6 sospitosos, 1 assassí

Fa pocs dies us parlava d'un llibre que havia començat, 6 sospechosos de Vikas Swarup. Es tractava d'una obra que gira al voltant de l'assassinat d'un jove empresari hindú, corrupte i ric (Vicky Rai) que surt absolt d'un judici després d'una sèrie de suborns. Algú s'agafa la justícia per la seva mà, i mort assassinat una nit celebrant aquesta absolució. Hi ha 6 sospitosos.

Els 6 que van acudir a aquella festa amb una pistola. El per què decideixen tenir de dona de companyia una pistola en la festa, ho sabem durant el llibre. On l'autor repassa la vida de cada un dels sospitosos i s'acaba descobrint que la seva vida està, amb més o menys nivell, bastant entrelligada. I amb un punt en comú, tots tenen una raó per matar a Vicky Rai, fins i tot el seu pare. 6 sospechosos es converteix així en una espècie de cluedo en versió Bollywood. Però el llibre va més enllà de ser una simple història de víctimes i culpables.

Repassant la vida dels sospitosos descobrim la Índia del segle XXI. La més actual. Aquella plena de contrastos que va des del pobre més pobre, al ministre de l'Interior. Passant per l'estrella de cine idolatrada, al que visita per primer cop el país. Vikas Swarup, autor de Slumdog Milionaire, despulla així la Índia. Ens ensenya les vergonyes del nou gegant asiàtic. Ens mostra com la corrupció i el suborn en el seu país és el pa de cada dia. Com els rics tenen impunitat mentre els pobres són senyalats amb el dit i culpats per coses que mai van fer. Veiem que la Índia amaga el millor i el pitjor de les persones. Swarup critica la Índia disparant amb bala des de l'alta política, al racisme o als espectacles televisius.

El final és un altre reflex del què és la Índia. No desvetllo ben bé el final quan dic que tots acaben sent culpables i tots acaben sent innocents. És el que ja vas deduint conforme avança la obra. Però tranquils que si la llegiu descobrireu finalment el veritable assassí. 

En definitiva, una mostra de la poca confiança de l'autor en l'avançament del seu país, en les pròpies institucions i en el propi futur del seu país. El pessimisme no hi entén de fronteres...