Hamburgueses fetes amb cor

Marxem al cor de Barcelona. Prop del centre, a Gran Via, davant l’edifici històric de l’Universitat. Un local gran i elegant ens dona la benvinguda, simplement vestint senzill però amb bon gust. Estem a la Barcelona Heart Burger.

L’hamburguesa és el menjar més conegut arreu del món, està de moda a Barcelona i la gent cada vegada s’apunta més a tot allò que és ecològic. Masses coses com per no llançar-se a la piscina. Això és el que van pensar en Salvador Chicharro i la seva dona, l’Esther Porta, quan van decidir abandonar les seves respectives feines en l’hoteleria i crear Barcelona Heart Burguer. “Les hamburgueses ens encantaven i teníem clar que volíem crear un negoci al seu voltant. Però calia tornar a donar prestigi a l’hamburguesa fent-la saludable i bona. L’hamburguesa no té perquè ser dolenta” confessa en Salvador.

Precisament és el propi Salvador qui ens aconsella què hem de menjar i les quantitats. Però sobretot les qualitats. La seves són hamburgueses diferents, i aquí està el secret de qualsevol negoci, de qualsevol cosa a la vida: no voler ser com els altres. Les seves no només són diferents perquè són naturals i ecològiques sinó perquè tenen forma de cor. “Si ets un més estàs mort. Has de ser diferent, ser creatiu i aportar qualitat” aconsella en Salvador. El seu producte conté el segell de la Fundació Espanyola del Cor, així que què millor que ser creatiu inspirant-se amb un símbol universal. Sigui pels amants de la salut o pels amants de l’amor, crida l’atenció. Tant, que ja s’han afanyat a patentar el disseny de l’hamburguesa arreu d’Europa. En Salvador i l’Esther coneixen l’hoteleria i també el producte, no en va van viatjar a Estats Units. La Meca de l’hamburguesa. Ja no hi ha secrets per ells.

Confesso que jo ja entro amb l’intenció de demanar l’hamburguesa amb foie. De totes maneres el cambrer, com en Salvador, ens aconsella. El tracte és exquisit. Està a punt de començar el Barça, i tot i que el local no té ni un any, hi ha cinc o sis taules. Finalment la comanda serà una de Foie i una Cheese Supreme. Abans però, per recomanació, unes aletes de pollastre. Per beure una cervesa i una coca cola.

Seran 250 grams d’hamburguesa amb forma de cor, amb l’opció també d’acompanyar-la amb 4 diferents tipus de pa (un altre dels productes que tornen a ser valorats a la ciutat). La carta inclou tot tipus d’opcions. Hamburgueses amb ceba confitada, bacó, amb jalapeños, llagostins. Tot tipus de combinacions. També en tenen per vegetarians i celíacs. Actualment cap negoci es pot permetre el luxe de deixar fora alguna persona, en Salvador i l’Esther ho saben. Van invertir prop de 300.000 euros perquè tot funcionés a la perfecció. Miro al meu voltant i sembla que així és. Gairebé s'ha emplenat el local.

Degustem finalment el producte. Les aletes de pollastre, presentades en un con de ceràmica, tal i com ens havien avisat estan delicioses, i la salsa barbacoa, més. I finalment les hamburgueses. Cuites al punt, amb un gust que multiplica per mil a la carn que ens tenen acostumats a menjar, un pa realment bo i un acompanyament de qualitat. Una explosió de sabors que ens accelera el cor. En Salvador és clar i català: “la nostra hamburguesa té gust a carn. Recorda el sabor de la infància” així de fàcil. Tant la de foie com la Cheese Supreme ens deixen, no només satisfets, sinó plens. De postres, un coulant i un brownie. I un xarrup per fer pair, tot pensant que tot el que hem menjat és saludable. Allò de la consciència...

Nosaltres marxem però segueixen entrant clients. A partir d’ara toca el més difícil: donar-se a conèixer i consolidar-se. Primer fer-ho a la ciutat comtal i després s’obriran portes a altres llocs, ofertes no en falten. Això demostra que Barcelona Heart Burguer va per bon camí. “Tot i que en qualsevol negoci el primer any és difícil, val molt la pena veure com el teu avança” diu il·lusionat en Salvador.  

Tracte exquisit, bona i extensa carta oberta a tots els públics i un producte de qualitat com és la carn i també el pa. El negoci tot just pren forma, hi haurà canvis i s’hi hauran d’adaptar per millorar dia a dia, però tot i això, Barcelona Heart Burger sempre tindrà forma de cor. No es pot negar que en Salvador i l’Esther li posen tot el que tenen.

