La culpa és de David Fernández. Perquè ens va
representar el seny i a la mateixa vegada la lluita. Perquè ho feia amb duresa,
integritat i sense perdre les formes. Amb el seu to. La culpa és seva perquè
els seus missatges ens llegien el pensament, perquè les seves paraules eren les
nostres, perquè els seus anhels són els nostres. Éll, un català de Zamora.
La culpa és de David Fernández. Perquè ha estat
el millor diputat de tots. Perquè ha recuperat la decència en una política
indecent. La culpa és seva per les seves metàfores, els seus gestos i les seves
abraçades. David Fernández és el culpable de la nova i bona política, nova de
veritat. Del cedir però també liderar. Del discrepar però trobar consens. Del
liderar però deixar-se portar. Del dialogar però si cal amb una sandàlia a la mà. Dignitat, en diuen.
La culpa és de David Fernández. Perquè en un moment
en que Catalunya estava en un moment crucial, Fernández va estar a l’altura. A
molta altura. I va tenir veu al Parlament, i “només” al Parlament, però no en
el seu “partit”. Higinia Roig era la veu del poble a Twitter i a l’hemicicle. A
les televisions i ràdios. També al carrer. Però no a la CUP. Un partit on hi ha
diferents veus i pensaments (fet que em sembla perfecte).
Molta gent no ho sap però va votar la CUP pensant que votava David Fernández. El passat 27S n’hi ha que van premiar la seva manera de fer. "Darrera seu n'hi haurà un altre igual". Amb les
seves paraules i la seva política. El seu aire fresc. Mentida. Impossible. Molta gent va votar la
CUP per ell, “que collarà en Mas perquè no es tiri enrere”. Avui alguns d’aquests
estan enfadats. Tots aquests haurien d’haver llegit bé el programa de la CUP
que ha estat coherent. Però la culpa és de David Fernández que ens va aportar
confiança, seny i il·lusió a tots. No ens va deixar veure el partit que hi havia darrera la seva figura.
La culpa és de David Fernández. Perquè ens va fer aflorar el paternalisme a tots. La simpatia per un polític sense mirar què o qui hi havia al seu darrera. I ara Catalunya és una batalla d’escacs i Fernández ja no és al tauler. No podem jugar amb ell com a peó perquè aguanti i reforci els cavalls, els alfils i reines. Hi ha fitxes que com ell han de moure’s o morir. Esperem que ho facin i s’acabi el joc.
La culpa és de David Fernández. Perquè ens va fer aflorar el paternalisme a tots. La simpatia per un polític sense mirar què o qui hi havia al seu darrera. I ara Catalunya és una batalla d’escacs i Fernández ja no és al tauler. No podem jugar amb ell com a peó perquè aguanti i reforci els cavalls, els alfils i reines. Hi ha fitxes que com ell han de moure’s o morir. Esperem que ho facin i s’acabi el joc.
Caldrà paciència però ja trobem a faltar la seva peça. La culpa és teva David, quin llistó tan alt vas posar. Ningú t’arriba a la sola de la sabata, o la sandàlia hauria de dir. I ara aviam qui fa el següent moviment perquè el país no s’enfonsi. Catalunya és un escorpí i ho sabem tots. El procés s’enfonsa, i tornem al punt de partida. A la casella número 1, i la culpa és de David Fernández. Ens has malacostumat. Torna, David.
Siiiiiiiiiiiiii, has de tornar, tu tens la culpa de tot per haver marxat.
ResponEliminaUna gran abraçada,
Maria Moreno
David Fernàndez ets el mijor
ResponEliminaDavid Fernàndez ets el mijor
ResponEliminaDavid AURRERA BOLIE!
ResponElimina1996 David fernandez ba atacar de forma cobarda al estat catala en las brancas am pistolas de aire comprimit pals ba atacar ha ventura de 70 anys un ex combaten de la guerra civil
ResponEliminaJo vaig presenciar ho pero el mes greu es haver deixat colar un gol pels espanyols com es deixar que els catalans tinguesim a mas de presidenciable
EliminaTorna!!!
EliminaTorna!!!
EliminaLa culpano es seva que va ser coherent i va marxar quan va dir que ho faria, la culpa la tenen les senguijueles que segueixen en la seva poltrona i no la deixaran ... massa interesos! Quina llastima tot plegat!
ResponEliminaLa culpano es seva que va ser coherent i va marxar quan va dir que ho faria, la culpa la tenen les senguijueles que segueixen en la seva poltrona i no la deixaran ... massa interesos! Quina llastima tot plegat!
ResponEliminaI també, i sobretot, perquè amb la seva abraçada amb en Mas ens va fer creure que les esquerres i la crentredreta podien anar juntes en un mateix objectiu. Pura il.lusió, pur miratge
ResponEliminaGuillem
ResponEliminaAssumeixo el 99%. La CUP és l'expressió política d'un moviment i és un front, com bé dius, amb moltes expressions. Per això, no és un partit. Crec que un partit seria el que hauria d'haver estat al darrere d'en David, d'en Antonio i que no sorgeixen les veus de les expressions com si fossin la veu de tot el moviment. Hi un nivell que ha de ser totalment homogeni, i si se és moviment si es reclama democràcia de base, no es poden prendre decisions en "peetit comitè" sense consultar la sacrosanta assemblea. No es va fer, es va reclamar durant tres mesos i quan jo no podien més ni pels partis que participen, ni pels representants que tenen veu oficial, les assemblees es van arrencar per la for´ça de les bases i davant aquest punt els interessats en tornar al control llunyà de la voluntat autènticament majoritària i en sintonia amb els fonaments de les CUP, van fer el seu lloc amb la complicitat per abstenció dels que no l'haurien d'haver permés. No actuant individualment, sinó tant en un moviment com en un partit, anat sense por a les bases. Qui ho faci sense intermediaris podrà aconseguir la cohesió necessària per tornar a vèncer. Una candidatura d'unitat popular, es digui com es digui però homogènia i sense socis impositius que no eren necessaris, amb que hagin donat el seu support ens haguèssin garanti el vot com a molt de les seves famílies de sang, res més. Però no, van prendre el control davant la mirada atònita de les bases que una vegada convocades les assemblees veien com es tergiversava l'opinió majoritària de cadascuna d'elles en els informes que es dovaben a l'Assemblea NAcional, i el companys més preparats i amb més nivell només feien que demanar calma, fins que passat l'akelarre també van començar a reclamar perquè això i perquè l'altre. No donem més oportunitats a les infeccions que siguin honestes o no, ens porten a una pèrdua de defenses i amés infeccions oportunistes infantils d'esquerres i objectivament funcionals als interessos de l'enemic.
Hola Guillem! Si tornes a llegir veuràs que a la primera menció de partit la poso entre cometes, 3er paràgraf! Després entenc que no cal posar cometes totes les vegades. Moltes gràcies pel teu comentari! Salut!
EliminaEl problema rau que pocs van llegir el programa abans de votar-los. Els feina tanta il·lusió un nou partit d'esquerres per la independència que van ignorar l'essència.
ResponEliminaTal com està escrit tu en tens la culpa, per ser com ets, un tio collonut i integre. Una abraçada.
ResponElimina