Aquest bloc no neix perquè necessitava un canvi. No neix per allò que cal renovar-se o morir. No neix perquè hi ha un canvi en el meu discurs o alguna cosa per l'estil. No. Aquest bloc neix perquè el senyor Blogger, per alguna raó o per una altra, no em deixa entrar al meu bloc antic. Al de sempre. Al Tombeiker. M'obliga a tenir una adreça de gmail.
Així que m'ho he agafat com una senyal divina. "Potser necessites una adreça Gmail com la meitat de la població mundial" he pensat. I aquest canvi ha comportat que neixi El Club de la Lluita. Sí, un títol basat en la genial obra de Chuck Palahniuk.
No lluitaré. No em barallaré amb ningú. No sóc en Brad Pitt. Ni Eduard Norton. No hi hauran regles. Simplement m'agrada el nom, la idea, el concepte, la novel·la, la pel·lícula. El bloc serà exactament el que era el TomBeiker. Ni més ni menys però amb un altre nom. Així que si t'agradava l'antic bloc, perfecte. Sinó, doncs també perfecte.
La primera regla del Club de la Lluita és que ningú parla sobre el Club de la Lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada