diumenge, 27 de març del 2011

No hi ha cap quadre com el Gernika

El Gernika (o Guernica) de Picasso

No hi ha cap quadre com el Gernika. Per la seva importància, el seu significat i el seu valor. Pels seus, aproximadament, vuit metres i la seva immensitat. El quadre de Picasso és un d'aquells quadres que no té preu, i no m'estranya.

Aquest cap de setmana he tingut l’oportunitat de veure’l en viu. En directe. Gairebé en 3D. De fet, era una de les raons per les que viatjava a Madrid i no pensava marxar de la capital sense veure el quadre més famós de Picasso. I per fi, després d’anys, ell i jo ens hem trobat cara a cara. I ha fet el que un quadre ha de fer: emocionar. M’he emocionat, no sé si he rigut o he plorat però el cor se m’ha accelerat, conscient que estava davant d’un dels quadres més mítics de l’Història. Davant la millor obra d’art que veuré en la meva puta vida. No hi ha cap quadre com el Gernika.

L’obra del pintor malagueny reflecteix el patiment d’una guerra. Els crits de dolor. Les morts que provoca. El que porta de negatiu, que en realitat, és tot. No hi ha cap quadre com el Gernika. L’imatge de la mare cridant i plorant la mort del seu fill. Crida també el cavall, agonitzant de dolor. Ho fa també el soldat, aixafat i partit a bocins amb l’espasa encara a la mà. Ha lluitat però no se n’ha sortit. Com ells, un altre personatge crida i mira al cel. Mira les bombes dels alemanys, de la legió Condor, que va bombardejar no la ciutat més important d’Euskadi, però sí la més emblemàtica. La que tenia més alt contingut sentimental. Gernika passarà a l’història, per culpa dels alemanys i els feixistes espanyols; i gràcies a Picasso. No hi ha cap quadre com el Gernika.
  
La gent mira embadalida. No es poden fer fotos des de dins la sala. Les faig igualment. Mentrestant admiro les línies del quadre, on el cubisme va arribar al seu punt més alt. On Picasso va arribar al punt més alt: l’eternitat. No hi ha cap quadre com el Gernika. Provo de fixar-me amb tot, així que m’hi quedo una estona, fins i tot, més tard torno a la sala. Un estrany vent bufa d’esquerra a dreta en el quadre. Veig l’estructura piramidal, tant oblidada llavors, i tant clàssica d’altres temps artístics com el Renaixament o el Barroc, i que Picasso recupera en ple segle XX.  El braç del soldat i la cama de la dona que intenta aixecar-se són les diagonals que acaben en la llum. Admiro les rectes i les corbes. Admiro el quadre. Admiro Picasso. No hi ha cap quadre com el Gernika.

El quadre neix per encàrrec del govern de la República. En plena guerra civil, es vol denunciar a l’exposició universal de París, el cop d’estat perpetrat pels feixistes. De fet, el Gernika no deixa de ser una obra de propaganda. Però a la vegada aconsegueix ser un cant a la llibertat. Una icona pacifista. Una marca contra el feixisme. Una obra carregada de significat. No hi ha cap quadre com el Gernika. Per fer-ho Picasso utilitza el blanc i el negre. No cal complicar-se tant per fer arribar el missatge. La guerra no té colors. La guerra, per desgràcia només té blancs i negres. I de tant en tant, grisos. Gris queda la terra. Grises queden les persones. Grises queden les relacions. Gris queda el futur. I per tant, el Gernika té grisos. No hi ha cap quadre com el Gernika. Però aquest quadre té llum, gràcies a la làmpara que penja del sostre i l’espelma que aguanta la dona amb la mà. De fet, la llum és el centre de tot. On van a parar totes les línies. Les mirades. Potser aquesta llum és el futur. Picasso no va voler revelar el significat dels diferents elements del quadre. Per què el toro no s’immuta? No hi ha cap quadre com el Gernika.

Marxo del Museu Reina Sofía havent vist els altres quadres de Picasso, obres de Dalí, i de molts altres pintors més. Marxo de Madrid havent vist moltes coses, segur que tot no, però no he parat. Però marxo amb la sensació d’haver complert l’objectiu, de marxar amb la feina feta. He vingut a veure el a ell i a ningú més. I l’he vist. Marxo amb l'idea que Picasso és Déu i, evidentment, que no hi ha cap quadre com el Gernika.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada