Dos Nadals

Avui he caminat un xic per Barcelona, en concret pel centre i pel Born. Sempre val la pena. M'he barrejat entre la multitud que anava amunt i avall abrigats fins dalt. Gaudint del dia de festa. En aquesta passejada, entre els carrerons, m'hi he trobat de tot, el Nadal consumista i el Nadal més tradicional. Guanyava el primer per golejada però el segon m'ha sorprès i ha donat la cara en alguns moments.

Dominaven les bosses del Zara o l'H&M. Les del Corte Inglés o l'Fnac. Les aturades als aparadors d'un o altre carrer. Però també m'he trobat alguna sorpresa. He fet una parada a l'Esglesia del Mar (sempre que hi passo hi entro, em declaro fan) i era plena. Hi havia concert de corda, i jo, no gaire amant d'aquest tipus de música he quedat impressionat. L'acústica i el lloc eren immillorables. I repeteixo, no era l'únic, al contrari, estava plena.

He seguit caminant fins la Plaça Felip Neri. Genial qualsevol dia de l'any. També a les nits. La meva paranoia religiosa/nadalenca ha seguit i he entrat a l'Església que hi ha en aquesta plaça. També estava plena. Aquest cop hi havia una coral d'homes, dones i nens que ha omplert també tots els bancs. Per cert, ho feien realment bé i m'hi he quedat una estona. Valia la pena.

Així que he sortit del centre de la ciutat amb la sensació d'haver trobat allò que buscava. Quelcom diferent. Dos oasis enmig de l'oceà. Dues maneres de viure o entendre el Nadal. La veritat, jo no hi crec. Ho som bons tot l'any o no ho som. Tot i que avui he vist que encara hi ha algú que creu que aquestes festes són més que consumisme pur i dur.

A tot això, sonava a les meves orelles música dels Amics de les Arts. Sonen a Barcelona, a la bona i a la dolenta. Potser és per això que arribo a casa optimista...