Trastevere. Vasos de Roma y Ginebra

Trastevere és Gràcia. Abandonar la Roma de sempre per travessar el riu Tíber és anar a una altra ciutat amb menys visites però més vida. Menys avingudes amples però més cotxes, més bicis i més motos. Menys monuments però més cafès, restaurants i bars. I places. Places que són la del Sol, la de la Virreina o la de La Revolució. O sigui, un bon lloc per deixar-se perdre i acabar fent unes copes.

Piazza Cecila amb la seva basílica i la seva font brollant és un bon punt de partida. Dos carrers a l’esquerra i arribem a la Via del Genovesi. Carrers estrets, finestres amb roba estesa i les parres, seques, pujant per les parets. Uns nens juguen a futbol. Sí, a Trastevere encara es juga a futbol als carrers. Criden “Machina” quan s’acosta un cotxe. “Motorino” quan ve una moto. Avui és diumenge i és dia de partit.

Via delle Fratte di Trastevere em porta a la Plaça San Cozzimato. M’he equivocat de ruta però més igual. Un mercat la presideix i un grup d’artistes de la zona en pinten les portes i les persianes per donar-li un xic més de vida. Em quedo una estona mirant-los, parlant amb ells, entre català, italià i anglès. No tinc pressa. Ells tampoc. A la plaça, mitja part d’un partit on un nen presumeix de samarreta del Madrid, la resta em mira la meva del Barça. Tensió continguda. Terrasses amb roba penjada envolten l’escenari, a San Cozzimato, hi viu gent.

A la Plaça de Santa Maria de Trastevere hi sona música. És el centre del barri i avui, i pel que sembla sempre, hi ha un grup tocant que fa les delicies dels vianants. Un lloc pels amants de la música, avui al ser diumenge n’hi ha forces, ja siguin estudiants, gent del barri, parelles i els turistes curiosos que s’han atrevit a sortir de la Roma de sempre per veure la Roma com mai. La de la gent. La dels carrers sense voreres, mig bruts. La de les motos que volen. La dels cafès. La de les esglésies.

La de Santa Maria de Trastevere fa obrir la boca. Horror vacui. Barroca a més no poder, el seu sostre és de color d’or i el seu absis, amb el seu mosaic, és digne de les més grans esglésies del món. Petites grans joies, de més de 900 anys, a la Roma perduda. Petites esglésies on la gent encara resa i se santifica a l’entrar, avui hi ha cant coral. Silenci. Ulls i orelles.

El temps és agradable. No fa ni fred ni calor així que decideixo deixar-me perdre i arribo fins a la Porta Settimiana construïda al segle XV però reformada a finals del segle XVIII. Un bon lloc per fer una parada i gaudir d’alguna de les terrassetes d’aquest barri. Toca gaudir de Roma. Així que faig un Gintònic en honor a Mikel Erentxun i en honor meu. Un petit homenatge a un llarg dia i a una bonica ciutat, mentre sona als meus auriculars Vasos de Roma y Ginebra. I mentre escric això penso que estic com a casa. Penso que Trastevere és Gràcia.