Ho sento però a mi la campanya del
Keep Calm and Speak Catalan em sembla una presa de pèl. Podria
dir que sí, que és una bona idea i que ha captat l'atenció de
molta gent però, no em surt de dins. Realment no ha estat així. És
una campanya, d'aquelles que fem els catalans, que acabarà amb res.
El missatge, creat pel govern britànic per calmar la població
davant un possible atac alemany, l'any 1939, s'ha versionat mil i una vegades.
S'ha convertit en una icona del màrqueting i se n'han fet samarretes,
bosses, tasses, etc. Des de fa temps. Així que per començar, ja no
és original.
Seguim. N'hi ha qui ja s'han apropiat del missatge. Ganyet és el presumpte creador de la frase però, jo no el segueixo a Twitter i ja veia el Keep Calm and Speak Catalan al meu timeline amb un o altre color. Amb dissenys diferents. És difícil en les xarxes socials dir qui és l'inventor d'un missatge, així que el que s'abandera d'un, té moltes possibilitats de ser una mena “d'impostor”. Sigui com sigui, al senyor Ganyet segur que li anirà molt bé, no dic a nivell econòmic, però d'una o altra manera, en traurà un rèdit. Com també ho està intentant Moritz, que també n'ha fet samarretes i ha fet voltar per la xarxa el seu disseny i la seva iniciativa. I és que aquí del que es tracta és de sortir beneficiats dins el que en podríem dir “el puteig col·lectiu” que pateix Catalunya. Màrqueting pur.
Crec sincerament que tampoc ha arribat a tanta gent. Simplement som els de sempre. Els que ens movem per la xarxa, els que tenim Twitter. Sempre n'hi ha uns quants que s'apuntaran a qualsevol cosa, i que canvien el seu avatar a la de tres. Però penseu: quanta gent del vostre Facebook o Twitter s'ha posat el Keep Calm and Speak Catalan al seu perfil? Una minoria. Per no dir quants d'ells compraran la samarreta i donaran diners a la “causa”. Bé, sí, el compte de Twitter ja té al voltant de 12 mil seguidors, un mèrit enorme. Però són una petita minoria del català emprenyat. I a més, són els convençuts. Dubto que s'hi hagi afegit algun votant del PP.
I és que el missatge ha arribat a poca gent. Sí, Twitter va censurar el compte durant uns dies, i això li va donar un xic de ressò i va fer augmentar l'indignació catalana (no fa falta gaire cosa perquè saltem) però pregunteu a Espanya. Pregunteu al món. Algú sap alguna cosa d'aquesta iniciativa? Algú sap alguna cosa del que estan fent amb el català? Resposta: no. Els catalans ens enviem missatges a nosaltres mateixos. Una mica com va fer el govern britànic a la seva població. Ens pugem la moral nosaltres mateixos davant l'indiferència d'Espanya i del món amb el nostre problema. Ens creiem que amb el Twitter canviarem el món, canviarem el nostre país i canviarem la mentalitat dels espanyols i del seu govern. Però no, farà falta molt més. Està bé que es recullin diners per “L'escola en català”, però estaria bé que no ens emocionéssim. Això, acabarà en res. Així que serà millor que ens calmem i seguim endavant.
P.d.: El missatge incita a parlar el català...però és en anglès. Incoherent, potser?
Seguim. N'hi ha qui ja s'han apropiat del missatge. Ganyet és el presumpte creador de la frase però, jo no el segueixo a Twitter i ja veia el Keep Calm and Speak Catalan al meu timeline amb un o altre color. Amb dissenys diferents. És difícil en les xarxes socials dir qui és l'inventor d'un missatge, així que el que s'abandera d'un, té moltes possibilitats de ser una mena “d'impostor”. Sigui com sigui, al senyor Ganyet segur que li anirà molt bé, no dic a nivell econòmic, però d'una o altra manera, en traurà un rèdit. Com també ho està intentant Moritz, que també n'ha fet samarretes i ha fet voltar per la xarxa el seu disseny i la seva iniciativa. I és que aquí del que es tracta és de sortir beneficiats dins el que en podríem dir “el puteig col·lectiu” que pateix Catalunya. Màrqueting pur.
Crec sincerament que tampoc ha arribat a tanta gent. Simplement som els de sempre. Els que ens movem per la xarxa, els que tenim Twitter. Sempre n'hi ha uns quants que s'apuntaran a qualsevol cosa, i que canvien el seu avatar a la de tres. Però penseu: quanta gent del vostre Facebook o Twitter s'ha posat el Keep Calm and Speak Catalan al seu perfil? Una minoria. Per no dir quants d'ells compraran la samarreta i donaran diners a la “causa”. Bé, sí, el compte de Twitter ja té al voltant de 12 mil seguidors, un mèrit enorme. Però són una petita minoria del català emprenyat. I a més, són els convençuts. Dubto que s'hi hagi afegit algun votant del PP.
I és que el missatge ha arribat a poca gent. Sí, Twitter va censurar el compte durant uns dies, i això li va donar un xic de ressò i va fer augmentar l'indignació catalana (no fa falta gaire cosa perquè saltem) però pregunteu a Espanya. Pregunteu al món. Algú sap alguna cosa d'aquesta iniciativa? Algú sap alguna cosa del que estan fent amb el català? Resposta: no. Els catalans ens enviem missatges a nosaltres mateixos. Una mica com va fer el govern britànic a la seva població. Ens pugem la moral nosaltres mateixos davant l'indiferència d'Espanya i del món amb el nostre problema. Ens creiem que amb el Twitter canviarem el món, canviarem el nostre país i canviarem la mentalitat dels espanyols i del seu govern. Però no, farà falta molt més. Està bé que es recullin diners per “L'escola en català”, però estaria bé que no ens emocionéssim. Això, acabarà en res. Així que serà millor que ens calmem i seguim endavant.
P.d.: El missatge incita a parlar el català...però és en anglès. Incoherent, potser?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada