In My Life

Sóc dels que posa cançons a tot el que em passa a la vida. I pels edificis abandonats o aquells que em van marcar, sempre em passa pel cap el tema In my Life. La cançó dels Beatles precisament parla d’això, de les sensacions que deixen en la teva ment alguns llocs i edificis. Alguns encara hi són, altres han desaparegut. 

Porto poc vivint aquí, però quan he vist que tiren l’edifici abandonat de davant de casa m’ha tornat a passar. M’ha vingut a la memòria la veu de John Lennon i aquell meravellós solo de piano. In My Life. Però també m’ha vingut a la ment un espectacular blog que val la pena visitar i amb l'autor del qual vam parlar a Tots els Matins de Ràdio i Televisió L'Hospitalet fa més d'un any. Es tracta de Mi última visita. 

Aquesta sensacional pàgina és un recull d’aquells edificis abandonats arreu de la geografia. Edificis amb un munt d’històries viscudes en el passat que ara s’han perdut. Ja no hi són ni a ningú li importa que no hi siguin. A ningú tret de l’autor de Mi última visita, que armat amb una senzilla càmera retrata habitacions, portes, salons, passadissos o lavabos com si fossin persones. Com si parlessin. Com si expliquessin els centenars o milers de vides que els hi ha passat per davant. Descriu cada fotografia i cada part com si encara tingués vida pròpia.

El seu autor es diu Dani i és de Montcada i Reixac. Té 28 anys i la seva passió és aquesta, visitar llocs abandonats. Ja siguin cases, clíniques, hospitals, hotels o fàbriques, Mi última visita vol ser el darrer testimoni d’una vida abandonada que al desaparèixer ningú plorarà. La d’un edifici. Per sort, en Dani no és l'únic que té ganes de tenir memòria, hi ha centenars de blogs d'art urbà que es dediquen a això, a retratar l'abandó humà. I com no, existeixen punts d'unió, no només a nivell físic sinó també a la xarxa, a través de fòrums que serveixen per compartir les seves experiències i fotografies. 

L'afició d'en Dani va començar tot just al 2007, i des de llavors no ha parat de viatjar en busca de la solitud que es viu en les entranyes d’un edifici abandonat, acompanyat de pintades, runa, vidres trencats i silenci. Molt de silenci. 

 

Poc silenci tenim a Morrison Street avui on estan tirant l’edifici del davant, que d’aquí pocs minuts ja ningú recordarà. Només espero que algú com en Dani reculli el que van ser més que quatre parets i un sostre sinó que va ser un edifici que va acollir centenars, o potser milers de vides, com la teva o com la meva. O com la de John Lennon.