Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cançons. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 de juny del 2011

Resultats de l'enquesta


Al Club som gent moderna que no escolta grups que s'han venut a les grans discogràfiques i només fan música per diners. Aquesta és l'opció més votada a la pregunta sobre què et semblava la nova cançó de Coldplay. M'estranyaria que el típic "gafapastas" de serrell calculadament despentinat durant mitja hora, amb pantalons de "pitillo" sigui el perfil de visitant del blog. Però els números són els que són. Així que un 42% dels que han votat no escolten Coldplay perquè els consideren això: uns venuts.

Darrera aquesta opció ha quedat un clàssic de la música. Una frase molt arrelada en el pop: "eren millor abans". Aquesta frase es repeteix molt sovint amb Coldplay. Després de Yellow, va sortir A Rush of blood to the head i molts van dir que eren millor abans però en aquest àlbum hi havia cançons com Clocks, In my Place o The Scienciest. Va passar amb l'X&Y però aquest àlbum també va callar boques amb Speed of Sound o Fix You. I per fi, amb Viva la Vida. Estan acabats però Violet Hill, Lost, o la mateixa Viva la Vida van demostrar que Chris Martin i els seus no es quedaven sense corda. Ara doncs passarà el mateix. Coldplay evoluciona. Molta gent no ho fa.

Amb només un vot i queden els que creuen que la cançó és Brutal i que és una copiada. Perfecte. Sense cap vot ha quedat l'opció "El nom de la cançó serà nom de recordar". Ni un vot. Ara amic lector pensa, com es diu la nova cançó de Coldplay?

dimecres, 29 de desembre del 2010

Sons del 2010

S'acosta el cap d'any i toca fer balanç de tot. De lo bo i millor, i el més dolent d'aquests últims 365 dies. Són temps de recopilatoris del que sigui i jo no seré menys. Posaré les cinc cançons que m'han acompanyat aquest any per una raó o per l'altre. No estan necessariament fetes aquest 2010, simplement faig un recopilatori del que més han escoltat les meves orelles aquest any.

En cinquè lloc: La Merda se'ns menja dels Amics de les Arts.



En quart lloc: Está en mi Garganta de Sidonie



En tercer lloc: Flowers in the Window de Travis.



En segon lloc: Windsor de Pereza.



I en primer lloc una cançó que encara no sé explicar què em genera:
Life in Technicolor ii de Coldplay





L'any que ve més...

dimecres, 10 de novembre del 2010

El Mar

 

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.

M'encanta el mar. 

divendres, 5 de novembre del 2010

Windsor...sonaba mil veces


Hi ha cançons que no saps què tenen però ho tenen. Cançons que se't posen a dins el cap. Que no pots deixar d'escoltar. Que no pots deixar de sentir. Que fan que siguis molt pesat. Que les escoltes un cop. I un altre. I mil.
Windsor, de Pereza, és una d'aquestes:



Dos vidas hacen falta para convencerme
Caminos, autopistas, semáforos en verde
Yo era tan difícil, tú lo veías cerca
Entre Lisboa y Madrid fue la guerra

Mi corazón ardía como el Windsor
Camarón sonaba fuerte en mi cabeza
Todo fluye y se conecta
Pequeña salvación por un instante

Como el agua, (turururu)
Sonaba mil veces
Aunque no lo puedas decir
Me quieres, a veces

A orillas de una falda vuelan mis cohetes
Se busca para no soñar chica guapa y muy caliente
Yo era tan difícil, tú me dijiste: "perla,
desde que te conocí fue la guerra"

Mi corazón ardía como el Windsor
Camarón sonaba fuerte en mi cabeza
Todo fluye y se conecta
Pequeña salvación por un instante

Como el agua (turururu)
Sonaba mil veces
Aunque no lo puedas decir
Me quieres, a veces

Como el agua (turururu)
Sonaba mil veces
Aunque no lo puedas decir
Me quieres, a veces

A veces todo se confunde
Uno quiere decir paz y sale guerra
Me mide los caminos y encuentras más mierda
Pero todo fluye cuando se moja la arena y suena:
“Hey little thing, let me light your candle
cause mama I´m sure hard to handle, now, gets around”.
Chica negra, me gusta tu melena.
Eh eh ey chica negra, me gusta tu melena.
Yo prefiero amor, yo prefiero amor…

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Cançons de segona mà

Hi ha cançons que passen a la història i cançons que no. Normalment les bones perduren en el temps, i això comporta que, no només la canti el grup o la persona que la va escriure o interpretar per primer cop sinó les generacions posteriors. Això és el que passa amb Yesterday de The Beatles, Love me Tender d'Elvis Presley o Wonderwall d'Oasis o moltes altres. Hi ha infinitat de grups o cantants que versionen aquest tipus de cançons.

Abans costava molt conèixer una versió d'algun tema en concret. Ara ja no tant. Si vas a secondhandsongs podràs descobrir quantes versions té, per exemple, la teva cançó preferida. 

És cert que no la podràs escoltar on line des de la mateixa pàgina, però sí que et revelarà, com ho ha fet amb mi, que Deep Purple va fer una versió de Help! dels Beatles l'any 1968. A partir d'aquí ja depen d'un mateix el recuperar-la o no. Ja sabeu que internet té infinitat de possibilitats per aquestes coses...