Quan fa que vam deixar de fer minuts de
silenci? Quan fa que els hi vam posar música per sobre? I que vam decidir que
els faríem de 30 segons? I quantes vegades hem sentit insults a un estadi de
primera contra un jugador pel seu origen o color de pell? Doncs fa molt. I vam
decidir que era el més normal del món. Però no.
La mort ahir del membre dels Riazor Blues a
mans del Frente Atlético ens ha despertat a tots. Com si no ho sabéssim. Com si
no coneguéssim, ni nosaltres ni la policia, que hi ha bandes a tots els campsde futbol que es dediquen a escampar la violència, a extorsionar i a insultar.
I tot, en nom d’un escut i d’un club. Tot en nom del futbol. El futbol com a
excusa.
I ara toca lamentar-se. Com sempre, tard i
malament. Fa falta una desgràcia perquè els dirigents s’hi posin. Avui hi haurà
reunió d’alts dirigents per analitzar què va passar ahir i per no decidir res.
Com sempre. Ahir, partit de baix risc. Ningú a la Federació per suspendre el
partit. En general, vergonyós tot plegat. I no n’aprenem. Ni uns ni altres.
Un pare de família viatjant per Espanya amb la
intenció de pegar-se amb un altre grup radical. Una penya de futbol quedant amb
una altra per matar-se a les 9 del matí. I tot via Whatsapp. Tan fàcil i alhora
tan difícil d’entendre. Què li passa pel cap a un pare de família per anar a
jugar-se-la a l’altra punta del país? Segurament es podria haver evitat. Es
podia haver previngut.
I l’exemple és Anglaterra, i el Regne Unit en
general, on aquest problema fa temps que el van tenir i varen caldre mesures
dràstiques. Contundents i polèmiques, sí. Però efectives. Gent com aquesta ja
no entren als camps de futbol, ja no viatgen amb els equips. No dic que el
fenòmen hooligan no existeixi però almenys ja no es peguen pels carrers de
Londres, Manchester o Liverpool en nom del futbol.
Com aconseguir això? Més policia als camps,
més càmeres, més control de les entrades, més penes als detinguts, més
col·laboració dels clubs, i arrest domiciliari dels energúmens, entre d’altres.
Fa 20 anys que es fa. El resultat: la millor lliga del món. Camps plens,
famílies senceres gaudint, espectacle televisiu i merchandising funcionant a
ple rendiment. Farien bé els dirigents del futbol espanyol de parlar amb els de
la Premier League i aprendre’n. Però és clar, primer haurien d’aprendre anglès.
Aquest és el problema, qui governa el futbol espanyol. Els de baix, de fet, sónun reflex i el resultat dels de dalt. Canviem-los a uns per eradicar els altres. Pel bé del
futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada