Diu el tòpic que per saber què som, hem de buscar en el nostre passat. Fa pocs dies, potser ahir, parlàvem amb un amic del mapa d’Espanya que circulava per la xarxa. Es tracta del dibuix de la península de mitjans del segle XIX, en concret de 1845, quan l’estat espanyol d’ara estava en construcció.
Els mapes expliquen més del que ens podem arribar a pensar, i aquest, en concret, diu moltes coses. Potser masses. De fet, ens descriu el país tal i com el veien llavors, que evidentment no és com molts el veuen ara. “Mapas, mapas, mapas” diu el periodista Enric Juliana fa anys a La Vanguardia.
En aquest, hi veiem les diferents Espanyes, i no n’hi ha només dues. Ni ha varies. Perquè Espanya, mai va ser una sola tot i que durant molts anys es va intentar, i no només durant els 40 anys de règim de Francisco Franco. No. En aquest mapa hi veiem la “España Uniforme” o sigui, l’antiga Castella. En ella hi podem veure que consta de trenta quatre províncies iguals entre elles econòmicament, jurídicament, familiarment i familiarment. Això implica doncs, que la resta de l’estat ja no és com elles en aquests diferents àmbits. Per tant, i per començar, ja no tothom era igual a l’Espanya del segle XIX.
L’altre gran porció de l’estat és l’antiga corona d’Aragó. En verd hi podem veure com Aragó, País Valencià, Balears i Catalunya, formen el que en el mapa (i segurament al carrer) n’anomenaven la “España incorporada o asimilada”. Mai un nom havia estat tan descriptiu. És la part d’Espanya que s’incorpora després d’una guerra i s’assimila amb el temps però mai s’acaba de pair. Com la sogra o el gendre, estan allà a prop teu, els acceptes, però això no vol dir que els toleris. La Corona d’Aragó estava més o menys així, mai va ser acceptada pels castellans, i com a tal, li van posar aquest nom de “asimilada”. Encara ara alguns l’estan assimilant; i quan ho hagin fet tocarà assimilar-ne la marxa.
Hi veiem al nord una petita Espanya, la"Foral". Navarra i Euskadi, també conegudes en molts àmbits durant el segle XIX com les "Vascongadas". La Luxemburg de la península ibèrica, l'Espanya Foral ha seguit amb els mateixos privilegis de sempre, a mig camí entre el vull ser independent i el ja m’està bé com estic. Resultat: uns quants morts...però la butxaca plena.
Una altre de les Espanyes que veiem són les colònies. En el mapa encara hi podem veure Filipines, Cuba (Islas Antillas) i el Magreb. Res en queda de tot això, tret de Perejil. A Cuba un cop hi van fugir el 1898, només hi van deixar l’idioma i l’esperit laboral. A Filipines ja no hi queda ni això, mentre que al nord del Magreb només queda Ceuta i Melilla del que va ser una gran Espanya. Si és que algun dia va ser. Dins aquests annexos als mapes, com no, Canarias, encara ara la platja de Madrid.
Els mapes ens mostren com és el món ara i com era abans. Res queda d’aquella Espanya amb colònies, el 1898 van perdre Cuba i Filipines i va començar la gran davallada d’un estat que feia anys que estava caient. Llavors ja ensenya el mapa que Espanya era un estat que no sabia com navegava, que no sabia ni qui era. Què era i què és Espanya? Allò que lluitava contra la “España Foral” i la “España asimilada”. Ahir i avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada