Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ratzinger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ratzinger. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de gener del 2012

Resultats de l'enquesta


Fraga ha estat el primer dels favorits a caure aquest any 2012, ho feia ahir, dia 15 de Gener, a l'edat de 89 anys. Ja abans Twitter havia matat Fidel Castro, un altre dels candidats a abandonar el seu cos i el seu xandall aquest 2012. Precisament, per fàcils, per tenir molts números, aquests dos personatges no formaven part de l'enquesta de la setmana, que demanava qui ens abandonaria el 2012. Era una porra macabra, sí, però sempre necessaria. 

D'entre els escollits, Moisès Broggi ha estat l'escollit per l'audiència. No li falta raó a la gent. El bon doctor té actualment 103 anys, i més enllà d'aparèixer a la primera portada del diari ARA, o presentar-se simbòlicament com a líder d'Esquerra al Senat, poques coses li queden per fer al bo de Broggi.

El segon ha estat Ariel Sharon, un clàssic de les porres de cada any des del 2006 quan una hemorragia cerebral el deixava en estat vegetatiu, fins ara. Recordo haver comentat que d'aquest no passava però ja van 7 anys, i el tou d'en Sharon no marxa a veure Yahvé. 

El tercer en discòrdia ha estat una personalitat poc acostumada a no ser al capdavant, el Papa de Roma. Ratzinger, com la resta de caps de l'Església catòlica, arriba al seu lloc a una avançada edat, cosa que fa que sempre estigui en les porres més macabres. El capellanet nacionalsocialista però, no ha superat Broggi, i per segon cop després de l'Holocaust, tampoc no ha pogut amb Sharon.

Els últims candidats no han tret ni un vot. Són gent de casa, propers, "campetxanos". Ni Pujol, ni Juan Carlos I han tingut el suport dels membres del Club. Als dos encara els hi queden moltes batalles per lliurar, l'ex president català té corda per estona, però el dia que mori l'Avinguda Diagonal deixarà de dir-se Avinguda Diagonal. I què dir del Monarca? Un membre il·lustre del Club de la Lluita. Acumulant operacions, ferides i morats, però mai acabem amb ell per desgràcia d'Espanya. Encara li queden molts anys d'anar de pepes i de viure bé, no podrà fer-ho però aquest 2012 amb Fraga. Don Manuel ens abandona i guanya la partida Carrillo. Palomares al final, va passar factura.

dilluns, 8 de novembre del 2010

Sagrada Família i estranyes families.


No us asseguro res el dia que s'acosti la meva mort, però de moment no sóc religiós. Si més no, no crec en Déu. Així que es pot dir que no sóc sospitós de res. Ho dic perquè personalment crec que la visita del Papa va ser més positiva que negativa. També he de dir que el Papa representa certes coses amb les que no estic d'acord. Però una cosa no treu l'altre. Però ara no vull parlar del Papa en sí sinó de la seva visita.

Va tenir elements negatius, com qualsevol acte massiu, i la pitjor part se la van endur els veïns i els comerços del costat de la Sagrada Família. Però es pot dir que aquesta visita, que no va patir aldarulls importants (cosa que diu molt dels contraris), va ser positiva.

La estampa de la Sagrada Família la ha vist tothom. El meravellós bosc de columnes que va imaginar Gaudí fa un centenar d'anys, la va poder admirar ahir tot creient, i no creient d'arreu del món, gràcies a una realització de TV3 de matrícula d'honor. Si el temple ja era conegut i visitat per gent de tots els racons del planeta, a partir d'ahir, gràcies a la visita de Ratzinger, les agències de viatges de Tokyo no donaran l'abast. Aquesta se'ns dubte és la part que més ens beneficia i la que ens ha d'interessar. Això ha donat repercussió al poble català.

Més enllà d'això el que em va impactar de la jornada d'ahir és la gent. La quantitat de gent que hi havia als carrers no era ni molt menys la que s'esperava. La xifra va rondar els 200.000, la meitat de les previsions. Però el que més em va impactar era el tipus de gent. 

Clenxes, camises de marca, jerseis al coll i nàutiques. Aquest era l'uniforme per rebre el Papa. Eren gent estranya per mi. Molt estranya. Diferent. Families enteres amb comportaments estranys. I gent jove. Molta gent jove. Preocupament jove. Amb banderes del Vaticà (qui no en té una a casa?) o d'Espanya, poques de Catalunya. I és que m'atreviria a dir que la meitat dels que van veure passar el Papa derrapant per Barcelona eren de fora del Catalunya. Gent de Cantàbria, Burgos o Ciudad Real. Ciutats que imagino amb blanc i negre. D'aquelles que sembla que el temps i les ments es van aturar allà pels anys cinquanta. D'aquelles que no treuen les estàtues i les plaques amb segons quins noms. 

Mirant aquesta gent, i amb la meva bandera de l'arc de Sant Martí a les mans per provocar, i des d'un quart pis del carrer Marina amb Diputació em va venir una gran pregunta: sóc jo que visc a un altre món o són ells?