El cas de Piqué és només la punta de l’iceberg. Dissabte passat el central català era expulsat i es queixava que la decisió era injusta i que Velasco Carvallo actuava de forma premeditada. No li faltava raó. Segons desvetllava Ona FM avui, l’àrbitre li va dir a Piqué a la mitja part “tu te callas que te voy a expulsar”. Ho feia al túnel de vestidors, a la mitja part del partit. Un cop es va reempendre el joc, el central blaugrana va veure la targeta vermella directa per una jugada molt discutible i discutida. Les queixes de Piqué sobre Velasco Carvallo van provocar la reacció del Comitè Tècnic d’Àrbitres que anunciava diumenge que denunciarien davant el Comitè de Competició per les seves paraules, segons ells, “per la repercussió que podien tenir”. A hores d’ara el Barça ja ha dit que defensarà el seu jugador i recorrirà la targeta que va veure Piqué dissabte.
Aquesta és una polèmica que es podria estalviar tothom. Sí, potser callant i aguantant. Però entenc que arriba un punt que ja no es pot callar quan es fan les coses malament, no ja en el terreny de joc, sinó fora.
Entenc que es pugui expulsar Piqué perquè tots ens equivoquem, el problema però és més complicat. La Federació Espanyola és un organisme que brilla per fora, gràcies a la selecció i a una lliga potent, però que està podrit per dins. Sánchez Arminio, que és qui sortia aquest dissabte anunciant que denunciaran a Piqué, ja estava al càrrec que ocupa quan jo era petit. Tota la vida l’he vista allà mateix. Un altre exemple que demostra que la Federació és un organisme podrit és la figura d’Alfredo Florez. Ronda els setanta anys i és l’únic jutge que decideix les sancions dels jugadors. I per fer-ho, no dubta en dir que s’ha de reunir amb si mateix. Això sense comentar que és soci del Real Madrid.
Hi ha masses comitès i massa gent que fa massa temps que corre per la Federació. Massa vividor. Massa inepte. Massa madridista. I pel que es veu algun falangista que s’ha d’afegir a la llista de personatges que corren per l’organisme. En definitiva, hi ha massa de tot. Gent enquistada al seu càrrec, que porta anys i anys fent les mateixes coses, i fent-les malament. Gent totalment influenciable.
El cas de Piqué és només una mostra del que realment és la Federació. Una casa de barrets. No hi ha un criteri per establir quan se sanciona a algú per fer, o dir, alguna cosa. No es va sancionar a Mourinho per posar el dit a l’ull a Tito Vilanova, tampoc es va sancionar a Casillas per dir-li a un àrbitre que anés a celebrar amb els jugadors del Barça l’eliminatòria que els blaugranes havien guanyat al Real Madrid en Copa. Soldado es queixava d’un penal no xiulat al València al Camp Nou i ningú va dir res. Pacheta es queixava de l’actuació arbitral sobre el seu Ovideo i ningú del Comitè d’Àrbitres va posar el crit el cel. En canvi, sí que es va sancionar Guardiola per dir que els àrbitres mentien en un partit Almería – Barça, i ara sembla que sortirà esquitxat Piqué, al dir que la seva expulsió és premeditada. Podríem dir doncs, que no hi ha un criteri, o si n’hi ha, és perjudicar al Barça.
M’agradaria no pensar això però són massa coses les que fan pensar aquesta campanya contra el club blaugrana. Mai ha agradat a Madrid que guanyi el Barça i molt menys aquesta superioritat dels últims anys. Florentino ha mogut fils als despatxos i a la llotja del Bernabéu i aquest any ha de guanyar el Madrid al preu que sigui. I hi ha d’ajudar tothom. M’agradaria que no fos així però la Federació Espanyola és un organisme ple d’ineptes i gent totalment parcial.
Com pot ser que un soci del Madrid decideixi si sancionar o no algú? Com pot ser que només ho decideixi una persona? Com pot ser que aquesta persona no sancioni ficar el dit a l’ull a una altra o trepitjar la mà a algú? Com pot ser que algú es queixi dels àrbitres un cop i se’l vulgui sancionar i altres els critiquin durant una temporada i no els passi res? Preguntes i més preguntes que només porten a una resposta: tot està premeditat. Aquestes preguntes a Anglaterra no tenen resposta...perquè ja no es plantegen. Es necessita un canvi, però per canviar, primer s’ha de voler, i a Madrid sembla que tot ben quiet i enquistat ja els hi va bé, i si accedeixen a canviar, serà perquè no realment no canviï res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada