dijous, 2 de desembre del 2010

ARA repassarem un diari

Porto uns dies mirant-me el diari ARA. Llegint-me'l. És cert que tot just va sortir el passat diumenge, però crec que en tinc suficient per fer-me una idea i tenir un criteri. Us diré què en penso: No m'agrada. I dient això no dic que sigui un mal diari i perdoneu-me per ser un "mal català".

Aquest nou rotatiu aposta per una altra cosa. Més reflexió, més històries, més reportatges. I menys actualitat. Perquè l'actualitat ja no està al paper, està a la xarxa. Estic d'acord amb aquesta nova filosofia. Twitter, Facebook i milers de portals han substituït els diaris de sempre. Necessitem (o no) la informació a l'instant. Això ja ho posen encertadament al portal web. Així que el paper ha de buscar la reflexió, la opinió. Fer païr la noticia.

Això és el que intenta fer aquest diari, l'ARA. Tot i això el disseny crec que no és l'adequat. Molta lletra. Moltíssima, a totes les pàgines. El rotatiu es fresc al començament, amb bons gràfics, termòmetres i colors al principi. Dona una bona primera lectura, però a mesura que s'avança el lector s'agota. O almenys a mi em passa. Ja que a mesura que es passen les pàgines desapareix la frescura per donar pas a la lletra. Molta lletra. Seria una espècie de PAÍS en català.

Crec que l'aposta és bona. Arriscada. Hi escriuen bones plomes. Bons "personatges" que inclús no escriuen massa del compte. Fan petites càpsules i això està genial. Però també abusen de certes persones que no paren de sortir en diferents mitjans. No direm noms, però hi ha alguns/algunes periodistes/as que surten a molts mitjans, a masses. I la seva vàlua potser no donaria per tant. És una opinió, però crec que si aquest diari pretén ser diferent, també ho haurien de ser les persones que li donen contingut.

S'han aixecat moltes espectatives, com si els catalans anéssim a tenir tots un fill en comú. Com si ens hi anés el futur del país en aquest recull de papers, colors i històries. Com si l'ARA canviés les nostres vides. Potser deu ser això, les espectatives van ser massa altes i m'he acabat decepcionant. Potser acabarà millorant amb el temps però de moment li poso un 5 pelat. Segur que millorarà, n'estic convençut. Però una Vanguardia en català com la que s'està gestant, li pot fer molt mal en un món ja de per sí complicat. ARA toca madurar.

2 comentaris:

  1. Amb el tema de les firmes estic d'acord amb tu. Però, si no tens firmes potents (aquestes que surten arreu) les opinions no enganxen al públic en general. És un peix que es mossega la cua. Pel que fa a la lletra estic d'acord, però tampoc n'hi ha per tant.

    A mi en general em sembla un bon diari, un diari de qualitat on persones que semblaven apartades de la premsa (Soler, Om, Basses etc) li donen un valor afegit pel fet de ser grans periodistes.

    ResponElimina
  2. Benviguts doncs al nou diari del segle XXI. El que veurem als propers anys és el que està vaticinant el diari ARA. Menys informació i més reflexió, menys notícia i més opinió.

    Jo el porto comprant des que va sortir i també penso que encara ha de madurar, però jo crec que aquest diari pot donar molt. Estan fent una bona inversió, però li cal donar un pas endavant.

    ResponElimina