Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats de l'enquesta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Resultats de l'enquesta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 16 de gener del 2012

Resultats de l'enquesta


Fraga ha estat el primer dels favorits a caure aquest any 2012, ho feia ahir, dia 15 de Gener, a l'edat de 89 anys. Ja abans Twitter havia matat Fidel Castro, un altre dels candidats a abandonar el seu cos i el seu xandall aquest 2012. Precisament, per fàcils, per tenir molts números, aquests dos personatges no formaven part de l'enquesta de la setmana, que demanava qui ens abandonaria el 2012. Era una porra macabra, sí, però sempre necessaria. 

D'entre els escollits, Moisès Broggi ha estat l'escollit per l'audiència. No li falta raó a la gent. El bon doctor té actualment 103 anys, i més enllà d'aparèixer a la primera portada del diari ARA, o presentar-se simbòlicament com a líder d'Esquerra al Senat, poques coses li queden per fer al bo de Broggi.

El segon ha estat Ariel Sharon, un clàssic de les porres de cada any des del 2006 quan una hemorragia cerebral el deixava en estat vegetatiu, fins ara. Recordo haver comentat que d'aquest no passava però ja van 7 anys, i el tou d'en Sharon no marxa a veure Yahvé. 

El tercer en discòrdia ha estat una personalitat poc acostumada a no ser al capdavant, el Papa de Roma. Ratzinger, com la resta de caps de l'Església catòlica, arriba al seu lloc a una avançada edat, cosa que fa que sempre estigui en les porres més macabres. El capellanet nacionalsocialista però, no ha superat Broggi, i per segon cop després de l'Holocaust, tampoc no ha pogut amb Sharon.

Els últims candidats no han tret ni un vot. Són gent de casa, propers, "campetxanos". Ni Pujol, ni Juan Carlos I han tingut el suport dels membres del Club. Als dos encara els hi queden moltes batalles per lliurar, l'ex president català té corda per estona, però el dia que mori l'Avinguda Diagonal deixarà de dir-se Avinguda Diagonal. I què dir del Monarca? Un membre il·lustre del Club de la Lluita. Acumulant operacions, ferides i morats, però mai acabem amb ell per desgràcia d'Espanya. Encara li queden molts anys d'anar de pepes i de viure bé, no podrà fer-ho però aquest 2012 amb Fraga. Don Manuel ens abandona i guanya la partida Carrillo. Palomares al final, va passar factura.

dilluns, 12 de desembre del 2011

Resultats de l'enquesta




Dos personatges tan diferents com Puyol i Aznar serien els membres més il·lustres del Club de la Lluita. Aquest és el resultat de l'enquesta que feiem aquests últims dies. Una consulta que arrencava arran de l'ull de vellut que lluia el rei Juan Carles la setmana passada en totes les fotografies. A aquest ull, s'hi ha d'afegir totes les ferides de "guerra" del monarca que no són poques. Totes sospitoses, quasi tant com el tret que va disparar el rei al seu germà gran fa uns quants anys. Cada cop ho té més difícil per no fer creure a la gent que, les nits que no se'n va amb la seva amant o de putes, Juan Carles la passa a un garatge fosc barallant-se amb algun desconegut que mai coneixerà. Que mai saludarà. Del que mai en parlarà. 

Però els membres més il·lustres del Club de la Lluita són Puyol i Aznar. El primer sempre té lesions, ferides, pòmuls trencats o tormells torçats. Dissimula. Fa veure que se'ls fa jugant però molts estem convençuts que dins el garatge on hi ha Juan Carles I també hi ha el melenut capità del Barça. 

L'altre personatge escollit és Aznar, que segurament ja ha deixat aquesta bonica pràctica d'inflar-se la cara a cops de puny, però li van quedar seqüeles. No pot moure el llavi superior. D'aquí el bigoti. D'aquí aquesta pronunciació al parlar que fa tanta rabieta. D'aquí aquesta mala llet que gasta, una mala llet que fa anys que no sublima ni dins un garatge ni amb Ana Botella. Aznar té molt mal acumulat dins seu.

Rouco Varela ha estat un altre dels votats. Acostumat a repartir hòsties a les esglésies, les nits que el cardenal no les passa amb ningú al llit, també reparteix hòsties en un garatge. El llum l'il·lumina com ho faria Déu. Però aquí sota se sent millor que en una basílica o en una guarderia. Aquí s'acosta més al cel. 

Cap vot pel cantant de Manel, que sembla dins d'una emprenyamenta permanent. D'un rebot amb el món. Un artista que rebutja el contacte amb tothom però que sublima el seu odi parlant de soldadets, del mar o de plans quinquennals. Potser ara no és un membre il·lustre però ho serà. Si s'ho pensa, que no ho dubti, si en les seves cançons no parla del Club, serà benvingut...i Benvolgut.

dijous, 24 de novembre del 2011

Resultats de l'enquesta


El rei Nicotxan arrassaria en unes hipotètiques eleccions. Almenys entre els membres del Club de la LLuita. Això és el que ens han fet saber els visitants d'aquest blog que han votat com a president un dels personatges més carismàtics, i a la vegada patètics, d'Arare. I l'únic amb sang real. 

Tot i les teòriques opcions serioses, com la de votar els candidats que es presentaven a les eleccions aquest 20N, l'audiència s'ha estimat més un personatge de ficció. Un rei. Un rei perdut per la vil·la del Pingüí que es va passar anys intentant tornar al seu planeta. Al lloc on reinava. Un personatge de color verd que tenia el cul al cap, les orelles als peus i unes antenes per nas...just al costat del cul. Un extraterrestre amb una boca immensa, tant, que quan reia mig cos li anava enrera i el seu assistent l'havia d'ajudar a posar-se dret. Un personatge amb uns ullals prominents acompanyat d'un altre desgraciat de color groc amb ulleres de sol. O sigui, un fracassat a més no poder. 

Però el poble és subirà i això és el que han votat els membres del Club de la Lluita. O almenys el que votarien si haguessin arribat aquest cap de setmana a la terra i el Rei Nicotxan optés entrar a la Carrera de San Jerónimo de Madrid. Res de votar persones. Res de Chacón, Fernández Díaz, Durans, Boschs o Coscubielas. Aquestes són opcions reals. Imposades. Al Club volem anar més enllà i ens estimem més un extraterrestre, verd, capgros i sense carisma. Un personatge que ni tan sols existeix. Però sí, els membres del Club no van desencaminats, segurament el rei Nicotxan defenseria millor els nostres drets! I Arare, de Vice primera ministra! i en Taro, ministre d'Interior! L'Akane, Educació! Pisuke, Medi Ambient! I el Doctor Slump Ciència i Innovació! Ja puc imaginar-me els consells de ministres...


dilluns, 3 d’octubre del 2011

Resultats de l'enquesta


Els únics toros que volem són els d'Osborne. Aquesta seria la conclusió a la que podríem arribar després de veure la seriosa enquesta d'aquest blog. Arran de l'última corrida (de moment) que es farà a Catalunya, on José Tomás triomfava a la Monumental, fèiem una pregunta directa i clara: Toros?

L'única cosa clara és que l'audiència d'aquest blog és antitaurina. El vot del sí no ha aconseguit cap tipus de recolzament. La cosa ha ballat entre les altres opcions. La resposta No ha quedat en segona posició amb 4 vots. El més sorprenent és que ha guanyat l'opció més tonta...com sempre. S'ha imposat el Només els d'Osborne. Curiosament la silueta del famós conyac està també prohibida a les carreteres de l'Estat Espanyol, tot i que encara alguns s'encaparren a salvaguardar aquesta publicitat que algun dia algú va decidir que fos més que una publicitat. 

Ha guanyat l'opció més rància. La del símbol del toro viril corrent pels camps espanyols. La del símbol del conyac barat que corre pel coll aspre dels més grans personatges d'Espanya. L'opció de l'Espanya que es resisteix a tumbar els seus símbols. L'Espanya del sol i sombra. L'Espanya del "palillo" a la boca (va corre a dir que no es diu palillo sinó escuradents). Ha guanyat l'Espanya més rància. Això sí, només ha guanyat aquesta votació. La del Parlament, no. Allà va guanyar el seny.

diumenge, 17 de juliol del 2011

Resultats de l'enquesta


L'anunci de la tornada de Bola de Drac al les pantalles catalanes va fer pujar l'eufòria d'un país ferit. Tota una generació hem crescut amb la força, el companyonatge i l’innocència d'en Son Goku, trets que com a catalans també ens defineixen. Torna un mite, protagonista de samarretes, llibretes, cançons o fotocòpies. Arran d'això preguntàvem quin era el vostre personatge preferit a la sèrie i, és clar, el gran Son Goku ha estat el més votat...juntament amb la gran sorpresa: la Bulma.

En Goku tenia cua, sabia lluitar, estava un xic boig, es podia transformar en super guerrer, tenia i podia pujar al núvol Kinton, repartia llet com ningú, tenia el bastó màgic, podia volar i fer el Kame Hame, guanyava tots els dolents i era una mica curtet (desenganyem-nos, el seu amor per ell ens va amagar la realitat). A més, era el protagonista absolut d'aquestes aventures. Així que estava cantat que seria l’escollit per tots.

Però no. La Bulma ha tret els mateixos vots que el nostre semidéu. Segurament són punts arrancats al públic masculí. Els seus pits, les seves cuixes, els malucs, els seus vestidets. Va ser el primer mite eròtic de molts. Per què desenganyem-nos, la Bulma estava bona. I punt. I a més era de casa bona. El seu pare era un científic i la seva mare una cosa estranya, fet que li permetia viatjar per tot el món buscant les boles de drac. Una espècie de vividora en busca del San Grial. Goku no havia sentit a parlar mai de d'aquest tresor, tot i tenir i conservar la bola de quatre estrelles del seu avi, Son Gohan. Així que, amics meus, la Bulma també forma part important d'aquest llarg viatge que va ser Bola de Drac. Gràcies a ella, l'Ulong va poder demanar unes calcetes de noia al Drac Sheron quan el Gran Pilaf estava a punt de ser l'amo del món.


Per darrera d'aquests dos monstres del carisma només han arrencat un vot el gran Krilin. Un home sense nas. Un “segundón” tota la vida. Un home que tenia gràcia però era l'absència de carisma...fins que es va casar amb l'A-18. Llavors va passar a ser un home respectat, tot i que s'havia deixat cabells llargs. 

L'altre que ha aconseguit un vot, en un mercat monopolitzat per en Goku i la Bulma, ha estat Tao Pai Pai. Dolent durant una temporada. Els dolents sempre tenen tirada...i si poden matar algú amb la llengua i són capaços de viatjar a sobre d'una columna llançada per un mateix, encara més.  

Ningú ha votat per en Iamsha, en Ten Chin Han o en Vegeta. Personatges de segona fila, sense més qualitats que ser un fracassat, tenir tres ulls o tenir molta mala llet. El vot estava complicat i l'electorat s'ha mogut cap al bipartidisme. Cap a la polaritat Goku - Bulma.

Després d'aquest estudi rigorós ja sabem qui va marcar a uns i altres. La pròxima vegada que parlem de Bola de Drac ja serà per tornar a veure la sèrie que va canviar la mentalitat de Catalunya. Serà perquè els més petits gaudeixin de les genials aventures d’en Goku i companyia. Hi ha hagut una generació buida, perduda, que no ha vist res més que Pokemons i dibuixos sense cap mena de substància. S’ha acabat la dictadura de la vulgaritat, les noves generacions seran com nosaltres. La nostra no va canviar el món, potser ells sí. Ah, i serà en català. Rebutgeu imitacions.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Resultats de l'enquesta


S'ha acabat el debat. El món es dividia entre els que mengen donettes de xocolata i els que se'ls mengen nevats. Però després de l'enquesta, necessaria, feta en aquest bloc hem vist com la balança s'ha inclinat cap a un costat de forma clara. Hem guanyat els bons.

La majoria aplastant, un 83 per cent, opta pels de xocolata. Amb aquella coseta al darrera on s'hi pot llegir la lletra de la marca. Amb aquell forat que té més gust que cap altra. Els de xocolata, sí, aquells que a l'estiu són com una màquina d'enmerdar els dits. Però sobretot no fan cap bola a la boca com els nevats. Perquè nevat rima amb fracassat. I això és precisament el que han fet en aquesta enquesta vital i necessaria que hem fet al bloc.

Ja veieu que no sóc gaire imparcial en aquesta enquesta, el que més em preocupa però d'aquest recull d'opinions, és que n'hi ha un que ha fugit del debat i ha confessat que ell és més d'heroïna. No sap el que es perd amb els donettes de xocolata poden ser una droga: donettina.

dijous, 31 de març del 2011

Resultats de l'enquesta


La gent està disposada a matar si Cacaolat desapareix. Aquest seria el titular de l'enquesta d'aquesta última setmana. Encesa la gent per la mala gestió dels Ruiz-Mateos, es nega a assimilar que un símbol català com el famós batut de xocolata deixi de fabricar-se. I més per la mala "praxis" d'aquesta ja famosa, família de Madrid.

Cacaolat és massa important. Massa símbolic. Massa nostre i massa bo, com per deixar que es deixi de fabricar. Així que fidels a la nostra filosofia els membres del Club hem pensat en que algú ha de morir si això passa. Sigui el mateix Ruiz-Mateos o algun dels seus mil fills. O potser la seva dona, Teresa Rivero. O potser el governador del Banc d'Espanya, Zapatero o el rei. Algú que pugui pagar el nostre odi. Algú que apagui amb la seva vida la nostra ira.

Darrera l'opció més violenta ha quedat en segon lloc l'opció més alcoholica. Canviar el Cacaolat per Baileys. Tots sabem que no és el mateix, però el color i la textura són semblants, per tant, a falta de batut de xocolata ens passariem al licor de crema. El canvi comportaria un augment d'alcohol en sang. Però a qui li importaria? En aquest país els borratxos poden arribar a presidir un club de futbol, o manar una comunitat autònoma, així que endavant!

L'opció violenta intermitja ha quedat en tercer lloc. Era la de destruir la fàbrica de Cholek, el batut de xocolata valencià. És aquella actitut rabiosa del "si jo no ho tinc l'altre tampoc". O sigui, que si els catalans no tenim Cacaolat, que la resta d'espanyols no puguin gaudir del Cholek i així s'acabi el batut de xocolata tot l'estat espanyol. Seria una opció que aplacaria la ira d'alguns, no tots.

Sense cap vot ha quedat l'opció de que Catalunya se n'aniria a la merda. Normal. De fet, amb Cacaolat o sense ja hi estem. O ho som. O sigui, que no cal ser catastrofistes.

Però amics ens hem deixat el més important: si desapareix Cacaolat no només marxa el mític batut de xocolata que ha compartit centenars de tardes amb nosaltres. Marxen també un símbol català. Però sobretot, se'n van els mítics anuncis de la casa. Sí, sí, els que heu escoltat molta ràdio ja sabeu de què parlo: "posa'm un cacaooolaaat, dona'm un cacaoooolaaaat, fred, calent, natural..." i aquest, amics, és un luxe que el poble català no es pot permetre. Reflexionem-hi.

dimarts, 1 de març del 2011

Resultats de l'enquesta


Esperanza Aguirre va ser operada d'un càncer de mama i va deixar la política per un temps. La "lideresa" però no abandonarà la política. Era benèvol. Arran d'això convidàvem a l'audiència del bloc a comentar el fet. Les opcions no eren massa pro Aguirre però si ella manipula, doncs nosaltres també. Faltaria més.

Ha guanyat l'opció "em pensava que tota ella era un càncer i només tenia un pit sa" era l'opció més macabra. I per això s'ha acabat imposant amb un 60% dels vots dels visitants. L'altre percentantge ha anat a parar a l'opció "Mala hierba nunca muere" i és que un tumor benigne sembla que no tumbarà a Aguirre, considerada un mal bri d'herba enmig del panorama polític espanyol, que podriem considerar un camp de fems...

Les altres dues opcions de vot no han obtingut el recolzament popular. "Imagino que serà el pit esquerra" en al·lusió a la tírria que la lideresa té a qualsevol opció política que sigui un mínim progressista. I l'altre era "Déu existeix!" però com deiem, cap vot per part de la gent que visita el bloc. I és que al Club la majoria som ateus o agnòstics. Que la presidenta de la Comunitat de Madrid tingui un càncer de mama és cosa de la naturalesa, que és més sàvia que tots nosaltres i sobretot, que Esperanza Aguirre.

P.D.: Aquí vota molta menys gent del que en realitat visita el bloc. Sé que no creieu en la democràcia però no ho feu en el seu nom, sinó en el de la participació.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Resultats de l'enquesta


Arran dels moviments de protesta que està vivint el magreb, i de la marxa de Mubarak com a president d'Egipte, preguntàvem quin cap d'estat seria el següent a marxar. Les opcions eren lògiques. Evidentment no hi sortia Obama, que com aquell qui diu acaba d'arribar, ni Putin, a qui ningú fotarà fora per la via de les protestes.


Bouteflika president d'Algèria és qui més vots ha tret. El país arab s'ha vist afectat per les veïnes Tuníssia i Egipte i també pateix, per sort, les revoltes populars. El fet que Algèria tingui petroli complica una mica més les coses però si interessa, no patiu que el règim caurà.


Amb els mateixos vots que el president algerià hi tenim a Juan Carlos de Borbón. El "nostre", el de tota la vida. Rei inútil on els hi hagi. Difícil de trobar una figura més de cera igual en l'entremat polític d'algun estat del món. Però ho té tot molt ben muntat, o tractant-se d'un hereu de Franco hauríem de dir "atado y muy bién atado". El cas és que l'audiència d'aquest bloc pensa que el borbó té els dies comptats i serà el pròxim. Això m'agrada, perquè vol dir que la gent que visita aquesta pàgina no té res al cap i molt sentit de l'humor. La capacitat de moviment i crítica dels espanyols és nul•la, i gairebé es toca amb la capacitat que tenen de treballar. Però bé, d'il•lusions també es viu.


La resta d'opcions no han tret cap vot. El rei Abdalà d'Arabia Saudita de moment ho té tot controlat i sinó ja li controla els Estats Units. Pelé continuarà sent O'Rei fins que es retiri Messi, però encara li queden uns anys. Qui ho té més pelut és Florentino Pérez, el rei blanc, és possible que no el facin fora el poble merengue sinó molt pitjor: és possible que abdiqui per segon cop. I tot per culpa d'un plebeu: Josep Guardiola. Però tranquils, ja sabeu aquella frase que diu: "El rei ha mort...llarga vida al rei". Hi haurà més Florentinos.

dilluns, 31 de gener del 2011

Resultats de l'enquesta


José María Aznar tornaria a guanyar unes votacions com en el seu moment ho va fer per aconseguir arribar al capdavant del Govern espanyol. En aquest cas, ho ha fet per guanyar-se la primera pallissa del Club de la Lluita d'aquest nou any. I amb majoria absoluta. I és que ja va sent hora que algú ens passi a fer una visita.

L'ex dirigent s'ho està guanyant a pols. Declaracions i declaracions dia rera dia apretant i críticant l'actual estat de les autonomies, un model que tan bé funcionava quan ell manava però que ara sembla que és l'orígen de tots els mals. A això cal sumar-li la ràbia acumulada de la gent vers la seva persona pels seus 8 anys manant i el sou que cobra per ser un simple assessor d'una empresa que deixa sense llum milers dels seus abonats sense cap tipus de càstig.

Els rivals que Aznar ha derrotat també eren dignes de passar pel Club. Ernest Folch ha quedat en segona posició i Joan Collet de l'Espanyol, ha completat el podi. Cap vot per Jordi Grau de TV3, i el més estrany, Mourinho tampoc, suposo que era massa fàcil com deia la opció a votar...és clar que si algú pogués tornar a votar potser votaria pel portuguès igualment, sobretot després de sentir-lo ahir parlar d'un penal no pitat en contra del Barça quan va visitar Pamplona. Ahir ell es quedava a 7 punts dels blaugrana. Nosaltres no el deixariem amb 7 punts sinó amb el doble...però a la cara.

dissabte, 15 de gener del 2011

Resultats de l'enquesta: aquest 2011...


La majoria dels que segueixen aquest bloc creu que aquest nou any és igual que el passat. 2011 és com el 2010. Res a canviat, a part dels calendaris. Tot segueix igual. Espanya va malament, Catalunya segueix dins Espanya, l'economia va cada dia a pitjor, Aznar segueix deixant-se veure i tibant una mica més la corda; les nostres vides segueixen igual, i el Barça segueix guanyant dia sí, dia també, i fent un joc espectacular. Res ha canviat. 

Així que uns altres seguidors del bloc han decidit canviar ells. En concret n'hi ha tres que seran més bons minyons. Es portaran bé. Es faran el llit i s'enclenxinaran millor. Un consell: ser bona persona no surt a compte. Esteu avisats. 

La resta ha votat pel clàssic de m'apuntaré al gimnàs, gairebé tan clàssic com deixaré de fumar, m'apuntaré a anglès o em treuré el carnet de conduir. Tot això a partir de febrer s'esvaeix com el sucre d'un tallat. Però sempre queda bé de cara a la galeria, però tothom sap que això no es portarà mai a terme i seguirà fumant com un carreter, pesarà encara més quilos, no sabrà conjugar el past continuos i seguirà agafant el metro per anar als llocs. Tot paraules que se les endú el vent. 

Per últim destacar els que tenen el meu suport. Aquells que han votat que aquest 2011 és una puta merda. Senyors, si havent-hi la treva d'ETA i la Llei Antitabac penseu que el que portem és un desastre, no m'imagino què pensareu el mes de novembre o desembre...

dilluns, 13 de desembre del 2010

Resultats de l'enquesta


Fregar escales és el càstig més gran pels controladors aèris. Fins i tot, per sobre d'un tret a la nuca. Per la nostra audiència netejar els edificis de la gent aliena és pitjor que morir al moment amb el coll destrossat. Aquesta és la consideració social que tenen milers de dones al nostre país. Així anem.

Però és el que hi ha. Després de deixar al país a tocar del caos absolut aquest col·lectiu mereixia un càstig. Fort. Molt fort. Deixar-los enmig del Sahara no era prou per l'audiència d'aquest bloc. Tampoc portar-los cap a Corea del Nord a tastar el pitjor règim que pateix aquest món actual. Ni tan sols obligar-los a llegir el somnífer llibre de l'Alquimista del mai prou odiat, Pablo Coelho.

El que vol l'audiència és veure aquesta gent, que cobra un sou desorbitat, amb una fregona a la mà. Amb la bata i l'escombra. Netejant des del pis de dalt fins a baix. Fregant l'entrada d'un edifici. Saludant amargament als veïns i aguantar com aquests trepitgen, una vegada i una altra, el que tu has netejat.

Es mereixen això i molt més. Però el poble és sobirà i per tant l'exèrcit de l'estat espanyol haurà de prendre cartes en aquest asumpte. Menys pistoles i més fregones. En el fons som uns pacifistes...

diumenge, 5 de desembre del 2010

Resultats de l'enquesta


Posats a escollir, els visitants d'aquest bloc s'estimaria més treballar pel Mundo Deportivo una nit electoral com la que vam viure la setmana passada. I és que aquesta opció venia acompanyada d'un subtítol, sempre he cregut que les eleccions són com un partit de futbol. I no van desencaminats. De fet, és una lluita per guanyar. Per convèncer. Cadascú té una estratègia i tots els equips/partits, tenen un crack/líder, que és qui finalment imposarà la seva llei. Així que què millor que treballar al Mundo Deportivo per fer un símil esportiu a una nit electoral on el país tan s'hi juga.

Darrera la opció del diari esportiu del Grup Godó hi tenim l'ARA. A la gent li agradaria cobrir una nit electoral des d'aquest nou rotatiu que vol trencar motlles. El mateix diari que va vendre que faria unes proves d'accés i les va fer...però a un 10% de les peticions rebudes. Sí, sí, coneixeu algú que hagi fet la prova i l'hagin agafat? Doncs això. 

La resta dels vots es reparteix entre La Vanguardia, El Mundo , El Periódico o l'Avui. Sigui per morbo o romanticisme o el que sigui. Qui s'ha quedat sense cap vot ha estat el diari El País. Curiosament el rotatiu per molts, immillorable. La Bíblia del progressisme. Un dia parlarem del mitjà en paper del Grup PRISA, però que no l'hagi votat ningú és simptomàtic...

dijous, 25 de novembre del 2010

Resultats de l'enquesta

La majoria de la gent que visita aquest bloc, i vota, creu que el candidat perfecte per passar una nit electoral a un garatge, ple de gent, i inflar-se la cara a cops de puny és...Albert Rivera. El candidat de Ciutadans s'endú un 30 per cent dels cops de puny de l'enquesta. No em sorprèn. Segurament les seves idees, el seu discurs i la seva actitud envers la llengua catalana encen la ira de desenes de persones que visiten aquest bloc o no ho fan. 

Darrera seu un altre clàssic amb un discurs semblant. Alicia Sánchez-Camacho. Amb un sol vot menys que Rivera. Aquí s'ajunten diferents motius crec. El primer el seu discurs. El segon aquella boca. Aquells llavis que es presten al cop de puny més que al petó desenfrenat.

Puigcercós és el tercer, en discordia. Com ara fa 4 anys. No podria assegurar-vos si aquest cop també serà bronze. I per darrera seu Joan Laporta. Un home que desperta passions, positives o negatives, però que mai deixa indiferent. Jo aquest si que me l'imagino en una baralla (qué no me toques!). 

Sobta veure com Mas i Montilla. Els dos candidats que han sortit als mitjans no desperten l'odi que desperten els altres. En la moderació hi ha l'acceptació potser. Per cert, Herrera ha tret un vot! Pobret si no té ni mitja hostia! Qui el voldria apallissar a un bon jan com ell?

A, Carretero ni un vot. Segurament molts de vosaltres us haureu preguntat Carre...què? Carisma 0.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Resultats de l'enquesta

Ets a un garatge. A les fosques. Només un llum il·lumina un ring. Avui lluites tu. Desenes de persones al teu voltant. Et miren. Avui pots decidir a qui li rebentaràs la cara. A qui tries?  

 Doncs un 25% dels que han votat escullen Cristiano Ronaldo.  I és que el portuguès s'ho guanya dia a dia. Partit a partit. I quan arribi al Camp Nou la seva gomina serà blanc de les ires dels socis culés. Darrera seu un altre il·lustre de l'univers madridista: Tomás Roncero. El talibán merengue. L'assassí de la paraula del diari AS. L'incendiari de Chamartín. Sospito que les seves idees radicals són traslladades al mateix punt en política. I si el Barça no és sant de la seva devoció, no em vull ni imaginar Catalunya...

Per darrera d'ells, els personatges ja marxen de l'univers madridista i entrem en el català. Saura, Rahola i Ernest Folch. El primer és conseller d'interior i per tant, tenia molts números d'estar a dalt la llista. La segona guanya números dia rera dia. I Ernest Folch compra paperetes tertulia darrera tertulia. 

Però segur que us heu fixat en una cosa. No hi ha Mourinho. Doncs no, perquè posar el portuguès a la llista seria manipular l'enquesta (ja de per sí prou manipulada). Hagués estat unànime. Tothom hagués votat per ell, perquè l'entrenador del Real Madrid s'ho guanya paraula a paraula, gest a gest, mirada a mirada. Qui de vosaltres no li reventaria la cara a gust en un garatge?

dimarts, 2 de novembre del 2010

Resultats de l'enquesta: Formaries part d'un Club de la Lluita?

Amb la condició que Brad Pitt i Edward Norton hi fossin. D'aquesta manera s'apuntarien a un Club de la Lluita la majoria de la gent que ha votat en l'enquesta d'aquests dies. Segurament qui escollia als dos actors de companyia per una sèrie de combats on destrossar-se el cos debien ser dones. Tot i que també podrien ser perfectament homes...qui es negaria a estar en un garatge gairebé a les fosques amb Brad Pitt?

La resta han votat que sí, directament. Amb o sense estrelles de Hollywood estarien encantats de formar part d'aquest club i acabar amb el sistema establert a base d'hòsties i organització. No calen cares guapes per derrotar occident. Calen cullons. 

Curiosament ningú ha votat la opció de no formar part del club que va crear l'imaginari de Chuck Palahniuk. Però em temo que tot i no votar, és la gran majoria la que forma part d'aquest grup. Tot sigui per no perdre els nostres privilegis. La nostra tele de plasma. El nostre Iphone. Les nostres vacances. La feina que ens lliga i exprem. La nostra cara...