Contra Catalunya es viu millor

Ja està, ja ha vingut. I tal com va arribar va marxar. Rajoy va estar aquest cap de setmana a Barcelona i tot segueix igual. Res s’ha mogut. El president del govern espanyol va aterrar a Catalunya, no per explicar-se millor als catalans, tal com ell mateix havia dit uns dies abans des d’Austràlia, sinó per dir que no es mou ni una mica. Ni un gest. L’enrocament del president del govern espanyol desespera a més d’un, que voldria algun moviment estratègic que apagui l’independentisme galopant que hi ha Catalunya. Però no, Rajoy fa la seva feina.

I la seva feina és escampar el missatge. El seu missatge. O sigui, seguir defensant que Catalunya és Espanya per la gràcia de Déu, que fer un referèndum és il·legal i que la majoria de la població catalana es vol quedar com està. I qui dia passa any empeny. I tot això ben alt i clar des de l’atrium del World Trade Centre de Barcelona.

Sí, Rajoy va venir a Barcelona però no a explicar-se als catalans sinó a explicar als seus que no es mou. Perquè el discurs el va fer davant de membres del Partit Popular, no davant la gent. Rajoy ni va trepitjar el carrer. Rajoy no va preguntar al poble. Rajoy va venir a sentir-se i a sentir-se aplaudit. Rajoy va venir a consolar el Partit Popular català que dia sí, dia també, deia que el 9N no se celebraria. I sí, va ser una festa. Rajoy va venir en qualitat de president del partit i no de president del govern.

I amb ell la plana major de la dreta espanyola. Diversos ministres, Esperanza Aguirre, alguns alcaldes i Sánchez Camacho. Junts i units per no dir res. Un mateix sostre, una visita per fer palès la falta de discurs i l’immobilisme d’un partit que aconseguirà el que ni s’imagina, destruir Espanya. I al capdavant, Mariano Rajoy. Mancat de carisma, credibilitat i capacitat per reconduir la situació.

Per més que l’aplaudeixin els seus a Barcelona. Catalunya és un bastió perdut pel PP, i Rajoy ho sap. Les seves paraules anaven encaminades no a ser escoltades a Catalunya sinó a la resta de l’estat. Els altaveus estaven a Madrid, no a Barcelona. Rajoy crida ben alt des de Catalunya perquè l’escoltin a Valladolid, Sevilla, València o Badajoz. 

Anar contra Catalunya dona vots i això és el que necessita el Partit Popular. Renunciar a 300 mil votants al Principat per guanyar-ne (o no perdren) a Espanya. Interessos de partit. El partit que s’autonomena més patriota. La seva pàtria s’aguanta per un fil. Mancada de tot. D’esperit i d’esperança. De discurs i de política. I en aquests casos, ja se sap, busca un enemic. I el PP fa temps que l’ha trobat, l’utilitza i funciona. Té la fórmula per seguir guanyant eleccions i a la vegada per destruir Espanya. Rajoy al final resultarà ser un gran estadista. Ho té claríssim. Contra Catalunya es viu millor.