Esperanza Aguirre és una bona política. I no
ho dic perquè comulgui amb les seves idees, sinó perquè és feina dels polítics
improvisar, mentir, enganyar i fer populisme. I la presidenta de la Comunitat
de Madrid tot això ho fa a la perfecció. Tot menys improvisar, ja que totes les
seves paraules estan mesurades amb peu de rei (mai més ben dit).
Des de que Athletic Club i Barça es
classificaven per jugar la final de la Copa del Rei, entitats cíviques es van
moure per reclamar l’oficialitat de les seleccions autonòmiques. De retruc, o
paral·lelament a aquestes demandes, va créixer a la xarxa una xiulada massiva
al rei d’Espanya i el seu himne, com ja va passar en la final de l’any 2009.
Davant aquesta possibilitat Aguirre va deixar
anar el seu populisme, que tant li funciona a Madrid, dient que, en cas que
això passés, suspendria el partit i faria que es jugués a un altre lloc i a
porta tancada. Visca el populisme.
Primer de tot, un jutge ja va dictaminar l’any
2009 que xiular l’himne no és delicte, i després, seria d’una gran dificultat
desallotjar a 60.000 persones d’un estadi. Totes elles amb ganes de veure
futbol i totes elles vingudes de diferents racons d’Espanya i havent gastat
forces diners. Materialment i logísticament impossible.
Però és igual. D’aquesta manera, la presidenta
de la Comunitat de Madrid deixava en darrera la opacitat dels comptes de l’administració
que lidera, uns comptes amb un forat que ningú s’atreveix a mesurar. També
deixava en darrera el fracàs de Bankia i les seves lluites per col·locar al
capdamunt de Caja Madrid als seus amics. Ningú s’ha embolcallat tant amb una bandera
(la d’Espanya) en aquesta final com Esperanza Aguirre. La més nacionalista de
tota la final.
Avui 60.000 persones xiularan tant com puguin
l’himne d’Espanya i no xiularan al Rei perquè no assistirà a la final que porta
el seu nom. S’ho haurà de tragar el Príncep. Vascos i catalans estaran més orgullosos que mai del
seu equip i dels seus orígens. Del seu país. Al Calderón es farà tot el que
sigui perquè no se sentin les protestes contra l’Estat Espanyol, les seves
administracions, la seva estructura i la seva manera de fer. L’himne serà més
curt, estarà a una potència semblant a les cançons d’un concert d’U2 o la
televisió ho amagarà. Però tothom n’estarà pendent.
A tot això Esperanza
Aguirre no hi serà. Amb la seva absència desprestigia la final de la Copa que
ha definit com la Copa de tots els espanyols. Potser ella no és espanyola, o
potser no és com els altres espanyols. En canvi, si que hi seran aficionats del
Barça i de l’Athletic Club. Es preguntava la "lideresa": “Us imagineu que a França,
Estats Units o Gran Bretanya es xiulés l'himne?” No. Però això, encara, és
Espanya, i està tant trencada, partida, destrossada i desprestigiada com la mateixa
Copa del Rei...la de Sergio Ramos.
P.D.: Esparanza la pregunta adequada és: Per què xiulen l'himne i el rei aquesta gent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada