Uns Pastorets més escocesos i menys italians

Ja casi estan. Demà ja s’hauran acabat les “vacances” nadalenques. Hem tingut la nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve i cap d’any. Tot amanit amb torrons, neules, regals, cançons, i com no, un clàssic, els Pastorets. A Palamós n’hem tingut de la mà dels Showboys com ja fa més de 10 anys. 

Any darrera any el poble s’hauria de treure el barret amb aquesta gent. Si no fos per ells, i el seu esforç, Palamós seria dels pocs pobles de Catalunya que no gaudirien de la, ja clàssica, obra de Folch i Torres. Amb gent del poble però també de Cassà, Sant Feliu de Guíxols o Verges, els Showboys li posen sempre el seu segell d’humor tant característic que els fa diferents i els ha fet tan populars al poble. 

S’equivoquen, improvisen o es queden en blanc, quelcom normal si parlem de gent que és totalment amateur i fa teatre de forma totalment altruista. Tot per arrencar un somriure. Per fer passar una bona estona a la gent. Hi posen hores d’assaig i d’estudi, fan reunions, es mouen per aconseguir material, vestuari, atrezzo, etc. I tot això, per amor a l’art, mai més ben dit. Repeteixo, em trec el barret i els admiro, ja ho he fet en aquest blog. De fet, cada any els hi dono un cop de mà. 

La meva admiració, i petita implicació, no deixa d’encegar-me i ser crític amb ells quan toca. Aquest any més que mai. Per què? La politització de l’obra. No hi ha ningú més independentista que jo però utilitzar el procés que viu Catalunya com a fil conductor d’uns Pastorets, em va semblar excessiu. Els Pastorets dels Showboys sempre han estat crítics i plens de “gags” sobretot al voltant del que passa a Palamós. Aquest any, tret d’un parell de bromes de les d’aquest perfil, tot girava en contra Catalunya i Espanya. Els dolents i els bons. 

El lluïment personal en alguns moments amb discursos polítics i situacions laborals, que no venien a compte en una obra de teatre, i de les que l’audiència n’és totalment aliena, també va arribar a sobrar. No es pot utilitzar una obra com la de Folch i Torres per fer política i molt menys per fer campanya electoral de cara a les pròximes eleccions municipals. Pastorets per la crítica i la ironia sí, per l’atac personal i enaltiment d’un grup polític, no. L’alternativa seria fer una altra obra de teatre, un monòleg o fer una bona campanya al carrer, al moll, a l’Hospital o al mercat. 

Vaig tenir la sort de viure el referèndum d’independència d’Escòcia. Tot i que el moviment no era ni molt menys el que viu Catalunya, es va arribar a parlar, i molt, de política durant els mesos anteriors al 18 de Setembre. Els escocesos n’estaven força cansats, per això, hi havia llocs que no es permetia parlar de política. Espais comuns dels escocesos, independentistes o no. Per exemple, els Highland Games. Entremig de curses, llançament de pes o tirar troncs, la gent no volia saber res d’Alex Salmond o David Cameron, ni de Westminster o Holyrood. Volien gaudir d’aquests jocs que s’han fet sempre. Crec que a Palamós hauríem de fer el mateix. Hi ha coses que no s’haurien d’utilitzar per fer política, lluïment o atac personal. Els nostres Pastorets, hauríem de ser més escocesos i menys italians. 

@palamospower

Els Pastorets de casa, els dels Showboys

Ahir tornàvem a gaudir dels Pastorets a Palamós. Una tradició popular catalana que havia quedat en l’oblit a la nostra població i que gràcies als Showboys hem recuperat. I ja en van deu. Amb el parèntesi d’una edició, aquesta colla de joves ha anat fent any a any, l’obra de Folch i Torres a la Gorga, sempre des del seu prisma.

Per mi, que formo part de tot això, els Pastorets del Showboys no són com els altres. I crec que molts palamosins compartiran aquesta opinió. Els nostres són uns pastorets en clau de poble. On es critica el que s’ha fet malament durant l’any però també, com no, es deixen anar les coses bones que té Palamós. S’ambienta l’història a la nostra vil·la perquè en definitiva, no deixa de ser una obra que ja és nostra. De tots els palamosins. 

I ho dic perquè va començar sent d’una colla, els Showboys, que en principi havien nascut per passar-s’ho bé per carnaval. Però amb el temps, van anar creixent i es van anar implicant més gent del poble. Gent de casa fent coses per casa. Sempre dins les possibilitats. I la cosa va sortir bé, ja que han passat deu anys i s’hi ha anat afegint persones, gent de casa, i també de fora. I aquest any, personatges “il·lustres” com en “Moni” o l’Agustí i també en Nil amb només 6 anys (d'aquí uns anys ja veureu...). A cada edició hi ha lloc per tots, i cada any funciona, amb gent donant la cara i gent al darrera. Potser no funciona tot a la perfecció però, què hi ha que vagi a la perfecció avui en dia?

Els Pastorets dels Showboys són diferents també perquè cada any es tornen a inventar. Sobre un patró escrit el 1916 aquests joves palamosins, liderats per en Ferran Maimir i l’Alexan Weltz (i més gent), aconsegueixen donar-li la volta a tot perquè tot quedi diferent sense canviar massa. Càstings per ser Satanàs, Ai si te pego, el dit d’en Mourinho, en Quimet Bodegas o la crisi. Tot, sempre passant per l’actualitat, també a nivell local. Amb humor i ironia. I aquest any també amb més reivindicació que mai.

Queden lluny aquells Pastorets sense assajar les vegades que convenia. Ara són fets a consciència, amb uns guions començats a finals d’estiu, amb gent que s’estudia els papers, gent que s’implica, gent que hi passa moltes hores. Tot per fer passar una bona estona a les persones que s’acosten a la Gorga un, o dos cops l’any. I com no, per passar-s’ho bé els mateixos implicats. I també per Palamós. Sí, perquè en aquest poble entre tots hem de fer moltes coses. I feia falta que des d'algun lloc se'ls hi reconegués als Showboys que tot i tenir coses dolentes, els seus Pastorets són un èxit. I té pinta que ho seran durant molts anys. Són els Pastorets de Palamós, però sobretot, són els Pastorets dels Showboys. Felicitats.