Descobrint Petra

A primer cop d’ull el Petra ja crida l’atenció. Vitralls de colors separen el seu local del món exterior, un món molt proper a Santa Maria del Mar, i per tant, un món ple de gent que camina, fa fotografíes, o marxa corrents a treballar.

Ja a dins, es confirma el que suggereixen des de fora els vitralls: el local és encantador. Petit però no massa petit. Gran però no massa gran. El decoren unes làmpares amb forquilles i ganivets penjant que amaguen la llum i fan que la claror del local sigui la justa i necessaria. A les parets hi podem trovar l’altre joia de la corona: i uns quadres de diferents marques i aconteixements i sobretot, uns mosaics que ens recorden el passat del local i el passat de la ciutat. Tot té un aire al que segurament va ser en el seu moment un cafè modernista.

Ja un cop asseguts, l’escena vintage s’abandona per passar a una cuina moderna. Al seure a la taula d’aquest restaurant del Born ens adonem que no serà un sopar com els altres. La carta són ampolles buides de vi. Original, si més no. És una carta reduida però suficient, amb petites delicatessen. Escollim carpaccio de pop amb carxofes de primer i llavors cadascú el seu segon, en aquest cas ànec amb purè de raïm i poma, i hamburguesa amb brie i melmelada de tomàquet. Si el primer potser no ens convenç massa, els segons aconsegueixen fascinar-nos. L’ànec es desfà a la boca mentre que l’hamburguesa, al punt, decideix combinar-se a la perfecció amb la melmelada de tomàquet. Quedem gratament sorpresos.

Entre conversa, anècdotes i elogis al menjar del Petra, arriben les postres. Tiramisú i pastís de xocolata, dues "dulces" senzilles i clàssiques que ens acaben de convèncer. Hem fet un gran descobriment sense ni tan sols pretendre-ho. El Petra és un gran restaurant sense ser un restaurant gran. L’ambient és curiós, tirant a vintage, però la cuina és a anys llum dels mosaics o vitralls que decoren les parets del local.El preu no és car en excés, si no recordó malament, uns 40 euros dues persones. Així que decidim que tornarem, no sense abans, fer un escrit al bloc parlant de les meravelles d’aquest restaurant amb nom de ciutat fascinant.

Les engrunes: Sant Antoni dels Sombrerers 13, Born. Barcelona. Portal web: http://www.semproniana.net/CATpetra.html

Amb el tabac no hi ha treva

Portem tot just 12 dies de Gener i ja podem dir que hem tingut la noticia de l'any, i no és altra que l'anunci de la treva d'ETA. Tot i la importància màxima d'aquest anunci, s'ha rebut amb una falta total de confiança i gairebé una total indiferència al gest fet per la banda d'alliberament basc. Veien aquest panorama, tot fa pensar que això arribarà a un no-res.  

Així que comento l'altre gran notícia del que portem d'any. La posada en marxa de la nova Llei Antitabac el dia 2 de gener. Amb aquesta nova norma està prohibit fumar en espais públics, i per tant, en bars i restaurants també. Aquests pocs dies que portem d'any ja s'han sentit les queixes dels empresaris de la restauració. Al bar Carrilet de L'Hospitalet els seu amo, en Lluís ens diu que "s'ha notat. I tant que s'ha notat". "La gent ha deixat de venir a la tarda. Al matí encara perquè la gent no renuncia al tallat però a la tarda ja no venen com abans". I això és el que passa a molts bars i restaurants d'arreu d'Espanya. Alguns fins i tot, s'han revoltat. No és la solució.

La gent s'hi acabarà acostumant. Viatjant pel món veus que es fa a tots els països "occidentalitzats". Fins i tot un país com Itàlia, tan semblant en cultura i manera de ser al nostre, fa anys que es pot veure el cartell de "Vietato fumare" i ningú diu res. Es fuma a fora o en espais habilitats, i punt. Així que amb nosaltres tard o d'hora passarà el mateix. Ens hi acostumarem. Recordem que això de fumar és un vici, una necessitat, i per tant s'ha de regular. Com el joc. No sóc fumador però poso la mà al foc que al final ens hi acostumarem i ningú morirà en l'intent. 

Animo en Lluís. Li dic que això serà com la pluja: al principi no surts de casa per fer res perquè plou, però quan ho fa tres o quatre dies seguits no pots evitar sortir de casa. Has de seguir amb la teva vida normal. No el convenço. "Tant de bo" diu. "Però com no ens hi acostumem ràpid jo ja no sé què faré...". Totes les lleis tenen gent que se'n beneficia i gent perjudicada. S'acabarà complint la llei. S'hi adaptarà tothom, i no dubteu que amb aquesta llei se'n beneficia més gent que no pas se'n perjudica. Però aquests últims fan més soroll.