El conte del vell cotxe del 78

El 1978 la família X es va comprar un cotxe. Dic família però hauria de dir en X i la Y perquè llavors en XX i la XY encara no havien nascut. Parlem d’un cotxe amb totes les prestacions de l’època, modern per aquells anys, se’ns dubte, una bona inversió que havia d’aportar estabilitat a la futura família que vindria. Posem que era de la marca XXXXX. Model X².

Al principi anava com una seda. X gaudia conduint-lo i la Y li agradava també. Passava la revisió cada cert temps sense problemes. Alguns calerons gastats amb el retrovisor i altres amb la finestra. Es veu que la rodeta que feia pujar i baixar el vidre s’havia encallat. Res important.

Van néixer en XX i la XY anys més tard. I el model X² aguantava d’allò més bé, i ara ja no només en gaudien en X i la Y sinó tota la família. Era un cotxe perfecte per tots quatre. Els veïns per això, anàvem amb el model X³ i amb el temps, els veïns del davant de casa se’ls podia veure amb el model X⁴.

En XX es va fer gran i es va treure el carnet de conduir. I és clar, alguna nit en XX necessitava cotxe i el demanava constantment als seus pares. Però el model X² s’havia quedat vell, així que reclamava al seu pare canviar de cotxe. En X no ho veia clar, tampoc la Y. Havien viscut tota la vida amb aquell model i abandonar-lo faria molt mal, tenien un compromís moral amb en Z, que els hi havia venut el cotxe anys enrere.

A la demanda de l’X s’hi va sumar la Y que va créixer i no es veia conduint aquell cotxe vell i caduc, mentre els seus veïns i amics viatjàvem amb totes les prestacions possibles en els seus utilitaris. Quina vergonya.

"La família necessita un canvi", pensaven l’XX i la XY.

I tenien raó. Tanta que al final van convèncer el seu pare. L’X va anar al taller i li va dir a l’Z que volia un cotxe nou.

"Home no pot ser! No m'ho facis això! Mira, en comptes de comprar-ne un de nou t’hauries de canviar la tracció, el carburador i el tancament te’l posaré centralitzat i encara podrà anar tirant", va dir en Z a l’X tot fent-li un pressupost.

A casa en van parlar i en X estava mig convençut. A la Y li semblava bé. L’XX i la XY, en volien un de nou. Després de tant insistir, l’X va tornar al taller dient que volia alguna oferta, més enllà d’un canvia al carburador, la tracció i el tancament centralitzat; al cap i a la fi, el cotxe seguiria tenint més de trenta anys. L’Z va oferir-li pintura nova.

Després de l’oferta a casa, un dia sopant els fills van voler decidir entre tots què fer amb el cotxe.

"Votem-ho!", van reclamar XX i XY.

La Y no en volia ni sentir a parlar. Ella i en X havien comprat el cotxe amb els seus diners i ells decidirien. A més, tenien un compromís amb Z, que era el seu cosí, i havien pagat una factura, no era qüestió de trencar un pacte establert fa més de trenta anys i l’amistat i la relació amb Z estava per sobre el cotxe. Que no. Que no se’n parlava. I molt menys es votava.

La versió de Y no va acabar de convèncer a X que s’ho va rumiar durant la setmana.

"Almenys votar-ho i aviam què fem. Decidir-ho entre tots no pot fer mal", meditava X.

L’X va començar a fer números i era millor comprar un cotxe nou, més que no pas posar-li pedaços. A més, els veïns ja anaven amb un últim model amb tots els luxes i a casa encara anàvem amb la carraca. Tot per no trencar la relació amb Z.

"Els números surten. I amb l’Z ens podem seguir portant bé tot i que a casa tindrem un altre cotxe, no té perquè canviar res amb la nostra relació. Li he demanat sempre un cotxe nou i ell sempre m’ha ofert alguna cosa perquè no canviés l’antic. Saps què? S’ha acabat. L’XX i la XY tenen raó!", va dir convençut X. 

L’ambient a casa era insuportable. El tema havia monopolitzat les converses, els dinars i els sopars, les relacions familiars s’havien deteriorat i tot, perquè Y es negava, inclús a negociar. La Y, acusava a la resta de cohibir-la i de no tenir-li en compte la seva opinió. Ella però, es negava a discutir sobre el tema. I molt menys a votar-ho. Si es volia votar almenys en Z també formava part del pacte, perquè va ser ell qui els hi va vendre el cotxe.

El tema no podia seguir així. Amb l’X convertit a la causa, ja eren tres a la família que volien un canvi. Al principi discutien entre ells sobre com acabar comprant el cotxe. Mentre un volia seguir esperant i confiar amb que Y canviaria d’opinió els altres volien tirar pel dret, havien estalviat i estaven decidits a tenir cotxe nou. Baralles internes que van arribar a bon port. Al final, es van posar d'acord.

Es van comprar el cotxe nou. Adéu al del 78.

Al final, malgrat tot, el cotxe nou havia arribat. I la Y, encantada. I ben bé que anava, tot i que al principi li va costar un xic, malgrat les pors, reconeixia que havia estat tonta en resistir-se als canvis, i fent números, s’havia adonat que la família havia gastat uns diners amb reparacions inútils en l’antic utilitari.

Ara, amb el model nou, la família ja pot mirar de tu a tu als veïns. Sense por d’anar més ràpids o més lents. El taller de Z segueix estant allà i s’hi ha hagut d’acostumar, ha canviat d’actitud i fins i tot fa ofertes més amables i millors a X i a Y. Amb el canvi de cotxe tots hi han sortit guanyant. X, Y, XX i XY. Inclús Z.