La lluita de la setmana

M’ha agradat: el programa 3000 del Versió RAC1…
No m’ha agradat: …no poder estar al Liceu.

M’ha agradat: La presentació del llibre de Marc Serena, La Volta dels 25…
No m’ha agradat: …no veure-la massa bé per la quantitat de gent que hi havia.

M’ha agradat: la quedada odiadora…
No m’ha agradat: ...que no es repeteixi més sovint.

M’ha agradat: La victòria importantíssima del Palamós amb gol de Casagran…
No m’ha agradat: ...com sempre, no poder ser-hi.

M’ha agradat: La resposta de Jaume Roures a Mourinho…
No m’ha agradat: …les excuses de mal perdedor que ja no es creu ningú.

M’ha agradat: L’anunci que a partir del maig tindrem La Vanguardia en català…
No m’ha agradat: que perjudiqui a altres diaris com l’Ara, El Punt o l’Avui.

M’ha agradat: Amerikanuak…
No m’ha agradat: …que aquestes històries no les conegui tothom.


M’ha agradat: els dos temes avançats, Boomerang i Aniversari que ha tret Manel aquesta setmana…
No m’ha agradat: haver d’esperar fins el 15 de març per sentir tot l’àlbum


M’ha agradat: veure els cullons que hi posa el poble líbi…
No m’ha agradat: els cullons que té Gadaffi i els països occidentals, que ara sí, volen fer fora el dictardor

La Vanguardia, una mica menys espanyola?

Aquesta setmana hem sabut que La Vanguardia s'editarà en català a partir del mes de maig. El dia encara està per concretar però es preveu que a la primavera, el rotatiu més antic de Catalunya, estigui disponible ja en els dos idiomes.

Diumenge ho anunciava Javier Godó, editor del diari. "La Vanguardia també pot ser llegida en català, llengua materna de molts dels notres lectors, suscriptores i anunicants. I idioma pròpi i oficial d'aquest país, juntament amb la llengua" reconeixia el màxim mandatari del conglomerat mediàtic. Una de les raons d'aquesta nova imatge de l'empresa és la normalització del català. El comte reconeix que la nostra llengua està present en "carrers, botigues, oficines, fàbriques i cases" i que per tant, La Vanguardia no pot estar al marge d'aquest fet. Segons, Javier Godó, La Vanguardia sempre ha reflectit el que és la societat catalana i ara fa aquest pas endavant.

L'anunci no deixa de ser una boníssima notícia pel panorama comunicatiu en la nostra llengua. Tret dels responsables del diari ARA o els de l'Avui i El Punt, la majoria de la societat catalana ha celebrat aquesta novetat editorial. Se'ns dubte, aquests tres diaris se'n poden resentir.

Aquest anunci, a mi personalment em va arrencar un: "ja era hora!". Al mateix temps, em va comportar preguntes. Algunes amb resposta fàcil, altres amb respostes que apareixeran en un futur.

Si Javier Godó diu que La Vanguardia sempre va de la mà de la societat catalana, i la llengua catalana està present a botigues, cases, etc, per què no va fer aquesta conversió quan tocava? Franco va morir el 1975 i el català ja anys abans tornava a fer les primeres passes dins la població catalana. I la primera llei de política lingüística es va aprovar l'any 1983. Per què llavors La Vanguardia no va anar del braç del que estava visquent la societat catalana? Potser no interessava.

Una altra pregunta és: Per què ara es decideixen a fer servir el català? Doncs fàcil. Simplement per les subvencions que rebrà per aquesta reconversió, un bon pessic econòmic en moments de crisi dels mitjans. A més, aquesta adopció pot esgarrapar algun lector que desitjava des de feia temps una Vanguardia en català. I tota nova "incorporació" ja se sap que és benvinguda.  

Serà un bon negoci pel Grupo Godó? Augmentaran les vendes? Derrotarà finalment a El Periódico? Acabarà d'enfonsar El Punt o l'Avui? Tallarà les ales a l'ARA? Si no surt bé hi haurà marxa enrere?  Són preguntes que només el temps les podrà contestar. Mentrestant, crec que serà un plaer gaudir de Quim Monzó, Màrius Carol, Joana Bonet, Enric Juliana o Màrius Serra en català. Seran petites perles en català, així que ens agradi o no, això és un luxe, així que no tenim més remei que felicitar-los i felicitar-nos.