Espanya la cassola sempre ressona i sempre està buida. Les cassoles sonaven ahir contra la prepotència de l’Estat, contra la falta de democràcia, contra aquesta prepotència castellana, contra aquesta falta de dignitat. Sonaven contra Bàrcenas, les targetes negres. Contra el Matas alliberat, contra la gestió de l’Ébola i contra l’atur. Contra la corrupció. Contra el PP i contra el PSOE. Ull, també contra Pujol. Contra el de sempre. Les cassoles ressonaven com mai per acabar amb el de sempre.

Quan comencen a sonar cassoles buides al carrer, és significatiu. Van sonar a Argentina i van caure diversos governs. Van sonar per la guerra d’Iraq i va caure un govern mentider. Al final, les cassoles ens indiquen que estem al final del camí. Catalunya vol un canvi i les cassoles són la seva veu, com ho seran els seus vots aquest diumenge. Volem marxar. Volem l’independència. Volem que sonin les cassoles arreu. Les cassoles van acabar amb “el Corralito” i amb Aznar i els seus (per una temporada). Volem soroll que molesti. Sorolls de protesta. Volem cassoles. Cassoles per canviar-ho tot. 


@palamospower

Ara és l'hora, a Escòcia

Els catalans d'Edinburgh, i d'arreu d'Escòcia, han assajat avui la seva particular V que tindrà lloc, de forma molt més massiva, el dia de la Diada a Barcelona.

En un ambient festiu, familiar i guarnits amb samarretes grogues o vermelles, estelades i senyeres; unes cent persones s'han reunit a Calton Hill, un turó al centre de la capital escocesa, per reclamar al govern espanyol que deixi decidir als catalans el seu futur el dia 9 de Novembre, acompanyant la reclamació amb crits d'"Independència".  

Aquest acte de la comunitat catalana arriba a poc més de 18 dies perquè Escòcia faci, precisament això, votar en referèndum si seguir dins el Regne Unit o independitzar-se; i quan l'intenció de vot al país està més igualada que mai.  

Precisament perquè Escòcia s'ha convertit en el focus d'atenció per a molts a Catalunya, la d'Edinburgh ha estat una de les V més destacades de les que s'han fet arreu del planeta. I també per aquesta raó s'han pogut veure algunes banderes escoceses, les Saltire, que pertanyien a membres del YES Scotland, independentistes escocesos, que s'han unit a la causa catalana. 

En acabar la V, els catalans residents a Edinburgh han volgut destacar la semblança per la que passen les dos nacions aquest any, tot i que han reconegut que miren amb enveja sana el procés escocès, molt més fàcil que no pas el català, afectat per la constant negativa del govern central de Madrid a votar.