Un equip de principis i finals

Ens tenen molt ben acostumats però això no és normal. El Barça, amb la d’ahir a Yokohama, jugava la seva cinquena final d’aquest 2011 i posava la cirereta del pastís a un any gloriós, guanyant 4 a 0 al Santos de Neymar.

La final de Copa es va perdre, però a Wembley va tancar el cercle iniciat l’any 1992. També va demostrar la seva superioritat en les Supercopes, tant l’espanyola com la d’Europa. Però la d’ahir la mirava tot el món. De Yokohama a Rio. De Barcelona a Buenos Aires. Tothom mirant el que ja tots sabíem: que el Barça és el millor equip de la terra, amb copa o sense copa. Ara ja però, ho és oficialment després de la final d’ahir. Però el més important d’aquest equip no són les finals sinó els principis.

El Barça destil•la valors allà on va. Compromís, amistat, generositat, col•lectivisme, solidaritat, humilitat. Tot, en això tan meravellós que és el futbol. L’equip és el reflex del que s’ha treballat durant molts anys. És el que molts han mamat des de baix, ara però estant a dalt de tot. El Barça és la força de Puyol. El lideratge de Xavi. L’humilitat d’Iniesta. La discreció de Busquets. El Barça és la determinació de Valdés. El talent de Thiago. El treball de Cesc. La màgia de Messi. Tots ells del planter.

En total, Guardiola va presentar a l’onze inicial, nou jugadors amb ADN Barça. Però també van tenir uns minuts Fontàs i Pedro. I Jonathan dos Santos, Oier o Cuenca van estar a Japó donant suport a l’equip, entenent el seu rol. De l’onze inicial, només Alves i Abidal no havien jugat al futbol base del club. Un equip amb gent de la casa conquistant el món. I fent-ho com més ens agrada, tocant, tocant i tocant. Gaudint, gaudint i gaudint. D’aquesta manera, i amb un 4 a 0, l’equip dels principis es va imposar a la final.

Però el nostre és l’únic equip que pot perdre finals perquè té principis. Qui hagués recriminat alguna cosa a Guardiola si s’hagués perdut a Yokohama? A qui no li cau la baba veient a nou jugadors del planter? Qui no signa ara mateix tenir un altre jugador com Messi al planter? Qui no vol tenir a Xavi jugant fins als 40 anys? Qui renuncia a jugar aquest futbol de toc i d’atac?

A Japó es va veure com un equip català donava classes de futbol a un brasiler. El conte ha canviat i l’ha canviat aquest Barça. El Barça de la gent normal, de la gent extraordinariament normal. El que fa les coses difícils, fàcils. El que dona bona imatge dins i fora el terreny de joc. El que no dona un partit per perdut. El que no fa avergonyir la seva afició, guanyi o perdi. El que ho té tot guanyat i tot per guanyar. El Barça és un equip de principis. De principis i finals.