Ja casi estan. Demà ja s’hauran acabat les “vacances” nadalenques. Hem tingut la nit de Nadal, el dia de Nadal, Sant Esteve i cap d’any. Tot amanit amb torrons, neules, regals, cançons, i com no, un clàssic, els Pastorets. A Palamós n’hem tingut de la mà dels Showboys com ja fa més de 10 anys.
Any darrera any el poble s’hauria de treure el barret amb aquesta gent. Si no fos per ells, i el seu esforç, Palamós seria dels pocs pobles de Catalunya que no gaudirien de la, ja clàssica, obra de Folch i Torres. Amb gent del poble però també de Cassà, Sant Feliu de Guíxols o Verges, els Showboys li posen sempre el seu segell d’humor tant característic que els fa diferents i els ha fet tan populars al poble.
S’equivoquen, improvisen o es queden en blanc, quelcom normal si parlem de gent que és totalment amateur i fa teatre de forma totalment altruista. Tot per arrencar un somriure. Per fer passar una bona estona a la gent. Hi posen hores d’assaig i d’estudi, fan reunions, es mouen per aconseguir material, vestuari, atrezzo, etc. I tot això, per amor a l’art, mai més ben dit. Repeteixo, em trec el barret i els admiro, ja ho he fet en aquest blog. De fet, cada any els hi dono un cop de mà.
La meva admiració, i petita implicació, no deixa d’encegar-me i ser crític amb ells quan toca. Aquest any més que mai. Per què? La politització de l’obra. No hi ha ningú més independentista que jo però utilitzar el procés que viu Catalunya com a fil conductor d’uns Pastorets, em va semblar excessiu. Els Pastorets dels Showboys sempre han estat crítics i plens de “gags” sobretot al voltant del que passa a Palamós. Aquest any, tret d’un parell de bromes de les d’aquest perfil, tot girava en contra Catalunya i Espanya. Els dolents i els bons.
El lluïment personal en alguns moments amb discursos polítics i situacions laborals, que no venien a compte en una obra de teatre, i de les que l’audiència n’és totalment aliena, també va arribar a sobrar. No es pot utilitzar una obra com la de Folch i Torres per fer política i molt menys per fer campanya electoral de cara a les pròximes eleccions municipals. Pastorets per la crítica i la ironia sí, per l’atac personal i enaltiment d’un grup polític, no. L’alternativa seria fer una altra obra de teatre, un monòleg o fer una bona campanya al carrer, al moll, a l’Hospital o al mercat.
Vaig tenir la sort de viure el referèndum d’independència d’Escòcia. Tot i que el moviment no era ni molt menys el que viu Catalunya, es va arribar a parlar, i molt, de política durant els mesos anteriors al 18 de Setembre. Els escocesos n’estaven força cansats, per això, hi havia llocs que no es permetia parlar de política. Espais comuns dels escocesos, independentistes o no. Per exemple, els Highland Games. Entremig de curses, llançament de pes o tirar troncs, la gent no volia saber res d’Alex Salmond o David Cameron, ni de Westminster o Holyrood. Volien gaudir d’aquests jocs que s’han fet sempre. Crec que a Palamós hauríem de fer el mateix. Hi ha coses que no s’haurien d’utilitzar per fer política, lluïment o atac personal. Els nostres Pastorets, hauríem de ser més escocesos i menys italians.
@palamospower
Any darrera any el poble s’hauria de treure el barret amb aquesta gent. Si no fos per ells, i el seu esforç, Palamós seria dels pocs pobles de Catalunya que no gaudirien de la, ja clàssica, obra de Folch i Torres. Amb gent del poble però també de Cassà, Sant Feliu de Guíxols o Verges, els Showboys li posen sempre el seu segell d’humor tant característic que els fa diferents i els ha fet tan populars al poble.
S’equivoquen, improvisen o es queden en blanc, quelcom normal si parlem de gent que és totalment amateur i fa teatre de forma totalment altruista. Tot per arrencar un somriure. Per fer passar una bona estona a la gent. Hi posen hores d’assaig i d’estudi, fan reunions, es mouen per aconseguir material, vestuari, atrezzo, etc. I tot això, per amor a l’art, mai més ben dit. Repeteixo, em trec el barret i els admiro, ja ho he fet en aquest blog. De fet, cada any els hi dono un cop de mà.
La meva admiració, i petita implicació, no deixa d’encegar-me i ser crític amb ells quan toca. Aquest any més que mai. Per què? La politització de l’obra. No hi ha ningú més independentista que jo però utilitzar el procés que viu Catalunya com a fil conductor d’uns Pastorets, em va semblar excessiu. Els Pastorets dels Showboys sempre han estat crítics i plens de “gags” sobretot al voltant del que passa a Palamós. Aquest any, tret d’un parell de bromes de les d’aquest perfil, tot girava en contra Catalunya i Espanya. Els dolents i els bons.
El lluïment personal en alguns moments amb discursos polítics i situacions laborals, que no venien a compte en una obra de teatre, i de les que l’audiència n’és totalment aliena, també va arribar a sobrar. No es pot utilitzar una obra com la de Folch i Torres per fer política i molt menys per fer campanya electoral de cara a les pròximes eleccions municipals. Pastorets per la crítica i la ironia sí, per l’atac personal i enaltiment d’un grup polític, no. L’alternativa seria fer una altra obra de teatre, un monòleg o fer una bona campanya al carrer, al moll, a l’Hospital o al mercat.
Vaig tenir la sort de viure el referèndum d’independència d’Escòcia. Tot i que el moviment no era ni molt menys el que viu Catalunya, es va arribar a parlar, i molt, de política durant els mesos anteriors al 18 de Setembre. Els escocesos n’estaven força cansats, per això, hi havia llocs que no es permetia parlar de política. Espais comuns dels escocesos, independentistes o no. Per exemple, els Highland Games. Entremig de curses, llançament de pes o tirar troncs, la gent no volia saber res d’Alex Salmond o David Cameron, ni de Westminster o Holyrood. Volien gaudir d’aquests jocs que s’han fet sempre. Crec que a Palamós hauríem de fer el mateix. Hi ha coses que no s’haurien d’utilitzar per fer política, lluïment o atac personal. Els nostres Pastorets, hauríem de ser més escocesos i menys italians.
@palamospower
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada