Contra la Intocable

 

Siguem clars. Puigcercós té raó. "A Madrid el tema fiscal és una festa i a Andalusia no paga ni Déu" deia. Podríem discutir les formes però no el fons. D'aquesta manera va dir el que tots sabem però ningú diu. Senyors, Catalunya està maltractada fiscalment (fixeu-vos que a Espanya ja han portat el debat a l'ofensa d'Andalusia i no cap al debat de si Catalunya està maltractada o no) i no cal que ho digui el dirigent d'ERC sinó que ho diuen les dades, i des de fa anys que és així.

El que passa és que en aquest estat espanyol hi ha una regió que és tabú. No se la pot ofendre. Enric Juliana l'anomena La Intocable, i aquesta no és altra que Andalusia. Aquesta regió ha gaudit del favor dels diferents partits polítics que han manat a l'estat espanyol, sobretot del PSOE, ja que Andalusia és qui aporta més diputats al Congrés. Qui guanya a Andalusia guanya a Espanya. Així que l'AVE va arribar abans a Sevilla que a Barcelona, per exemple. I això és així. I això no vol dir ni ofendre el poble andalús ni ofendre als andalusos que viuen aquí. Sinó al sistema. I si s'ofenen que s'ho facin mirar...

 

El problema és que fa temps que ningú es pot queixar. Si ho hagués fet algú d'alguna altra part d'Espanya s'hauria suavitzat, el que passa és que ho ha dit un català. I ara Puigcercós l'obliguen a tirar enrere. No ho ha fet. Quan la gent es posa amb Catalunya ningú rectifica. Quan Catalunya es posa amb els altres i aixeca la veu ens hem de retractar? Doncs no hi estic d'acord. I pel que veig, el candidat d'Esquerra tampoc. 

I de fet, crec que aquest moviment, en forma de declaracions de Puigcercós, és positiu per ell. Primer, irromp amb força en la primera etapa de la campanya. Es posiciona i porta el debat cap al seu terreny. En segon lloc intenta arrossegar el català emprenyat parlant del maltractament econòmic, aquest mateix català que està indecís entre ERC, Reagrupament, Solidaritat o CiU. I en tercer lloc trenca amb aquest hermetisme electoral on tot està pautat i tots tenen els seus minuts pactats en els mitjans públics, com a mínim en els privats guanyarà protagonisme. I com deia Oscar Wilde, el més important és que es parli de tu...encara que sigui malament.