Avui torna Wimbledon, la cita més important de l'any en el món del tenis. A les pistes de l'Old England Lawn Tennis and Crocket Club hi han passat els millors jugadors de l'esport de la raqueta des de 1887, des de llavors només ha parat en dues ocasions, per les guerres mundials.
Wimbledon és tradició i modernitat barrejades. Wimbledon és únic. Organitza el quadre diferent dels altres grans tornejos, els jugadors i jugadores estan obligats a anar de blanc, la superfície de gespa el fa singular. I per això, per l'atmosfera, i per mil coses més, tothom vol jugar i guanyar a Londres.
La cita d'aquest any serà una de les més apassionants. Tindrem el duel "de sempre" entre Nadal - Federer per fer-se amb l'elegant Copa Dorada. Si la guanya el suïs serà la seva setena corona a l'Old England Club, i igualarà el gran Pete Sampras i el primer gran mite d'aquest torneig, William Renshaw. Si ho fa el manacorí, s'acostarà a Federer i es posarà amb 3, a l'altura de tenistes com Boris Becker i John McEnroe.
Darrera dels dos grans candidats, dos grans aspirants. Djokovic amb una forma impressionant, i que ja ha demostrat que es mou prou bé en aquesta superfície. A més, el serbi té una motivació extra ja que arribant a la final es convertiria en número 1 del món. L'altre gran candidat, el 4t en discòrdia, és Andy Murray que ve de guanyar el torneig de Queens en superfície de gespa i a més juga a "casa", des del 1936 el Regne Unit no veu com un tenista dels seus guanya el torneig, l'últim va ser el mític Fred Perry.
Tothom sap però que és Federer qui se sent com peix a l'aigua a la gespa de Londres. El manacorí ve de guanyar-li el Roland Garros al suïs, però el torneig francès és en terra batuda, la preferida de Nadal. I Federer va demostrar en certs moments del partit, que no està ni molt menys acabat, com molts s'han afanyat a dir. Així que sobre el verd, el de Basilea sempre s'ha de tenir en compte.
De moment, Rafa Nadal, el número 1 ja ha fet la seva feina guanyant el seu partit de debut contra Michael Russell i ja és a segona ronda. Tot sobre el guió pautat. Comença la partida. Pluja, tradició, història, gespa, maduixes amb nata, homenatges, estàtues, voyeurs despullats, tennis del bo, i des de fa pocs anys Nadal i Federer. Això és Wimbledon. Serà, com sempre, com aquella final del 2008, un plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada