Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris portals web. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris portals web. Mostrar tots els missatges

dijous, 7 de juny del 2012

Moltes preguntes i una missió impossible



En un món de la comunicació en crisi on tot són desaparicions de mitjans i retallades de personal, l’aparició d’un mitjà nou sempre és benvinguda. I si al darrera hi té un gran mitjà amb cert prestigi, doncs millor que millor. Aquest és el cas del Hufftington Post, que avui estrenava la seva versió en castellà. Sota la direcció de Montserrat Domínguez, i amb Prisa al darrera, ens arriba aquest portal amb el suposat segell de tenir una nova concepció de la comunicació. El Hufftington Post va néixer a Chicago el 2005, curiosament com a arma dels conservadors per fer fora a Bill Clinton. Ara però, és un tòtem pels progressistes de tot el món. 

La gràcia del HuffPo és que hi podia participar tothom, estava fora dels grans conglomerats comunicatius i donava notícies curioses fora de l’agenda dels altres mitjans. El Huffington per tant, era diferent. Quelcom fresc. 

Avui arribava per tant, el mitjà per els hispano parlants. L’expectació dins el món de la comunicació era gran. Una mica, salvant les distàncies, de l’esperança que va aixecar en el seu moment a Catalunya el diari ARA. El Hufftington és un projecte amb una bona marca al darrera, consolidada als Estats Units; però en el nou portal també hi ha PRISA, i per tant, de frescor, res de res. L’imperi de Polanco i companyia fa anys que domina, o intenta dominar el mercat comunicatiu. Així que ja de sortida, el Huffington no té l’independència que se li suposa. I coneixent els números de Prisa els últims anys, sembla que és la última carta del conglomerat per no acabar d’enfonsar-se. Veurem si ho aconsegueix, però el Hufftington ja neix sobre arenes movedisses. 

La frescura que aportava el diari americà és que els seus continguts els donava gent del carrer, i ho feien absolutament de forma gratuïta i per amor a l’informació i/o a l’opinió. Aquest fet li va comportar fortes critiques ja que és el de sempre: pot qualsevol persona informar d’un fet o donar la seva opinió sobre algun tema? Jo personalment no opino de temes sanitaris perquè no sóc metge. És només un exemple. Les condicions laborals són acceptables? Un altre pregunta que els treballadors dels mitjans (i tothom) ens hauríem de plantejar. 

L’altra punt negre que ha arrossegat ja des del primer dia ha estat el seu disseny. En un món comunicatiu on cada cop és més important l’imatge que la lletra, el diari ha estrenat la seva portada amb un muntatge digne de ser comentat. De fet, ha estat un dels temes més criticats a Twitter. La seva portada era d’un disseny més que lamentable, possiblement creat amb Paint. Un insult als dissenyadors gràfics. Han estat els nervis del primer dia o serà la seva línia habitual?

El problema que també tindrà aquest diari virtual des del seu naixement és per a qui ha nascut. En un mercat tan competitiu com l’espanyol, el Hufftington tindrà una audiència fidel? Potser arrossegarà als lectors de Público, però ja sabem com li va anar al diari de Mediapro. Amb el HuffPo hi haurà menys despesa al ser només digital, però d’on sortiran els ingressos?

Nou portal i noves esperances però al darrera els de sempre. Prisa i companyia. Hi escriuen Rubalcaba, Álex de la Iglesia o Fernando López Aguilar. També González Pons. Serà independent, fresc i  proper al ciutadà com ho ha estat el Huffington americà? El temps ho dirà però em sembla que aquests adjectius al panorama comunicatiu espanyol són difícils d’agregar a un mitjà. Si li afegim un disseny horrorós, el projecte esdevé missió impossible.

dimecres, 13 de juliol del 2011

Un mar de dibuixos, un oceà de contes


A vegades ens passa que ens ve una historieta al cap. L'imaginem, ens ve sola, potser. Però sovint, per desgràcia, no ens atrevim a immortalitzar-la. Per manca de ganes, temps o per falta de seguretat amb nosaltres mateixos. Pensem potser que a les nostres historietes els hi falta un dibuix. Potser són massa infantils perquè algú se les empassi sense dibuixos. Doncs aquesta excusa s'ha acabat.

Storybird és una web que es dedica a donar suport a les petites històries que corren pels diferents caps que naveguen per la xarxa, i necessiten unes mans que il·lustrin aquestes aventures. El portal té diferents temàtiques i diferents dibuixos de desenes d'il·lustradors. Podem escollir la portada de l'hipotètic llibre, l'ordre de les imatges, on posem la lletra. En definitiva crear. Crear un llibre a la nostra manera.

El procés és relativament senzill. Esculls una temàtica i a partir d'aquí se t'obra un ventall de dibuixos relacionats amb aquesta fets pel mateix autor. El nivell dels dibuixos, per cert, és espectacular. Si el grup és de extraterrestres, totes les opcions tindran a veure amb això, per tant, podrem escollir naus espacials, científics, planetes. Tots dibuixats per la mateixa mà.

Un cop escollida l'opció cal triar quina serà la portada i anar arrossegant els dibuixos amb l'ordre que ens interessi. I a cada dibuix, el que és realment important, el text. Això ja depèn de nosaltres mateixos.

Si sou dels que no us heu atrevit mai a fer un llibre de contes ara ho teniu més fàcil. No teniu excusa. I qui sap, potser a partir d'ara sereu els successors de Sergi Pàmies, Quim Monzó, Jesús Moncada o Care Santos...

dimarts, 28 de juny del 2011

Turisme single o viatjar en solitari



Segur que algun cop has anat a algun museu o monument que no volies. Inclús has anat a alguna ciutat que no et venia de gust. O alguna vegada, en algun viatge, has dormit i has tingut més festa del que haguessis desitjat i has acabat pensant que, tant per tant, podries haver fet el mateix a casa teva. I és que viatjar amb la família o amb els amics no sempre surt bé, i una gran opció per no complicar-se la vida és la de veure món sense anar acompanyat de ningú. O sigui, viatjar en solitari.

S'acosten les dates d'estiu i per tant, per alguns, també s'acosta el moment de fer plans de cara a les vacances. Cada cop són més els que es decideixen a viatjar sols, ja sigui perquè estan separats, no tenen parella, o no han pogut trobar ningú disposat a acompanyar-los per culpa dels diners o la incompatibilitat de dates. El perfil de la persona que viatja sola és però, sobretot, de gent jove disposada a anar a l'aventura i improvisar cada cop més. Al marxar a veure món en solitari en diuen turisme single. Com sempre, hem adaptat l'argot anglosaxó però en podríem dir perfectament turisme en solitari. 

A Espanya i a la xarxa, ja apareixen les agències de viatges disposades a ajudar a aquest tipus de client potencial. Alguns d'aquests negocis, treballen i atenen al voltant de 10.000 persones setmanalment. Si formeu part d'aquest esperit aventurer i solitari apunteu diferents pàgines web que us poden anar bé per anar a veure món a la teva manera.

Aquesta empresa, instal·lada a Barcelona, organitza tot tipus de viatges per tots els continents i de diferents temàtiques: culturals, d'esquí, aventurers, expedicions, etc. L'única condició és fer-ho sol. Els llocs més exòtics que ofereixen és fer trekking al Nepal, Myanmar o Cambotja o un safari que combina Sud-Àfrica, Zimbabwe, Namíbia i Botswana. 


Amb més de 150.000 usuaris, aquesta web té l'objectiu de socialitzar els seus clients. Organitza viatges de llarga, mitja o distancia curta. Inclús viatges dins l'estat espanyol. A part també munta excursions cada set dies, on arriba a moure 10.000 persones, i fa més de 30 events durant la setmana.


El mundo single et permet mantenir un xat amb tota la xarxa social d'aquest portal, d'aquesta manera pots demanar consell en diferents matèries si vols preparar bé el teu viatge. A diferència dels altres, aquesta web també ajuda als singles a trobar parella, ja sigui a través de cursos, festes, cites ràpides, classes, o naturalment, viatges. 


Si sou de destins exòtics i no sabeu per on començar, aquesta és la vostra pàgina web. Viajarsolo.com ens organitza viatges on que fugen, si fa no fa, dels destins habituals. Fiji, Fiords noruecs, el Transiberià...etc. També munta ruta per famílies monoparentals.


Amb un tractament personalitzat i amb l'ajut de coordinadors o monitors en els seus viatges, aquesta pàgina web té més de 19.500 seguidors als seu perfil de Facebook on podreu veure les fotografies de les diferents aventures dels clients que han confiat en aquesta empresa.